21.04.2009 Muntanyes Russes al Sinaí
21 abril 2009 a las 13:00 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentarioEtiquetas: Abu Zenina, Constantino, nit dura, olor a quitrà, pared salada, plataformes petroleres, ràbia, rés trencat, remolcadors fantasmes, Talula, vent de cara
Per no fer-me pesat, simplement diré que, com és ja tradició, en tota la nit d’ahir el vent no va parar de bufar fort i de cara; les onades eren parets d’aigua que el Talula tenia que remuntar un i altre cop, caient al buit per l’altre costat; unes muntanyes russes inacabables. No vam poder prescindir d’En Constantino ni un minut i, tot i anar a motor, les condicions obligaven a fer bordos i teníem poca capacitat de maniobra. Per acabar d’amanir la nit, el trajecte estava farcit de plataformes petroleres, unes en ús i altres no, a les fosques; hi havia un tràfic intens entre elles i els ports i nosaltres anàvem paral·lels al canal de navegació pels grans mercants. Ens vam passar la nit esquivant obstacles com podíem i sense aclucar ull, glaçats de fred. En un moment donat teníem un remolcador que va sortir del no res i ens va creuar la proa, al mateix temps un vaixell gran i estrany feia ziga-zagues al nostre estribord (com si estigues fent prospeccions a les 2 de la matinada), tallant-nos aquesta flanc, i per l’aleta de babord pujava un super-petroler a 23 nusos. Tot plegat un malson que portarà una olor associada: la de quitrà que envolta les plataformes de petroli. Ja de dia, ens vam dirigir al fondeig més proper que teníem, Abu Zenina, on vam aconseguir arribar i llançar l’ancora per dinar, envoltats de 3 plataformes d’extracció de petroli, denominador comú d’aquesta regió, i un rerafons de muntanyes de roca estratificada i pelada. La part positiva: aquest cop no hem trencat res (corro a tocar fusta…).
20.04.2009 Paciència
20 abril 2009 a las 18:40 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentarioEtiquetas: carall de mar, el Tor, esperando, frustració, girar cua, nit llarga, nova intentona, Talula, tirar cap a munt, vent de morro
Pensareu que em repeteixo, però no soc jo sinó aquest carall de mar.
Aprofitant una prometedora previsió de vent de l’E, ahir a les 06:30 deixàvem la badia de El Tor per fer un altre salt cap amunt; ja a la bocana el tema va començat a pintar malament: encara no bufava res, però l’onada del NW era tremenda, frenant en sec al Talula. De seguida, com si algú esperes el senyal, va saltat un vent considerable del NW, de manera que tornàvem a tenir vent i onada precisament d’on volíem anar. Vam començar a provar bordo cap aquí i bordo cap allà, però no avançàvem de manera mínimament satisfactòria: dos hores mes tard no ens havíem acostat ni 3 milles al nostre objectiu en vista de lo qual vaig decidir empassar-me la meva dita argentina de l’altre dia i girar cua. A les 08:30 tornàvem a ser a El Tor. Més tard vam recollir la previsió meteorològica d’ahir, on s’anunciava vent fort per d’aquí dos o tres dies, de manera que calia espavilar i tirar cap a munt; com que la previsió per la nit semblava favorable, amb més moral que l’Alcoyano, vam decidir aixecar ancora a la posta de sol i tornar a intentar un salt cap amunt nocturn. Sobre les 5 de la tarda el vent s’havia moderat i girat al WSW, bona senyal. Però, com una broma pesada que es repeteix, un cop més el vent va girar a morro pur i les onades van créixer i nosaltres ens vam enfrontar amb una altre llarga nit….Demà ho explicarem.
19.04.2009 Sinaí
20 abril 2009 a las 0:06 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentarioEtiquetas: costa del Sinaí, impotencia, l'estret de Gubal, Mad Max, mal humor, Port Suez.
Aprofitant la previsió favorable, ahir vam travessar l’estret de Gubal i ens vam endinsar en el golf de Suez, canviant de riba i anant aquest cop cap el costat est, la costa del Sinaí, on sembla que el vent té menys mala llet. La previsió de poc vent es va complir, però essent l’onada desmesurada, va caldre anar quasi tota l’estona a motor i posar-hi paciència. Pel que fa al paisatge marí, hem passat de tenir un horitzó ple de motores de submarinistes que poblaven tots els esculls coral·lins, a tenir la visió plena d’estructures de plataformes petroleres rovellades i abandonades; això, juntament amb la singular abundància de restes de vaixells naufragats, dóna al paisatge un cert aire «Mad Max». Vam anar a passar la nit a un port anomenat Le Tor i, al enfocar-lo, en la distància, teníem davant el mont Sinaí; això sí, no vam poder veure ni triangle, ni ocell ni ull; estaran fent manteniment?; caldrà preguntar-li a n’en Benito…o és Benedicte?. Per cert, som a 119 milles de Port Suez, és a dir de l’entrada sud al canal de Suez i a 194 de Port Said, és a dir de la Mediterrània.
18.04.2009 Cocinitas
18 abril 2009 a las 0:03 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentarioEtiquetas: comiditas, descanso, Llenties, motora, revisión del motor, Suriaquillas, Talula, titis en bikini., tortilla
Cómo día de descanso que nos hemos tomado y de paso esperamos a que baje un poco el viento para continuar nuestra navegación, me he dedicado a hacer cocinitas. También hemos variado el plan de navegación y Joan Antoni, ahora se dedica a hacer la revisión del motor mientras yo estoy escribiendo esta crónica y de forma simultánea, friendo calabacines, cebolla y patatas para una mega tortilla que al menos debe durar un par de días. Y también, mientras lo escribo, lo digo en alto para que la tripulación del Talula se dé por enterada, incluida Suriaquillas, que no pierde detalle de mis movimientos en la cocina y que a su vez, mientras me observa, ladra a todo aquel que pasa por aquí al lado, avisándonos del tráfico en esta marsa.
Por cierto, acaba de llegar una motora de dos pisos y estamos esperando que de un momento a otro, nos vengan a invitar :-).
Bueno, de lo que realmente nos han obsequiado, es de un fuerte zarandeo en el Talula una vez ellos han pasado y de la imagen de las «titis» en bikini tomando el sol en la proa. Un clásico allá donde vayas aunque sólo haya 21º de temperatura y esté soplando un viento del Norte que aumenta la sensación de frío.
17.04.2009 Sempre endavant!
17 abril 2009 a las 23:58 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentarioEtiquetas: 20 milles, 33 nusos, Arrepentimiento, canal de Suez, Eolo, esculls, l'estret de Gubal, marina d'Hurghada, masoquistas, paranoia, riços.
Ahir vam deixar la marina d’Hurghada, per iniciar la darrera etapa que ens ha de portar fins el canal de Suez. Va ser un tant arriscat doncs la decisió de sortir es va prendre a partir d’una previsió que pronosticava una baixada momentània del vent. Durant la nit no va bufar res, lo qual semblava confirmar la previsió però, coincidint amb el moment de deixar anar amarres, el vent va començar a pujar i, encara no havíem fet una milla, que l’anemòmetre ja marcava 33 nusos!: el collons de l’Eolo sempre tan graciós. Però bé, ja érem fora i calia anar endavant. Havíem sortit sense un destí tancat i teníem un ventall de possibilitats entre les que escollir en funció de les condicions meteorològiques. La més fàcil i propera era anar a una altre marina a unes 20 milles i, com que pintaven bastos, cap allí ens vam dirigir. Però a mida que ens hi acostàvem el vent i l’onada es van moderar, donant a entendre que, després de tot, les previsions no anaven tan errades. Com que, masoquistes que som, encara ens agrada una bona navegada a vela, vam decidir canviar el destí i anar cap un altre fondeig més al nord, per lo qual primer calia superar un sistema d’esculls anomenat Melana. Tan bon punt ho vam aconseguir, com si algú allà dalt hagués estat esperant aquest moment (ja em perdonareu la meva paranoia), el vent va començar a pujar forta i ràpidament, arribant aviat als 35 nusos; donat que anar cap a la marina significava literalment girar cua i, com diuen els argentins, «pa tras ni pa coger impulso», vam decidir aguantar un cop més i tirar endavant. Tres o quatre hores més tard, de nou xops i salats, amb tres rissos a la major i una pany de gènova, vam aconseguir entrar a un fondeig a l’Illa Tawila, a prop de l’estret de Gubal, on estem ben protegits i no traurem el nas fins que la cosa es calmi.
16.04.2009 Último día de marina
16 abril 2009 a las 23:51 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentarioEtiquetas: bueno, cara a cara, Heineken, parte meteorológico, pinzamiento, talulín, Thai, vino egipcio.
Hinchamos el talulín y la mancha dió su último suspiro: el muelle interior se había roto. Joan Antoni, con su pinzamiento en la pierna se fue a buscar una nueva o algo que se pareciera. No obtuvo ningún éxito pero si un cojeo in crecento.
Voy al Shelter y Michele me comenta de un lugar. Me voy al Talula y Joan Antoni, con cara de pocos amigos ya que no triunfaba en la posible reparación, le comento y se van los dos con la moto de Michele. Media hora más tarde, llega con una mancha de segunda mano y con una medio sonrisa en la cara; bueeenooo!!!
Más tarde, tras bajar un parte meteorológico, Joan Antoni decide que al día siguiente, sería un buen momento para hacer un salto hacia el Norte. Digo Joan Antoni ya que yo decidí esperar dos días más pero como el refrán dice: dónde manda capitán no manda marinero, opté por salir con Suri y dar un paseo por la marina y de esa manera, evitar un cara a cara.
Así pues, una vez pagada la marina, nos fuimos a despedir del Holandés Errante y de Pilar y Michele, los cuales, nos invitaron a unos vinitos y así pude por primera vez, catar un vino egipcio que por cierto, no está nada mal.
Y de allí, última cena, esta vez dentro del recinto de la marina y concretamente en un Tailandés que no hizo que nos deleitáramos pero tampoco que nos quejáramos.
15.04.2009 Hurghada mon amour (i II…espero)
15 abril 2009 a las 16:47 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentarioEtiquetas: aportacions?, estafa, Golf de Suez, Humbert, Hurghada turística, Jaume Soler, manxa, pols del Mar Roig, reparacions, sin polvi, Talula, treball
Aquí seguim, fent feines i esperant el moment oportú per enfocar Golf de Suez amunt. Cada nit, després de la dura jornada de treball (encara que no us ho creieu), hem anat a sopar a Hurghada (la turística, està clar); després d’haver repetit la operació quatre vegades podem afirmar que aquestes incursions gastronòmiques tenen sempre dues coses en comú: la qualitat del menjar deixa molt que desitjar i, d’una manera o altra, a l’hora de pagar sempre t’estafen, o ho intenten: o et cobren plats més cars que els que has demanat, o no et tornen el canvi, o s’inventen impostos que ni figuraven en lloc ni existeixen, …, la picaresca és amplia.
Entre les feines fetes ha ocupat molt de temps la de netejar el Talula de tota la pols i fang acumulat fins ara en aquest Mar Roig (que, pel cas, podríem anomenar Marró); doncs bé, justament ahir, quant la Laura havia donat aquesta feina per acabada i el vaixell lluïa , el vent va girar a nord i ha bufat violentament, arrossegant un núvol de pols que ha tornat a deixar al Talula, tant per dins com per fora, com el pelatge d’un camell i a la Laura frustrada. Per arrodonir la jugada, el vent va separar el vaixell del pantalà més de lo habitual i, sense que ningú se n’adonés, va trencar la connexió de la manega d’aigua, de manera que aquesta ha estat brollant durant hores i aquí el preu de l’aigua és quasi com el del gas-oil. S’accepten aportacions.
Però no tot és negatiu. Ahir, inesperadament, va arribar el nostre amic Humbert, «El holandés errante» de Calafell, un personatge increïble que també esta acabant la seva circumnavegació i que confio un dia es decidirà a escriure les seves memòries las quals són senzillament delirants. També, des d’aquí, volem saludar a n’en Jaume Soler i agrair-li que ens hagi fet menció en el seu Blog (http://www.elblogdejaumesoler.blogspot.com), un dels blogs més populars del país en temes de vela.
14.04.2009 Hurghada mon amour
14 abril 2009 a las 18:15 | Publicado en Diario de a bordo | 1 comentarioEtiquetas: coix, golf d'Aden, Hurghada egípcia, Hurghada turística, jugades de l'Eolo, Marilyn Monroe, marina esterilitzada, paradís prescindible, pirates, Shelter, Talula
Encara a la marina d’Hurghada, fent feines que feia temps estaven pendents. Com si l’Eolo jugues amb nosaltres, tots aquests dies el vent és, inaudit, del sud, òptim per anar cap amunt, però ja per demà es preveuen de nou forts vents del nord. Les notícies dels recents esdeveniments «piratescs» han donat que parlar entre els vaixells que voltem per aquí, especialment entre aquells que tenen previst anar cap el golf d’Aden en un futur proper; la gent del catamarà Shelter, vam conèixer personalment al francès que van matar l’altre dia quan els comandos del seu país van atacar els pirates que havien segrestat el vaixell; de camí cap el sud havíen recalat a Hurghada i es van fer amics.
Aquesta marina es com una versió de cartó-pedra de la costa d’Azur, pulcre i esterilitzada, envoltada per una tanca i tres portes amb barreres i guardes que la separen de la Hurghada real. Aquesta té dos facetes; la Hurghada egípcia, miserable, bruta, precària, un caos de carrerons que els habitants comparteixen amb una descarada població de rates; i, al costat, la Hurghada turística, una llarga, improvisada i lletja successió de restaurants, hotels, agències de viatges i canvi, botigues de records (pergamins de colors llampants, piràmides de plàstic, shishas i altres excel·lències en la mateixa línia), habitada per una deambulant població de turistes, majoritàriament russos, vestits duna manera notablement hortera (valdria la pena fer fotos d’alguns dels modelets i fer una exposició al MACBA), passejant els seus caps rossos i les seves flàccides i blanques carns per les voreres destartalades, entre una incansable munió de locals intentant vendre’ls alguna cosa. Vaja, un paradís…prescindible.
13.04.09 Continuamos con lo mismo…
13 abril 2009 a las 15:04 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentarioEtiquetas: agotada, internet, kofta, Mare Nostrum, muerto el perro se acabó la rabia, policia, reparaciónes, Roberto Alcazar
….por tanto, no hay mucho que contar. Tocó repasar las costuras de la funda del auxiliar con nuestra pequeña Singer, mantenimiento de Roberto Alcazar (cambio de bujía, del aceite de la cola, desalar y engrasar) y otra vez a pelearme con internet.
Por la noche apareció Pilar. Lleva 5 años navegando con su esposo Michele por el Mediterráneo y estos días, estamos compartiendo información ya que ellos quieren entrar al Mar Rojo y nosotros al Nostrum.
Luego decidimos ir a cenar a un restaurante recomendado por ellos y mientras comíamos en la terraza , presenciamos la discusión entre un taxista y otro conductor que al parecer, el primero, le había chocado por detrás. Menudo caos en cuestión de minutos y la policía, situada a sólo 10 metros, ni se inmutó.
Finalmente, el señor fue a buscarlos y estos con cara de querer trabajar poco, lo que hicieron, fue despachar al taxista y así evitar la disputa.
Muerto el perro se acabó la rabia.
12.04.2009 Monotema
12 abril 2009 a las 19:30 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentarioEtiquetas: agujero, cansancio, cartutxo, internet, país musulmán, reparaciónes, Talula, turistas rusos
Ayer fue otro día más de reparaciones: ajustando los patines de la mayor, buscando agujeros en los flotadores del auxiliar, cambiando los remaches de la botavara….y así un largo etcétera.
Cuando llegó la noche y nuestros cuerpos no daban de más, nos fuimos a pasear un poco por la ciudad. La impresión un día después, es de agobio. Tienes que estar todo el tiempo pendiente ya que a la mínima, te levantan la camisa y uno cansado, es lo que menos le apetece hacer: pelearse.
Después de estar casi una hora buscando un restaurante que no fuera de hamburguesas, pizzas y todo el repertorio de fast food que ya conocemos, todo esto acompañado de turistas rusos cuya sensibilidad hacia los cánones de la cultura musulmana, quedaron en algún cajón de sus casas, nos fuimos a descansar y yo a pelearme un rato más con un precario internet que más que facilitarme la conexión con vosotros, me la complica a cada momento.
Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.
cinco años sin calcetines 