cinco años sin calcetines

18.04.2006 DES DE CHICHIRIVICHE CON AMOR

hola companys,
Hem estat uns dies incomunicats doncs s’ens va petar l’ordinador i, a banda d’estar uns dies abandonats de la ma de l’electronica i l’alta tecnologia, vam perdre tota la informació i fins que no hem posat l’ordinador de reserva, una mica cafetera, en solfa i hem anat a un port, Chichiriviche, per recuperar les adreçes de correu electrònic, no s’ha pogut donar senyals de vida.
Doncs res, feta aquesta consideració tècnica, paso a relatar les nostres darreres andançes.
Havíem arribat a los Roques, on vam fer amistat amb un vaixell de fusta d’un alemay i una colombiana, que duraran poc, per cert, i vam decidir anar fent trico trico mes o menys juntets, el que els anglesos diuen buddy sailing, fins a Colombia. Navegant entre esculls i aigues transparents vam visitar diverses zones de los roques: la entrada de Sebastopol, Buchiyaco, Crasqui i, finalment, isla Carenero. Aquest darrer és un dels millors fondeijos en els que jo he tingut la fortuna d’anar a parar, tant per lo tranquil, com per lo protegit com per lo magnific del paratge. Però la tranquilitat va durar poc: va començar la Semana Santa i en dos dies el fondeig va estar replet de supermotores de ricachos venezolans, fotent escàndol i bevent gúiski. Per acabar-ho d’arreclar, ens va visitar la autoritat i, donat que estavem il.legals, ja que haviem fet la sortida oficial de venezuela al deixar Puerto la Cruz, vam haver de marxar cagant llets de los Roques. La següent parada va ser a las Aves, un altre arxipèlag increible que fa honor al seu nom, l’unic problema del qual es que, tant d’ocell tant d’ocell, quan no bufa vent, com ens ha passat aquests dies, hi han mases bitxos i paràsits que et piquen per tot arreu. Aqui vam tenir un percance sanitari; en peter, l’alemany, es va fer un tall acollonant al llavi superior amb una ampolla de cocacola de plastic que li va rebotar de les mans quan, presumeixo, tenia una disputa coniugal amb la colombiana(excepte el darrer que es aportació meva, la resta, per inverosimil que sembli, es la explicació que ens varen donar);total que em va tocar fer de cirurgia i, espero, en peter no es cagui amb mi quan es vegi al mirall els propers anys de la seva vida; deu sap que vaig fer el que vaig poder.
un cop vam estar segurs que en peter sobreviuría, si res mes no al tall que no a la colombiana, vam decidir anar cap a chichiriviche a repostar d’aigua i fruita i verdura fresca, mentres ells, l’alemany i la colombiana (el barco, precios, per cert, es diu awab, acronim de all women are beautiful!!), enfilaven cap a bonaire per visitar un metge. el tracte es tornar-se a trobar a curaçao i proseguir les nostres andançes conjuntes.
de manera que, per tal de recollir vitamines fresques i cerveses, tornem a estar al continent, desafiant la pirateria endemica d’aquest pais, on a vegades et sents mes insegur que a irak i, per comparació, colombia es un oasis de pau.
o sigui que cap alli anem, a colombia vull dir. d’aqui cap a curaçao, a resoldre cuatre temes i despres, mica a mica, ja us anirem explicant, cap a colombia, a cartagena, la perla del carib
be no m’enrotllo mes, que avui se me n’ha anat la ma.
una abraçada a tots
ja
pd. haureu observat que al «nou» ordinador, entre d’altres coses, no li agraden les maiuscules
pd:oriol, aqui van algunes coordenades.los roques, isla carenero 11º53n/66º50,5w; las aves de barlovento, isla sur 11º56n/67º27w ; chichiriviche 10º56n/68º16w.