cinco años sin calcetines

21.04.2009 Muntanyes Russes al Sinaí

Per no fer-me pesat, simplement diré que, com és ja tradició, en tota la nit d’ahir el vent no va parar de bufar fort i de cara; les onades eren parets d’aigua que el Talula tenia que remuntar un i altre cop, caient al buit per l’altre costat; unes muntanyes russes inacabables. No vam poder prescindir d’En Constantino ni un minut i, tot i anar a motor, les condicions obligaven a fer bordos i teníem poca capacitat de maniobra. Per acabar d’amanir la nit, el trajecte estava farcit de plataformes petroleres, unes en ús i altres no, a les fosques; hi havia un tràfic intens entre elles i els ports i nosaltres anàvem paral·lels al canal de navegació pels grans mercants. Ens vam passar la nit esquivant obstacles com podíem i sense aclucar ull, glaçats de fred. En un moment donat teníem un remolcador que va sortir del no res i ens va creuar la proa, al mateix temps un vaixell gran i estrany feia ziga-zagues al nostre estribord (com si estigues fent prospeccions a les 2 de la matinada), tallant-nos aquesta flanc, i per l’aleta de babord pujava un super-petroler a 23 nusos. Tot plegat un malson que portarà una olor associada: la de quitrà que envolta les plataformes de petroli. Ja de dia, ens vam dirigir al fondeig més proper que teníem, Abu Zenina, on vam aconseguir arribar i llançar l’ancora per dinar, envoltats de 3 plataformes d’extracció de petroli, denominador comú d’aquesta regió, i un rerafons de muntanyes de roca estratificada i pelada. La part positiva: aquest cop no hem trencat res (corro a tocar fusta…).