14.04.2009 Hurghada mon amour

14 abril 2009 en 18:15 | Publicado en Diario de a bordo | 1 comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , ,

Encara a la marina d’Hurghada, fent feines que feia temps estaven pendents. Com si l’Eolo jugues amb nosaltres, tots aquests dies el vent és, inaudit, del sud, òptim per anar cap amunt, però ja per demà es preveuen de nou forts vents del nord. Les notícies dels recents esdeveniments “piratescs” han donat que parlar entre els vaixells que voltem per aquí, especialment entre aquells que tenen previst anar cap el golf d’Aden en un futur proper; la gent del catamarà Shelter, vam conèixer personalment al francès que van matar l’altre dia quan els comandos del seu país van atacar els pirates que havien segrestat el vaixell; de camí cap el sud havíen recalat a Hurghada i es van fer amics.
Aquesta marina es com una versió de cartó-pedra de la costa d’Azur, pulcre i esterilitzada, envoltada per una tanca i tres portes amb barreres i guardes que la separen de la Hurghada real. Aquesta té dos facetes; la Hurghada egípcia, miserable, bruta, precària, un caos de carrerons que els habitants comparteixen amb una descarada població de rates; i, al costat, la Hurghada turística, una llarga, improvisada i lletja successió de restaurants, hotels, agències de viatges i canvi, botigues de records (pergamins de colors llampants, piràmides de plàstic, shishas i altres excel·lències en la mateixa línia), habitada per una deambulant població de turistes, majoritàriament russos, vestits duna manera notablement hortera (valdria la pena fer fotos d’alguns dels modelets i fer una exposició al MACBA), passejant els seus caps rossos i les seves flàccides i blanques carns per les voreres destartalades, entre una incansable munió de locals intentant vendre’ls alguna cosa. Vaja, un paradís…prescindible.

Anuncios

05.03.09 MARE ROSSO

5 marzo 2009 en 12:50 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , ,

Avui a les 06:30 del matí, just quan es feia de dia, deixant l’illa Mayyun per babord, hem travessat la porta de la tristesa (Bab El Mandeb) i hem entrat en el Mar Roig; 25 nusos per la popa i una corrent d’un nus a favor, de manera que, de moment, poca pena. Haig de dir, per això, tracteu-me de poc imaginatiu si voleu, que jo el veig del mateix color, poc més o menys, que els altres 8 o 10 mars pels que hem navegat. Això si, al menys oficialment, hem deixat enrera el país dels pirates.

21.02.09. LA RUTINA DEL BOULEVARD

21 febrero 2009 en 10:57 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

lanchas1

Un cop ja dins, ahir vam experimentar el que sembla ser un dia típic de travessa en aquest corredor.
A mig matí vam sentir pel canal 16 una veu de dona, probablement d’un veler, que sense entendre molt bé el que deia, semblava un pèl histèrica. Una estona després vam sentir un altre cop un Mayday pel canal digital, de nou sense posició. Vam escoltar atentament i, un cop més, no vam sentir ni aquesta boca és meva; incògnita: els autors de les dos trucades eren els mateixos i havien estat ràpidament  degollats pels inclements pirates?; la trucada tornava a ser un assaig? o, potser, després de fer-la els autors van anar a fer la migdiada?; mai no ho sabrem.
A primera hora de la tarda un vaixell gros de càrrega demanava ajut als vaixells de guerra perquè una llanxa el seguia a una milla; un cas clar de Goliat aterrit per un David. Tampoc en sabem el final.
A mitja tarda ens va tocar a nosaltres: un vaixell de fusta, tipus pescador, però arrossegant sospitosament tres llanxes amb foraborda, va creuar la nostra ruta per la proa; nosaltres vam mantenir la calma i ens quedarem a l’expectativa. El vaixell, després de creuar-se amb nosaltres es va dirigir en direcció contraria a la nostra. Cap problema. Però, just després de la posta de sol, torna a aparèixer el mateix vaixell, o un que si semblava molt, amb les tres comdemnades llanxes. Aquest cop es dirigeixen al Kiribati, el vaixell italià que és clarament el més gros i ostentós; el fet ens sembla coherent amb les pèrfides intencions de qualsevol pirata. Un cop a prop, paren el motor i comencen a cridar alguna cosa cap el veler; en Marco, que observa que son almenys 8 pàjaros, no els entén ni els vol entendre; dona gas i mira de posar aigua pel mig; els presentes pirates, davant aquesta deserció, continuen per on anaven;  els següents en la seva ruta som nosaltres, de manera que jo orso i em disposo a creuar la seva popa; ells continuen endavant i s’acosten molt al tercer veler, el noruec Malin, el que permet al nostre amic Erling distingir que, d’acord amb els preceptes del profeta, tots 8 potencials pirates estan fent la pregaria del capvespre a coberta, agenollats i mirant a la Meca, com dicten als canons. Aquest devoció i el fet de que s’allunyen, ens tranquil·litza; no obstant lo qual i per si de cas, no encenem els llums de navegació fins ben entrada la nit.
Total una jornada típica, barreja d’una mica de pirateria real i força paranoia.
Pel demés, malgrat hem pogut anar a vela unes hores, tornem a tirar de Constantino (motor); l’Eolo ens te força oblidats. Ja hem creuat el meridià 50.

Blog de WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.