01.09.09 Mal de ventre a vela

2 septiembre 2009 en 2:56 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , ,

Ahir era dilluns i el final de les vacances per molts italians; el fondeig estava buit i disposàvem de tantes boies com volguéssim per escollir; bufava una lleugera brisa i vam decidir aprofitar-la per canviar-nos a la boia més ben situada, a primera fila davant de les ruïnes púniques; prenent-nos la venjança de l’altre dia, vam decidir fer tota la maniobra a vela, sense engegar el motor. Després vam baixar a Sant Giovanni, a estirar les cames i comprar pa. Com que la brisa es va convertir en un ventet del nord-oest, vam decidir tornar al Talula i, desaprofitant l’avantatjosa situació aconseguida una estona abans, àrdua vida la del mariner, salpar fins una illeta situada 10 milles més al nord; l’illa es diu ni més ni menys que Isola Mal di Ventre; ves tu a saber perquè li han posat aquest nom. Sigui com sigui, amb els budells intactes, a les 6 de la tarda fondejàvem davant la Cala di Pastori de l’esmentada isola, després d’haver fet, continuant amb la nostra venjança, la totalitat del recorregut i maniobres a vela, sense ni tocar a n’en Constantino. Avui és l’aniversari de la Laura, 38, i ahir vam assolir una fita important de latitud, els 40º nord, de manera que aquesta nit tindrem feina a celebrar coses.

Anuncios

26.07.2009 Trico-trico cap a Malta

26 julio 2009 en 2:16 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , ,

Navegada de rutina la d’ahir. Després d’unes poques hores a motor per falta de vent, es va aixecar una lleugera brisa del WNW que ens va permetre usar les veles i avançar, no gaire de pressa i més o menys en la direcció adequada. Ens vam passar el dia esperant que, segons les previsions, el vent augmentés d’intensitat i rolés cap el nord-oest, però això no va passar fins ja entrada la nit. A mida que avancem, els “securité-securité” en grec van deixant pas als expressats en italià. El fet a destacar del dia va ser el creuament del meridià 20E, el qual deu la seva fama a lo rodó del número ja que, que jo sàpiga, mai hi ha passat res. Pel demés podem dir que la direcció del vent ja ha decidit el nostre destí: Malta.

17.07.2009 Proper salt: Ciclades

17 julio 2009 en 16:32 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , ,

El vent persevera, però les previsions diuen que aviat remetrà una mica i caldrà espavilar-se, deixar la seguretat de la marina, lliurar amarres,  aixecar veles i cap l’oest que falta gent!. Hem viscut castanyes més fortes que aquesta, les quals hem hagut de capejar  a l’ancla, però la veritat és que ens fa mandra sortir fora; cada cop que ens apalanquem en un lloc com aquest, després ens costa arrancar; no sé si és que ens fem vells,  que portem un empatx de milles o que ja fa un grapat de mesos en que navegar és sempre lluitar contra el mar, quant el que ens agrada és lliscar amb ell.
Potser són les poques ganes de marxar, però la veritat és que notem una diferència entre el tarannà dels usuaris d’aquesta marina, respecte als de Marmaris. Aquí la majoria son xarters i algun que altre veler particular que està de vacances ; no sé si en això rau l’explicació però el fet és que, “sin echar cohetes”, aquí la gent es saluda i, fins i tot, ocasionalment, poden somriure i dirigir-te la paraula. Malgrat això, demà tirarem cap a les Ciclades.

25.03.2009 ESPERANDO LA CALMA EN MARSHA SHINAB

25 marzo 2009 en 21:50 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , ,

hay agua

Crestas amarillas

Hoy hace un día que apenas nos asomamos. Ayer y tal cómo vimos en la previsión meteorológica, llegó el viento del Norte.
Todo estaba tranquilo y la visibilidad era buena.
Allá, en la línea del  horizonte, podía ver una pared ocre que poco a poco se iba acercando. No le di mayor importancia. De repente y cómo si por un malentendido hubiera conjurado un maleficio, un ráfaga de viento inundó el aire de arena. Entré en el Talula y encendimos la electrónica. Viento constante de 34 nudos y con puntas que aullaban, nos hizo estar todo el día angustiados. Éste es el primer lugar en el Mar Rojo donde el fondo está lleno de rocas y coral. Sabemos que el ancla no está firme dentro de la arena. Pensábamos cambiar de lugar y buscar uno con mejor fondo pero justamente, las hojas de la guía naútica dónde supuestamente deberían mencionar este fondeo, no están. Más de 300 páginas y las dos que faltan son de Marsa Shinab.

Casualidad, Murphy o la maldad de las cosas?.
Decidan ustedes.

Blog de WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.