24.02.09. ARRIBATS A IEMEN

24 febrero 2009 en 20:48 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , ,

llegada a adén

Després de sobreviure al trànsit pel ” Bulevard dels Pirates”, ja som a Aden, antiga capital del antic i comunistillo Iemen del Sur. En teoria ja només ens quedarà el trajecte d’Aden a Bab-el-Mandeb per preocupar-nos dels bucaners, però això serà d’aquí a uns dies. Les primeres impressions són d’un país àrab, àrab; ja ens estendrem sobre el particular en el seu moment.
Mentre ens acostàvem a la costa del Iemen, les aigües s’anaven fent més i més verdes, com si ens apropéssim al desguàs d’un gran riu; però per aquí els rius, precisament, no abunden, ni petits ni grans, només els wadis, que són els secs.
La primera imatge de la ciutat és força pintoresca: barris escampats sobre muntanyes força abruptes i rocoses i totalment despullades de vegetació, amb minarets de mesquites despuntant sovint.
Vam visitar les autoritats (cada oficial, aduanes, inmigració, te un matalás al costat de la cadira per jaura quan no fa anar el bolígraf), vam canviar ‘dopers’, pel que va caldre fer una petita excursió amb un taxi (un cotxe que queia a trossos, fort contrast amb els 4X4 nous de trinca d’Oman), el conductor del qual estava mastegant mecànicament un grapat de qat (una planta narcótica que masteguen per aquestes latituds, com per altres masteguen betel); malgrat això semblava força despert .

25_taxinternet

De tornada al Talula, vam menjar una mica de pizza, cortesía pels Kiribatis, i ens em vam anar a dormir molt d’hora, doncs no ens aguantàvem els pèts.
Però el desitjat descans no va arribar: primer va començar a bufar tot el vent que havíem estat demanant durant una setmana i no ens havia estat concedit; després va obrir les portes una espècia de discoteca islàmica, davant per davant del Talula. Van estar tocant els darrers èxits del pop sunní i chiita, a 120 decibels i fins a altes, o més aviat, petites hores.
Avui vull acabar donant les gràcies a les nostres FFAA que, un cop més, ens han demostrat com es preocupen pel personal. Molts de velers transitant per aquestes aigües es posen en contacte amb les autoritats dels seus respectius països per tal que els informin de les forces que aquí tenen destacades i de com posar-se en contacte amb elles; habitualment reben respostes útils i informatives, en el pitjor dels casos amb telèfons i noms de contacte. Nosaltres també vam escriure al Ministerio de Defensa, però la única resposta que hem rebut és un breu mail dient que el nostre ‘cas’ (?!) havia estat passat al “Estado Mayor de la Defensa”; francament, no sé si ens acollonen o és que,  a les esferes oficials, el “Estado Mayor de la Defensa” és un eufemisme de paperera. En fi…

Anuncios

23.02.09. LLEGANDO A ADEN

23 febrero 2009 en 9:10 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , ,

suri la perra en actitud de guardia

suri la perra en posición de vigilancia

sson las 9:15 de la mañana y sólo faltan 25 millas para entrar al puerto de Aden.
después de 6 días y 5 noches la verdad es que como siempre, tengo ganas de llegar y poder dormir la noche entera. Especialmente después de un recorrido como éste, donde, las guardias, han sido inacabables ya que teníamos que estar alerta a todas horas aunque sin luna, poco se podía ver. Pero bueno, esto de ir con dos barcos más y uno de ellos, con un buen radar, hacía que te pudieras relajar pero siempre con el oído atento por si llamaban por la radio para avisarte de cualquier “objeto sospechoso” o para oir a los barcos de guerra que operan por la zona y que no paran de dar instrucciones, o a los mercantes cuando son atacados, pobres, o a los veleros de la Blue Water Rally, que van por el medio del corredor, sin luces y cuya posición geográfica es un secreto a voces y que no paran de llamar a los barcos de guerra cuando divisan algo en el horizonte que para el caso, puede ser una barquita, un delfín saltando o la torre de un mercante.
Esta mañana otro mercante ha llamado por el canal 16 para decir que estaba siendo atacado por 6 barcos. Se pone la piel de gallina cuando oyes al capitán con voz quebrada llamando al helicóptero y ayer, un mercante que el día anterior estaba siendo atacado esta vez por tres, ha llamado para decir que finalmente, había sido secuestrado. Qué la tripulación estaba bien y que él ya no gobernaba el barco. Evidentemente, la posición no la pudo dar. Durillo!!.
Y esto ha sido el bulevard de los piratas.
Un a vez en Aden,probablemente estremos una semana ya que Joan Antoni quiere visitar Sana’a (la capital de Yemen)y ver sus rascacielos de adobe de más de 1000 años. Yo me quedaré en el Talula ya que alguien debe vigilar el barco (orden de capitanía) y cuidar a Suriaquillas claro está. Si puedo y cuando Joan Antoni regrese, intentaré ir con alguien ya que es uno de los lugares que desde hace muchos años he querido visitar. La ciudad de las Mil y una Noches. Y sino, otra vez será.

22.02.09. ACCIÓ AL BOULEVARD

22 febrero 2009 en 6:01 | Publicado en Diario de a bordo | 1 comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

patrullera

Ahir, durant el matí, vam tenir la que comença a ser  rutina habitual al Bulevard: un vaixell de càrrega dient que era “atacat” per varies llanxes a cada costat; diversos velers que advertien  d’un “skiff” visible a l’horitzó (!?) s’aproximava ràpidament a ells,…
Però a l’hora baixa, com diuen a ses Illes, vam tenir el “privilegi” de contemplar acció real. Primer vam començar a sentir explosions i vam poder constatar que un dels vaixells de guerra (n’hi ha diversos: a banda de l’espanyol que fa dies que no veiem, n’hi ha un d’anglès, un de Malàisia i un de ianqui), s’havia distanciat una mica del corredor i estava fent pràctiques de tir real!!!; afortunadament no ens va agafar a cap de nosaltres com a blanc, tot i les nostres visibles veles blanques a poca distància d’ell.
Unes hores més tard i coincidint amb un intens intercanvi de missatges per la VHF, vam veure un altre vaixell de guerra, o potser el mateix, el F238 anglès, que s’acostava per l’altre costat i iniciava unes maniobres. Les maniobres, vam poder veure, consistien en posar dos llanxes ràpides a l’aigua i fer enlairar el súper helicòpter que porten al darrera. Mentrestant un petit vaixell de fusta local, amb un foraborda i 7 o 8 persones dins ens va creuar per la proa; nosaltres els vam saludar amb la mà i ells van contestar. Tenia tota la pinta d’una patera portant gent de Somàlia a Iemen.
Però no, eren pirates, o al menys presumptes pirates, ja que vam veure que les dues llanxes ràpides i l’helicòpter iniciaven una frenètica persecució de la nostra “patera”, a la qual van empaitar i parar un parell de milles enllà de nosaltres. Mentrestant la F238 també es dirigia cap el nucli de l’acció. Malauradament no us podem dir com va acabar el tema, doncs binoculars i tot, no vam poder distingir si van pujar els pateristes-pirates a bord per deportar-los a Guantánamo, els varen executar sumàriament o simplement, van veure que eren èmuls d’en Drake i els van deixar marxar. Si ens assabentem del final us ho farem saber.
Pel demés, l’Eolo es segueix fent el suec i en Constantino quasi no para. Ah! i ja hem retardat els rellotges una hora més, Greenwich +3, de manera que ara anem sincronitzats amb els russos, els keniatas, els saudis i els pobres iraquians, si es que en queda algun amb rellotge.
PD: por mi parte sólo decir que hice todo lo posible para hacer un documento fotográfico de la huida/persecución de los presuntos/pobres piratas.
Cuando nos atravesaron por la proa, yo estaba allá haciendo fotos, pero el movimiento del barco hizo que perdiera el equilibrio un par de veces y por tanto, como no, las mejores tomas. Pero constancia de todo hay e incluso yo diría del saludo.

21.02.09. LA RUTINA DEL BOULEVARD

21 febrero 2009 en 10:57 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

lanchas1

Un cop ja dins, ahir vam experimentar el que sembla ser un dia típic de travessa en aquest corredor.
A mig matí vam sentir pel canal 16 una veu de dona, probablement d’un veler, que sense entendre molt bé el que deia, semblava un pèl histèrica. Una estona després vam sentir un altre cop un Mayday pel canal digital, de nou sense posició. Vam escoltar atentament i, un cop més, no vam sentir ni aquesta boca és meva; incògnita: els autors de les dos trucades eren els mateixos i havien estat ràpidament  degollats pels inclements pirates?; la trucada tornava a ser un assaig? o, potser, després de fer-la els autors van anar a fer la migdiada?; mai no ho sabrem.
A primera hora de la tarda un vaixell gros de càrrega demanava ajut als vaixells de guerra perquè una llanxa el seguia a una milla; un cas clar de Goliat aterrit per un David. Tampoc en sabem el final.
A mitja tarda ens va tocar a nosaltres: un vaixell de fusta, tipus pescador, però arrossegant sospitosament tres llanxes amb foraborda, va creuar la nostra ruta per la proa; nosaltres vam mantenir la calma i ens quedarem a l’expectativa. El vaixell, després de creuar-se amb nosaltres es va dirigir en direcció contraria a la nostra. Cap problema. Però, just després de la posta de sol, torna a aparèixer el mateix vaixell, o un que si semblava molt, amb les tres comdemnades llanxes. Aquest cop es dirigeixen al Kiribati, el vaixell italià que és clarament el més gros i ostentós; el fet ens sembla coherent amb les pèrfides intencions de qualsevol pirata. Un cop a prop, paren el motor i comencen a cridar alguna cosa cap el veler; en Marco, que observa que son almenys 8 pàjaros, no els entén ni els vol entendre; dona gas i mira de posar aigua pel mig; els presentes pirates, davant aquesta deserció, continuen per on anaven;  els següents en la seva ruta som nosaltres, de manera que jo orso i em disposo a creuar la seva popa; ells continuen endavant i s’acosten molt al tercer veler, el noruec Malin, el que permet al nostre amic Erling distingir que, d’acord amb els preceptes del profeta, tots 8 potencials pirates estan fent la pregaria del capvespre a coberta, agenollats i mirant a la Meca, com dicten als canons. Aquest devoció i el fet de que s’allunyen, ens tranquil·litza; no obstant lo qual i per si de cas, no encenem els llums de navegació fins ben entrada la nit.
Total una jornada típica, barreja d’una mica de pirateria real i força paranoia.
Pel demés, malgrat hem pogut anar a vela unes hores, tornem a tirar de Constantino (motor); l’Eolo ens te força oblidats. Ja hem creuat el meridià 50.

20.02.09. JA DINS EL BULEVARD

20 febrero 2009 en 5:46 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Anit vam entrar per fi al Bulevard; bé de fet anem pel costat nord per evitar que ens atropelli l’intens tràfic que hi ha: vaixells de guerra, combois, remolcadors, vaixells de càrrega sense llums, helicòpters, vaja, tot un ambientaço.
En aquests moments ja hem deixat enrera Socotra i som ben en dins del Golf d’Aden, el que vol dir que estem flanquejats, malgrat no els veiem, al nord pel Iemen i al sud per Somàlia, tota una alegria.
Per la radio ens hem assabentat que a un veler danès, unes 200 milles per davant nostre, ahir li van donar un ensurt: se li va acostar molt un vaixell sospitós amb set tripulants encara més sospitosos i, després de rondar-los una bona estona, quan van fer una crida de socors als vaixells de guerra, van girar cua. Potser només volien tabac o fer petar la xerrada, però tal com estan les coses….
Per aquí hi havia una fragata espanyola, la Victoria, escortant a un comboi; els vaig trocar per la VHF dient que érem un veler espanyol, esperant que això els entendriria, però no em van fer  gaire cas.
L’Eolo es fa el sord i seguim a motor.

19.02.09. A TOCAR DEL BULEVARD

19 febrero 2009 en 5:42 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

velero

Ja fa un dia que vam deixar Salalah i ens estem acostant a l’entrada del corredor de seguretat; de fet ens acaba de creuar per la popa un vaixell de guerra, el qual deu guardar l’entrada est d’aquest “Bulevard dels Pirates”; segurament serà el primer d’una llarga llista que veurem en els propers dies.
Seguim navegant en conserva amb els nostres amics noruecs del Malin i els nostres amics italians del Kiribati; amb ells hem pactat prèviament tots uns procediments d’emergència: canals de VHF i de HF pels que comunicar-nos i que, per evitar ser descoberts, anomenem amb lletres; horaris per posar-nos en contacte; procediments nocturns (anem sense llums de navegació i el Kiribati, posseïdor del radar més potent, ens adverteix de qualsevol perill, hostil o no, que s’acosti). De moment la primera nit ha estat molt tranquil·la i la única cosa a ressaltar, absolutament positiva, era la increïble fosforescència de les aigües que feia que l’estela que deixem il·lumines amb el seu resplendor les veles. També es tremenda la quantitat de crancs i bestioles similars que es veuen nedant al mig del mar i que contribueixen també a la fosforescència general; la profunditat on som es de mes de 2000 metres, pel que no em pregunteu que hi fan crancs aquí.
Esperem que tot segueixi així i que, a més a més, l’Eolo ens regali una mica de vent ja que, de moment, portem moltes hores de motor.

10.02.09

10 febrero 2009 en 4:55 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , ,

Ayer terminé “Guerra y Paz”, de Lev Tolstoi. Hay que aprovechar estas travesías para leer algún clásico de vez en cuando. Resulta a la vez estimulante y desconcertante el contraste entre las andanzas de Napoleón y las aventuras y desventuras del príncipe Andrei, el zar Alejandro, el conde Beszujov y de la encantadora Natasha, y las siempre cambiantes pero eternamente idénticas aguas del Mar de Arabia y la rutina propia de una navegación de mas de mil millas.

La mítica y temida Socotra se encuentra a unas 200 millas a nuestro babor y al norte de ella está la entrada al Corredor/Boulevard, pero de momento pasaremos de largo para recalar en Salala, Omán, reaprovisionarnos, recomponernos y decidir que camino tomamos a continuación.

09.02.09

9 febrero 2009 en 4:50 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , ,

Hoy hemos cruzado el meridiano 60E, con lo que hemos retrasado todos los relojes de abordo una hora; con ello compartimos horario con los Omaníes, Georgianos, Armenios y Azerbaijanos (¿cual será el gentilicio de Azerbaiyán, me pregunto?), junto con otras gentes de buen y mal vivir, ninguno de los cuales, sin embargo, muy amigo de George W.. De este modo estamos ya sólo 4 horas por delante de Greenwich y acercándonos.
Viendo las repúblicas a las que nos acercamos, he decidido no afeitarme hasta llegar al Mediterráneo con lo que, al bigote y perillita que ya me adornaban, ahora añadiré una barbita rala de Muhaidin, que espero sea del agrado de los próximos agentes de inmigración.
Laura no puede dejarse barba, pero un amigo hispano-francés, que en estos momentos está transitando por el “corredor de la coalición” (alias Boulevard de los Piratas), con el consiguiente estado de nervios, le ha aconsejado que se vista de musulmana, por si acaso….

01.02.09

1 febrero 2009 en 4:22 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , ,

Mañana dejaremos las Islas Maldivas para dirigirnos a la costa de Omán, donde empieza el conocido como “Boulevard de los Piratas”. A modo de despedida de este paraíso inesperado, cenamos calamares en la bañera (pescados desde la propia cubierta del Talula). Mientras comemos dos enormes Mantas Rayas van dando vueltas alrededor del barco, como preguntándonos: ¿ya sabéis donde vais a meteros?; como respuesta sólo obtienen los ladridos de Suri.

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.