cinco años sin calcetines

01.04.2009 Ensopegant amb la mateixa pedra

Dia dur el de ahir. Amb el sol ja incorporat al cel, vam iniciar la maniobra de recollir l’ancora, que presumíem difícil, ja que era evident que la cadena estava agafada a alguna roca. Ho va ser; quasi una hora per desenredar cadena i ancora d’uns esculls que semblava que no ens volien deixar marxar. Però al final ho vam aconseguir, aixecàrem major i ens disposàrem a enfilar els 3 km de marsa que ens separaven de mar obert. Anàvem amb cura i tractant de seguir la traça i….. Patapammmmm!!!, ja hi tornem a ser!; vam tornar a picar amb esculls!: No em pregunteu com va ser, potser ens vam despistar un petit moment o el que sigui i, com si fos una pesada broma, confirmant que l’home és l’únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra, ens la vam tornar a fotre. Aquest cop va ser pitjor que fa uns dies: estàvem embarrancats, el motor no podia fer que el Talula es deslliures dels esculls. Pànic!!. Cridarem per la ràdio a un veler que no estava molt lluny, el Barefeet, per si ens calia ajuda per sortir de la puta trampa coral·lina. Afortunadament portàvem la major a dalt i, com que bufava vent, la vam caçar al màxim per donar tota l’escora possible i posarem en Constantino a fons. L’escora va fer el miracle i poc a poc, aconseguirem sortir pel nostre propi peu. Un cop més us estalviaré la descripció dels nostres sentiments durant i després de l’episodi; no crec que ho oblidem mai.

Acabàrem de sortir de la marsa sense causar més destrosses i ens vam dirigir a un fondeig proper, per descomptat envoltat d’esculls (el Mar Roig pot ser com l’infern de Camus), per tal d’avaluar els desperfectes i fer reparacions si calia. Aconseguirem entrar a Elba Reef sense canviar l’orografia submarina, cosa que sembla resultar-nos cada cop més difícil, i em va tocar un altre bany d’aigua freda. Tenim sort, molta sort: malgrat el xoc aparatós, els desperfectes son inferiors als de l’altre vegada i, bàsicament, podem dir que ha augmentat la densitat de rascades a la quilla. Ho celebrem amb una de les darreres ampolles de vi per sopar. Us jurem que anirem amb cura i que no hi haurà una tercera.