22.02.09. ACCIÓ AL BOULEVARD

22 febrero 2009 a las 6:01 | Publicado en Diario de a bordo | 1 comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

patrullera

Ahir, durant el matí, vam tenir la que comença a ser  rutina habitual al Bulevard: un vaixell de càrrega dient que era «atacat» per varies llanxes a cada costat; diversos velers que advertien  d’un «skiff» visible a l’horitzó (!?) s’aproximava ràpidament a ells,…
Però a l’hora baixa, com diuen a ses Illes, vam tenir el «privilegi» de contemplar acció real. Primer vam començar a sentir explosions i vam poder constatar que un dels vaixells de guerra (n’hi ha diversos: a banda de l’espanyol que fa dies que no veiem, n’hi ha un d’anglès, un de Malàisia i un de ianqui), s’havia distanciat una mica del corredor i estava fent pràctiques de tir real!!!; afortunadament no ens va agafar a cap de nosaltres com a blanc, tot i les nostres visibles veles blanques a poca distància d’ell.
Unes hores més tard i coincidint amb un intens intercanvi de missatges per la VHF, vam veure un altre vaixell de guerra, o potser el mateix, el F238 anglès, que s’acostava per l’altre costat i iniciava unes maniobres. Les maniobres, vam poder veure, consistien en posar dos llanxes ràpides a l’aigua i fer enlairar el súper helicòpter que porten al darrera. Mentrestant un petit vaixell de fusta local, amb un foraborda i 7 o 8 persones dins ens va creuar per la proa; nosaltres els vam saludar amb la mà i ells van contestar. Tenia tota la pinta d’una patera portant gent de Somàlia a Iemen.
Però no, eren pirates, o al menys presumptes pirates, ja que vam veure que les dues llanxes ràpides i l’helicòpter iniciaven una frenètica persecució de la nostra «patera», a la qual van empaitar i parar un parell de milles enllà de nosaltres. Mentrestant la F238 també es dirigia cap el nucli de l’acció. Malauradament no us podem dir com va acabar el tema, doncs binoculars i tot, no vam poder distingir si van pujar els pateristes-pirates a bord per deportar-los a Guantánamo, els varen executar sumàriament o simplement, van veure que eren èmuls d’en Drake i els van deixar marxar. Si ens assabentem del final us ho farem saber.
Pel demés, l’Eolo es segueix fent el suec i en Constantino quasi no para. Ah! i ja hem retardat els rellotges una hora més, Greenwich +3, de manera que ara anem sincronitzats amb els russos, els keniatas, els saudis i els pobres iraquians, si es que en queda algun amb rellotge.
PD: por mi parte sólo decir que hice todo lo posible para hacer un documento fotográfico de la huida/persecución de los presuntos/pobres piratas.
Cuando nos atravesaron por la proa, yo estaba allá haciendo fotos, pero el movimiento del barco hizo que perdiera el equilibrio un par de veces y por tanto, como no, las mejores tomas. Pero constancia de todo hay e incluso yo diría del saludo.

20.02.09. JA DINS EL BULEVARD

20 febrero 2009 a las 5:46 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Anit vam entrar per fi al Bulevard; bé de fet anem pel costat nord per evitar que ens atropelli l’intens tràfic que hi ha: vaixells de guerra, combois, remolcadors, vaixells de càrrega sense llums, helicòpters, vaja, tot un ambientaço.
En aquests moments ja hem deixat enrera Socotra i som ben en dins del Golf d’Aden, el que vol dir que estem flanquejats, malgrat no els veiem, al nord pel Iemen i al sud per Somàlia, tota una alegria.
Per la radio ens hem assabentat que a un veler danès, unes 200 milles per davant nostre, ahir li van donar un ensurt: se li va acostar molt un vaixell sospitós amb set tripulants encara més sospitosos i, després de rondar-los una bona estona, quan van fer una crida de socors als vaixells de guerra, van girar cua. Potser només volien tabac o fer petar la xerrada, però tal com estan les coses….
Per aquí hi havia una fragata espanyola, la Victoria, escortant a un comboi; els vaig trocar per la VHF dient que érem un veler espanyol, esperant que això els entendriria, però no em van fer  gaire cas.
L’Eolo es fa el sord i seguim a motor.

19.02.09. A TOCAR DEL BULEVARD

19 febrero 2009 a las 5:42 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

velero

Ja fa un dia que vam deixar Salalah i ens estem acostant a l’entrada del corredor de seguretat; de fet ens acaba de creuar per la popa un vaixell de guerra, el qual deu guardar l’entrada est d’aquest «Bulevard dels Pirates»; segurament serà el primer d’una llarga llista que veurem en els propers dies.
Seguim navegant en conserva amb els nostres amics noruecs del Malin i els nostres amics italians del Kiribati; amb ells hem pactat prèviament tots uns procediments d’emergència: canals de VHF i de HF pels que comunicar-nos i que, per evitar ser descoberts, anomenem amb lletres; horaris per posar-nos en contacte; procediments nocturns (anem sense llums de navegació i el Kiribati, posseïdor del radar més potent, ens adverteix de qualsevol perill, hostil o no, que s’acosti). De moment la primera nit ha estat molt tranquil·la i la única cosa a ressaltar, absolutament positiva, era la increïble fosforescència de les aigües que feia que l’estela que deixem il·lumines amb el seu resplendor les veles. També es tremenda la quantitat de crancs i bestioles similars que es veuen nedant al mig del mar i que contribueixen també a la fosforescència general; la profunditat on som es de mes de 2000 metres, pel que no em pregunteu que hi fan crancs aquí.
Esperem que tot segueixi així i que, a més a més, l’Eolo ens regali una mica de vent ja que, de moment, portem moltes hores de motor.

17.02.09. RUMBO A ADÉN

17 febrero 2009 a las 5:37 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , ,

partimos de Salalah rumbo a Adén en conserva con dos barcos más (uno de nacionalidad italiana y con dos hermanos a bordo y el otro, noruego).
Ayer fue el día de preparación: lavar ropa, cargar agua, cocinar un cordero al curry y un humus de berenjenas, reunión y traspaso de información: que si nos comunicamos por este canal de la VHF, que si hablamos dos veces al día a través de un canal de la BLU, que si nos vemos no nos llamamos, que si no nos vemos, nos damos posición, que si vemos algo sospechoso, nos comunicamos a través de otro canal si nos bloquean el 16 (canal de emergencia), que si por el 8 hay un avión disponible, que si por el 10 puedes hablar con el barco de USA…..y así, un largo etc. Vaya, que ahora cuando acabe con esta crónica, me pondré a estudiar toda la información ya que de tanta que hay, si pasa algo, no sabré que hacer.
Y que más, pues que los ánimos están bien, los nervios templados y que vamos con un sentimiento de seguridad que nos hace estar bastante tranquilos.
Eso si, según vayan pasando las horas y nos acerquemos al corredor de seguridad, supongo que iremos aumentando la guardia e inevitablemente, la tensión irá apareciendo.

08.02.09

8 febrero 2009 a las 20:45 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , ,

Primeras alarmas y…esperemos que las últimas.
Eran las 6 de la tarde; estábamos leyendo y de repente oímos una sirena de alarma ensordecedora; no teníamos ni pajotera idea de que se trataba pero evidentemente alguno de nuestros numerosos instrumentos nos estaba advirtiendo de algún peligro/problema. Pronto descubrimos que era nuestra nueva radio VHF, la cual incorpora un sistema digital de alarma; en breve y sin tecnicismos: habíamos recibido una señal de MAYDAY (en la práctica marina, un Mayday es el nivel máximo de señal de socorro y es mandado por una tripulación que se encuentra en inminente riesgo de naufragio o pérdida de barco). Durante la tarde habÌamos visto un par de barcos de madera (¿pesqueros?, ¿comerciantes a la antigua usanza de los mercaderes árabes?,..), que, estando a mil millas de la tierra más cercana, resultaban un tanto sospechosos (todo empieza a resultarnos sospechoso…¿Paranoia se le llama a esto?). Relacionamos los dos hechos inmediatamente lo que alimentó concienzudamente nuestra naciente paranoia.
Rápidamente escuchamos el canl 16 de VHF y, simultáneamente, la frecuencia de alarma en HF (2182khz)para tratar de asociar alguna voz a la alarma y enterarnos de que estaba pasando, donde, …
El final es decepcionante aunque feliz: después de escuchar atentamente ambas radios durante media hora, no oimos absolutamente nada; esta mañana hemos preguntado en la red de radio por la que nos comunicamos unos 20 barcos y nadie había oído nada.
Total, o nuestra radio nuevecita se quedó con nosotros o alguien estaba experimentando con la suya, para saber que hacer cuando llegue el momento, se le disparó sin querer y esta mañana no tuvo el coraje de confesarlo. En ambos casos, como decíamos, un final feliz.

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.