21.11.2007 Riu Katiramona, Nova Caledonia

21 noviembre 2007 en 12:58 | Publicado en Empezamos | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , ,

Buenas,
si, escric des d’un riu!; mes exactament des de la desenbocadura, encara que fins ahir erem uns 2km riu endins.
La raó es que, des de primers de novembre, som oficialment a l’estació dels Huracans (aquí en diuen ciclons; l’Enric, el capità del Mali Mali, company de fatigues, utilitza el terme “cacharro”, un tant ambigüo, pero efectiu).
Es la meva primera experiencia dins “zona de guerra” i, no cal negar-ho, estic acollonit; els que ja porten varias temporades s’ho agafen mes amb calma, argumentant que, a diferencia del que pot pasar a Cuba o a Florida, o fins i tot aquí a prop, a Vanuatu, on cada any n’hi pasa algun, la probabilitat de que un cicló ens escombri es petita; de fet un xilé que porta 14 anys aquí, nomes n’ha viscut 2.
Pero si en passa un, que voleu que us digui, te cagas patas pa’bajo (i sino que ho preguntin als de Niue). Jo he vist (es un dir, doncs l’escuma ho ocupava quasi tot)50 nusos de vent i, francament, no em puc imaginar que deuen de ser 150 nusos.
Aqui les marines estan preparades, fins un cert punt, per aquestes histèries del temps pero, segons l’experimentat Enric, el millor es cercar un bon riu amb manglars i protegir-se allí. D’aquesta manera et lliures de les onades i els manglars et paren molt el vent. El preu a pagar son els mosquits, pero…”sarna con gusto no pica”.
Doncs res, aprofitant que al S de Papua-Nova Guinea es va formar el primer Cacharro de la temporada(batejat amb el nom de Guba) i donat que, malgrat encara era lluny, al Pacífic es molt difícil preveure la trajectòria que agafarà un huracà fins que…ja es masa tard, amb el Mali Mali vam decidir anar cap el riu Katiramona (conegut com Port Laguerre pels Caldouches, una
espècia de “pied-noirs” de Caledonia), per tal d’estar a prop si la cosa es complicava i, de pas, estudiar be el terreny i sondar possibles passos i canals.
L’aproximació i entrada al riu no es fàcil, doncs tot son baixos no cartografiats i a aquestes dificultats naturals s’hi ha afegit la circumstancial d’haver d’anar de solitari,ja que la Laura ha marxat a Espanya a pasar el Nadal. Només Dèu sap com l’he trobada i la trobaré a faltar fins que no torni (el compte enrera es de 47 dies).
En aquests moments el cicló ha estat ja degradat a la categoria de Depresió Tropical Feble i, si no rebifa, els seus efectes es reduiran a portar-nos una mica de pluja. De manera que hem començat la nostra retirada, paset a paset, cap a Noumea.
A l’espera que els futurs cacharros em permetin mantenir les cròniques a un nivell jocos i d’anècdota aliena, us envio una abraçada a tots.
JA

Anuncios

06.11.2007 Noumea i pausa

6 noviembre 2007 en 12:51 | Publicado en Empezamos | Deja un comentario
Etiquetas: , , , ,

Benvolguts, ja som a Noumea, Grande Terre, que es com en diuen a la gran illa de Nova Caledonia, la 4a + gran del Pacífic.
El trajecte no ha estat, un cop mes, fàcil. Ja sabíem que el tema era pelut, doncs per primer cop en molt de temps, si no hi havia sort (es a dir que els alisis deixesin de bufar uns dies del seu habitual SE per fer-ho des de l’E o, millor, NE), no tindriem el vent al darrera com es la nostra costum.
Despres d’esperar uns dies i, acostant-se perillosament la data en la que la Laura ha de volar a Espanya, i veient que els alisis no cedien, ens va tocar escollir entre cenyir unes 300 milles o esperar un calmasso.
Vam escollir el primer i, en 3 etapes, vam anar baixant fins a Noumea. El trajecte ha durat una setmana i ha tingut algun episodi durillo, com dos cops de vent propers als 40 nusos. Tenim un vaixell bon cenyidor, pero quan les onades que venen per davant son de l’ordre de 2  o mes metres, les coses es posen un tant incòmodes.
Pero aqui som i, en arribar, ja ens esperaven l’Enric i la Lourdes del Mali Mali, vaixell amb el que jo vaig sortir d’Espanya ara fa 7 anys i que encara estan pel tros, doncs s’ho agafen amb calma. El tema ha estat com una gran retrobada familiar que ha donat la senyal de replegar veles per aquesta
temporada i relaxar-se.
La Laura vola a Espanya el proper dilluns per pasar el Nadal; jo em quedaré per aquí a veure si puc treballar un xic i fer bossa. I l’any que ve, entre altres coses, serà un altre any.
Abraçades mil.
Talules

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.