23.02.09. LLEGANDO A ADEN
23 febrero 2009 a las 9:10 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentarioEtiquetas: Aden, adobe, barco de guerra, Blue Water Rallye, Boulevard de los Piratas, canal 16, delfín, helicóptero, Mil y Una Noches, objeto sospechoso, Sana'a, Suriaquillas, Talula, Yemen
suri la perra en posición de vigilancia
sson las 9:15 de la mañana y sólo faltan 25 millas para entrar al puerto de Aden.
después de 6 días y 5 noches la verdad es que como siempre, tengo ganas de llegar y poder dormir la noche entera. Especialmente después de un recorrido como éste, donde, las guardias, han sido inacabables ya que teníamos que estar alerta a todas horas aunque sin luna, poco se podía ver. Pero bueno, esto de ir con dos barcos más y uno de ellos, con un buen radar, hacía que te pudieras relajar pero siempre con el oído atento por si llamaban por la radio para avisarte de cualquier «objeto sospechoso» o para oir a los barcos de guerra que operan por la zona y que no paran de dar instrucciones, o a los mercantes cuando son atacados, pobres, o a los veleros de la Blue Water Rally, que van por el medio del corredor, sin luces y cuya posición geográfica es un secreto a voces y que no paran de llamar a los barcos de guerra cuando divisan algo en el horizonte que para el caso, puede ser una barquita, un delfín saltando o la torre de un mercante.
Esta mañana otro mercante ha llamado por el canal 16 para decir que estaba siendo atacado por 6 barcos. Se pone la piel de gallina cuando oyes al capitán con voz quebrada llamando al helicóptero y ayer, un mercante que el día anterior estaba siendo atacado esta vez por tres, ha llamado para decir que finalmente, había sido secuestrado. Qué la tripulación estaba bien y que él ya no gobernaba el barco. Evidentemente, la posición no la pudo dar. Durillo!!.
Y esto ha sido el bulevard de los piratas.
Un a vez en Aden,probablemente estremos una semana ya que Joan Antoni quiere visitar Sana’a (la capital de Yemen)y ver sus rascacielos de adobe de más de 1000 años. Yo me quedaré en el Talula ya que alguien debe vigilar el barco (orden de capitanía) y cuidar a Suriaquillas claro está. Si puedo y cuando Joan Antoni regrese, intentaré ir con alguien ya que es uno de los lugares que desde hace muchos años he querido visitar. La ciudad de las Mil y una Noches. Y sino, otra vez será.
22.02.09. ACCIÓ AL BOULEVARD
22 febrero 2009 a las 6:01 | Publicado en Diario de a bordo | 1 comentarioEtiquetas: acció, acción, barco de guerra, bostezo, Boulevard de los Piratas, Constantino, Drake, Eolo, explosiones, F238, Greenwich, Guantánamo, helicóptero, iraquís, keniatas, patera, piratas, prácticas de tiro, proa, rusos, saudis, skiff, Somalia, Talula, VHF, Yemen
Ahir, durant el matí, vam tenir la que comença a ser rutina habitual al Bulevard: un vaixell de càrrega dient que era «atacat» per varies llanxes a cada costat; diversos velers que advertien d’un «skiff» visible a l’horitzó (!?) s’aproximava ràpidament a ells,…
Però a l’hora baixa, com diuen a ses Illes, vam tenir el «privilegi» de contemplar acció real. Primer vam començar a sentir explosions i vam poder constatar que un dels vaixells de guerra (n’hi ha diversos: a banda de l’espanyol que fa dies que no veiem, n’hi ha un d’anglès, un de Malàisia i un de ianqui), s’havia distanciat una mica del corredor i estava fent pràctiques de tir real!!!; afortunadament no ens va agafar a cap de nosaltres com a blanc, tot i les nostres visibles veles blanques a poca distància d’ell.
Unes hores més tard i coincidint amb un intens intercanvi de missatges per la VHF, vam veure un altre vaixell de guerra, o potser el mateix, el F238 anglès, que s’acostava per l’altre costat i iniciava unes maniobres. Les maniobres, vam poder veure, consistien en posar dos llanxes ràpides a l’aigua i fer enlairar el súper helicòpter que porten al darrera. Mentrestant un petit vaixell de fusta local, amb un foraborda i 7 o 8 persones dins ens va creuar per la proa; nosaltres els vam saludar amb la mà i ells van contestar. Tenia tota la pinta d’una patera portant gent de Somàlia a Iemen.
Però no, eren pirates, o al menys presumptes pirates, ja que vam veure que les dues llanxes ràpides i l’helicòpter iniciaven una frenètica persecució de la nostra «patera», a la qual van empaitar i parar un parell de milles enllà de nosaltres. Mentrestant la F238 també es dirigia cap el nucli de l’acció. Malauradament no us podem dir com va acabar el tema, doncs binoculars i tot, no vam poder distingir si van pujar els pateristes-pirates a bord per deportar-los a Guantánamo, els varen executar sumàriament o simplement, van veure que eren èmuls d’en Drake i els van deixar marxar. Si ens assabentem del final us ho farem saber.
Pel demés, l’Eolo es segueix fent el suec i en Constantino quasi no para. Ah! i ja hem retardat els rellotges una hora més, Greenwich +3, de manera que ara anem sincronitzats amb els russos, els keniatas, els saudis i els pobres iraquians, si es que en queda algun amb rellotge.
PD: por mi parte sólo decir que hice todo lo posible para hacer un documento fotográfico de la huida/persecución de los presuntos/pobres piratas.
Cuando nos atravesaron por la proa, yo estaba allá haciendo fotos, pero el movimiento del barco hizo que perdiera el equilibrio un par de veces y por tanto, como no, las mejores tomas. Pero constancia de todo hay e incluso yo diría del saludo.
21.02.09. LA RUTINA DEL BOULEVARD
21 febrero 2009 a las 10:57 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentarioEtiquetas: ausencia, ¿paranoia?, barco de guerra, Boulevard de los Piratas, canal 16, Constantino, David, Eolo, Erling, Goliat, Kiribati, Malin, MAYDAY, paranoia, pirates, popa, proa, sin final, Talula
Un cop ja dins, ahir vam experimentar el que sembla ser un dia típic de travessa en aquest corredor.
A mig matí vam sentir pel canal 16 una veu de dona, probablement d’un veler, que sense entendre molt bé el que deia, semblava un pèl histèrica. Una estona després vam sentir un altre cop un Mayday pel canal digital, de nou sense posició. Vam escoltar atentament i, un cop més, no vam sentir ni aquesta boca és meva; incògnita: els autors de les dos trucades eren els mateixos i havien estat ràpidament degollats pels inclements pirates?; la trucada tornava a ser un assaig? o, potser, després de fer-la els autors van anar a fer la migdiada?; mai no ho sabrem.
A primera hora de la tarda un vaixell gros de càrrega demanava ajut als vaixells de guerra perquè una llanxa el seguia a una milla; un cas clar de Goliat aterrit per un David. Tampoc en sabem el final.
A mitja tarda ens va tocar a nosaltres: un vaixell de fusta, tipus pescador, però arrossegant sospitosament tres llanxes amb foraborda, va creuar la nostra ruta per la proa; nosaltres vam mantenir la calma i ens quedarem a l’expectativa. El vaixell, després de creuar-se amb nosaltres es va dirigir en direcció contraria a la nostra. Cap problema. Però, just després de la posta de sol, torna a aparèixer el mateix vaixell, o un que si semblava molt, amb les tres comdemnades llanxes. Aquest cop es dirigeixen al Kiribati, el vaixell italià que és clarament el més gros i ostentós; el fet ens sembla coherent amb les pèrfides intencions de qualsevol pirata. Un cop a prop, paren el motor i comencen a cridar alguna cosa cap el veler; en Marco, que observa que son almenys 8 pàjaros, no els entén ni els vol entendre; dona gas i mira de posar aigua pel mig; els presentes pirates, davant aquesta deserció, continuen per on anaven; els següents en la seva ruta som nosaltres, de manera que jo orso i em disposo a creuar la seva popa; ells continuen endavant i s’acosten molt al tercer veler, el noruec Malin, el que permet al nostre amic Erling distingir que, d’acord amb els preceptes del profeta, tots 8 potencials pirates estan fent la pregaria del capvespre a coberta, agenollats i mirant a la Meca, com dicten als canons. Aquest devoció i el fet de que s’allunyen, ens tranquil·litza; no obstant lo qual i per si de cas, no encenem els llums de navegació fins ben entrada la nit.
Total una jornada típica, barreja d’una mica de pirateria real i força paranoia.
Pel demés, malgrat hem pogut anar a vela unes hores, tornem a tirar de Constantino (motor); l’Eolo ens te força oblidats. Ja hem creuat el meridià 50.
19.02.09. A TOCAR DEL BULEVARD
19 febrero 2009 a las 5:42 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentarioEtiquetas: barco de guerra, bestioles, Boulevard de los Piratas, cangrejos, catalá, corredor, crancs, fosforescencia, HF, italianos, Kiribati, Malin, noruegos, popa, procedimientos de emergencia, profundidad, Salalah, Talula, VHF
Ja fa un dia que vam deixar Salalah i ens estem acostant a l’entrada del corredor de seguretat; de fet ens acaba de creuar per la popa un vaixell de guerra, el qual deu guardar l’entrada est d’aquest «Bulevard dels Pirates»; segurament serà el primer d’una llarga llista que veurem en els propers dies.
Seguim navegant en conserva amb els nostres amics noruecs del Malin i els nostres amics italians del Kiribati; amb ells hem pactat prèviament tots uns procediments d’emergència: canals de VHF i de HF pels que comunicar-nos i que, per evitar ser descoberts, anomenem amb lletres; horaris per posar-nos en contacte; procediments nocturns (anem sense llums de navegació i el Kiribati, posseïdor del radar més potent, ens adverteix de qualsevol perill, hostil o no, que s’acosti). De moment la primera nit ha estat molt tranquil·la i la única cosa a ressaltar, absolutament positiva, era la increïble fosforescència de les aigües que feia que l’estela que deixem il·lumines amb el seu resplendor les veles. També es tremenda la quantitat de crancs i bestioles similars que es veuen nedant al mig del mar i que contribueixen també a la fosforescència general; la profunditat on som es de mes de 2000 metres, pel que no em pregunteu que hi fan crancs aquí.
Esperem que tot segueixi així i que, a més a més, l’Eolo ens regali una mica de vent ja que, de moment, portem moltes hores de motor.
Blog de WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.
cinco años sin calcetines 