19.04.2009 Sinaí

20 abril 2009 a las 0:06 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , ,

Aprofitant la previsió favorable, ahir vam travessar l’estret de Gubal i ens vam endinsar en el golf de Suez, canviant de riba i anant aquest cop cap el costat est, la costa del Sinaí, on sembla que el vent té menys mala llet. La previsió de poc vent es va complir, però essent l’onada desmesurada, va caldre anar quasi tota l’estona a motor i posar-hi paciència. Pel que fa al paisatge marí, hem passat de tenir un horitzó ple de motores de submarinistes que poblaven tots els esculls coral·lins, a tenir la visió plena d’estructures de plataformes petroleres rovellades i abandonades; això, juntament amb la singular abundància de restes de vaixells naufragats, dóna al paisatge un cert aire «Mad Max». Vam anar a passar la nit a un port anomenat Le Tor i, al enfocar-lo, en la distància, teníem davant el mont Sinaí; això sí, no vam poder veure ni triangle, ni ocell ni ull; estaran fent manteniment?; caldrà preguntar-li a n’en Benito…o és Benedicte?. Per cert, som a 119 milles de Port Suez, és a dir de l’entrada sud al canal de Suez i a 194 de Port Said, és a dir de la Mediterrània.

17.04.2009 Sempre endavant!

17 abril 2009 a las 23:58 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , ,

Ahir vam deixar la marina d’Hurghada, per iniciar la darrera etapa que ens ha de portar fins el canal de Suez. Va ser un tant arriscat doncs la decisió de sortir es va prendre a partir d’una previsió que pronosticava una baixada momentània del vent. Durant la nit no va bufar res, lo qual semblava confirmar la previsió però, coincidint amb el moment de deixar anar amarres, el vent va començar a pujar i, encara no havíem fet una milla, que l’anemòmetre ja marcava 33 nusos!: el collons de l’Eolo sempre tan graciós. Però bé, ja érem fora i calia anar endavant. Havíem sortit sense un destí tancat i teníem un ventall de possibilitats entre les que escollir en funció de les condicions meteorològiques. La més fàcil i propera era anar a una altre marina a unes 20 milles i, com que pintaven bastos, cap allí ens vam dirigir. Però a mida que ens hi acostàvem el vent i l’onada es van moderar, donant a entendre que, després de tot, les previsions no anaven tan errades. Com que, masoquistes que som, encara ens agrada una bona navegada a vela, vam decidir canviar el destí i anar cap un altre fondeig més al nord, per lo qual primer calia superar un sistema d’esculls anomenat Melana. Tan bon punt ho vam aconseguir, com si algú allà dalt hagués estat esperant aquest moment (ja em perdonareu la meva paranoia), el vent va començar a pujar forta i ràpidament, arribant aviat als 35 nusos; donat que anar cap a la marina significava literalment girar cua i, com diuen els argentins, «pa tras ni pa coger impulso», vam decidir aguantar un cop més i tirar endavant. Tres o quatre hores més tard, de nou xops i salats, amb tres rissos a la major i una pany de gènova, vam aconseguir entrar a un fondeig a l’Illa Tawila, a prop de l’estret de Gubal, on estem ben protegits i no traurem el nas fins que la cosa es calmi.

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.