20.03.2009 COUSTEAU I IANQUIS

20 marzo 2009 en 20:41 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , ,

Sha'Ab Rumi

Després d’un parell de dies al fondeig amb en Wolfgang, ahir vam deixar la seguretat de la barrera de coral i vam remuntar 25 milles més per anar a Sha’Ab Rumi. Aquest lloc és una de les meques dels submarinistes, on Jacques Cousteau va dur a terme els seus primers experiments i on vivia, setmanes senceres, sota l’aigua a uns habitacles que es va construir.

El lloc està més enllà de qualsevol descripció amb paraules: ancorats al mig del mar, sovint absolutament sols, gaudim d’un horitzó que consisteix exclusivament de mar, sense veure més que unes muntanyes molt llunyanes en el moment en que el sol les retalla abans de morir. Per contrast, el paisatge sota l’aigua és dels més exuberants i plens de vida que mai hem vist.

Sha'Ab Rumi

Canviem de tema. En Wolfgang ens va explicar que, no fa gaires dies i a un lloc proper a Sawakin (pel que probablement nosaltres no érem lluny) es va produir un misteriós atac: un grup de pescadors s’havien reunit a una illa per passar la nit; de sobte va aparèixer una llanxa de la foscor, va començar a disparar als pescadors y va tornar a desaparèixer; el resultat van ser diversos morts i ferits. Ningú sap qui eren els agressors o que cercaven, però circula el rumor que va ser una incursió ianqui per eliminar a un grup de pirates; el sentiment anti-nord-americà al Sudan és molt gran (recordeu quan en Clinton va bombardejar una suposada fàbrica d’armament, que va resultar ser de medecines?), pel que tenen tendència a culpabilitzar-los de tot, tant del que han fet, com del que no,..per si de cas…. L’acusació sembla paranoica e improbable, especialment en les actuals circumstàncies Obama, però…Potser algun dia ho sabrem,…o no.

Anuncios

19.03.09 FREEDOM

19 marzo 2009 en 20:42 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , ,

Sha'Ab Rumi. A por la boya de Freedom

Suena el despertador a las 6 de la mañana. Tenemos viento del NW. Decidimos pasar aquí el día.
Bajamos el auxiliar, escribimos, reparamos la génova y nos vamos con Wolfgang a hacer submarinismo. Él es instructor. Mientras ellos están por abajo, yo estoy con Suri chapoteando entre los arrecifes.

al agua

suri

Lo disfruto mucho pero empiezo a tener frío. Me voy al Talula. Ducha de media hora, preparo una ensalada y ellos ya están en el Freedom.
Mientras Joan Antoni llena botellas de agua potable, Wolfgang cocina un pan de pita qué, junto a una salsa de ajos y especias frescas, la ensalada y como postres, los restos de helado de hibiscus regado de confitura también de hibiscus, serán la comida del día. Sigo disfrutando.
6 de la tarde. Los arrecifes cambian de color. Hora de volver a casa.

PD: para todos aquellos que les guste el submarinismo, busquen algo diferente y poco explotado, Sudán es perfecto. Aguas, flora y fauna excepcionales y un instructor que disfruta mucho con su profesión, gran cocinero y además, habla castellano.
La empresa es austríaca y la web de contacto es:
www.tauchschiff.com

15.03.09 EN EL TÚNEL DEL TEMPS

15 marzo 2009 en 20:55 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , ,

img_1060

Fa dos mesos que vam deixar Tailàndia; en aquest temps hem fet més de 4.200 milles: Déu n’hi do!.

Ahir vam visitar Sawakin i vam tenir el primer tast del Sudan profund. El xoc cultural i el viatge enrera en el temps son impressionants. D’entrada sobte l’aspecte de la ciutat vella que, si no fos pels minarets que s’aixequen aquí i allà, podria ser Dresden després dels bombardeigs de la segona guerra mundial; en Mohammed, l’agent, diu que no han estat les bombes sinó el temps i el clima.La Sawakin “nova” no està molt millor: cases en estat ruïnós, cap rastre de carrers asfaltats, voreres o clavegueram, tot això en un món dominat per les cabres i els carros tirats per diminuts ases.

15-03-2009. Suwakin abans del Jocs Olímpics

img_1091

img_10931

img_1094

Els homes, alts, ben plantats, sovint van armats amb unes espases immenses que, a diferència del que passava amb els punyals del Iemen, a totes llums decoratius, semblen formar part de les eines quotidianes. Les dones, en un etern gest de tapar-se i destapar-se la cara, van  cobertes de dalt a baix, però, a la manera africana, amb teles estampades de colors vius, transmetent una alleujament del cor que feia temps trobàvem a faltar; moltes duen una anella que travessa una de les aletes del nas i tatuatges a la cara.El mercat, molt animat, és gran i ben proveït de verdures, queviures i objectes d’ús quotidià; aquests inclouen espases, punyals i grans fuets, així com tota mena d’objectes rudimentaris fets de manera artesanal amb pell i cuir de cabra: selles de muntar, tamborets, sandàlies, cantimplores,..; el fluid elèctric és, evidentment, un luxe del que gaudeixen poques cases; això fa que els muetzins hagin de cridar a l’oració a pulmó, tal com ho feien a l’època del profeta. Moltes cases disposen a l’entrada d’un gros contenidor de cuir ple d’aigua, on qualsevol vianant, sense demanar permís a ningú, pot saciar la seva set, tota una mostra d’hospitalitat i civisme en un lloc on l’aigua corrent és un concepte inexistent i on la meitat dels carros que circulen traginen aigua d’un lloc cap a l’altre.

img_1074

Vaja que, a banda d’algun que altre mòbil, tan dels que s’usen per parlar, com per anar d’un lloc a l’altre, aquest lloc no es molt diferent de com deuria ser a l’època d’en Livingston i l’Stanley.

img_1107

08.03.09 AFRICA

8 marzo 2009 en 3:11 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , ,

Ens hauria agradat parar a Massawa, Eritrea, però el vent ha donat per pujar més i cal aprofitar-lo. Ara les previsions indiquen que a les properes hores girarà cap a nord i nosaltres hem de cercar un lloc on parar i descansar. La idea és intentar arribar avui, mentre hi hagi llum, a una espècia de port natural, Khor Nawarat, just al nord de la frontera entre Eritrea i Sudan, on les guies prometen un bon fondeig des del que contemplar desert i camells; si no ho aconseguim, continuarem una mica mes enllà, fins a Suwakin, una ciutat portuària al sud de Port Sudan.

D’una manera o altre, per segona vegada, tocarem Àfrica; la primera va ser a la costa occidental, Senegal, Gàmbia, Cabo Verde, ja fa quatre anys. Mentre ens acostem al litoral africà un multitudinari banc de dofins, petits, vermellosos i amb una cua una mica contrafeta, ens escorta fent les seves habituals cabrioles i exhibicions. La Suri, sorprenentment, ni se n’ha adonat.

Ahir, a la roda de ràdio que mantenim entre els velers que vam sortir més o menys plegats d’Aden, ens van assabentar que el Tribunal Internacional ha acusat formalment al president del Sudan. Això complicarà la situació dels occidentals per aquestes terres i caldrà anar amb cura. Per cert, en aquesta roda, que informalment anomenem Viking Red Sea, som uns 8 velers; un d’ells ianqui (no se’n veuen gaires pel Mar Roig i els pocs que hi ha, van molt de pressa i amb la bandera plegadeta; aquest nostre és una honrosa excepció), la resta, excepte nosaltres, està clar, són suecs o noruecs.
No deixa de sorprendre’m  que, països com ara  Noruega, amb poc mes de 4 milions d’habitants, tinguin tants de súbdits navegant per aquests mars de Déu; de fet sempre els pregunto si queda algú allí.
Pel que fa a espanyols i, fins on nosaltres sabem, la concurrència és tan nombrosa com la de búlgars, país amb una coneguda tradició marinera, representats pel veler Magnòlia, el capità del qual, curiosament, és diu Vasco.

Blog de WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.