12.05.09 Y después de Siria, Turquía

12 mayo 2009 en 21:42 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , ,

Tras abandonar el corredor de navegación de Siria, Talula tomó rumbo NNW hacia Mersin (Turquía). La noche estaba tranquila y la luna llena desparramaba su luz sobre la mar para indicarnos el camino. A eso de las 4 de la madrugada, el viento roló de W a E en cuestión de minutos (se me había olvidado que estas cosas pasan en el Mediterráneo)
y temiendo que desapareciera, me dispuse a encender a Constantino. Pero no, Eolo continuó ahí aumentando discretamente poco a poco, permitiéndonos navegar a más
de 6 nudos.
Y así, a eso de las 8 de la mañana, ya estábamos contemplando el escenario turco que constaba de una gran cordillera al fondo repleta de nieve y a los pies, la ciudad
de Mersin.
Llegamos y empezamos a buscar una supuesta marina: no la encontramos. Finalmente nos dirigimos al puerto comercial dónde, en un pequeño rinconcito en la zona de los
pescadores y barcazas-restaurantes y aconsejado por locales (pide siempre permiso), pudimos amarrar al Talula en un pantalán destartalado pero pantalán.
Minutos más tarde, estábamos en la barcaza vecina, tomando té turco y esperando la llegada del velero francés que media hora más tarde, se abarloó a nosotros precariamente a falta de poder colocarse en otro lugar.
Por la tarde y después de una ducha de agua fría en la bañera a hurtadillas, fuimos a pasear y a situarnos en este nuevo país.
La entrada será para mañana. Hoy toca descansar, oler y saborear un tantuni que es la modalidad turca del kafta libanés acompañado de un jugo de rábanos que no me
hizo echar cohetes: uahhhh!!! :-(

Anuncios

17.04.2009 Sempre endavant!

17 abril 2009 en 23:58 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , ,

Ahir vam deixar la marina d’Hurghada, per iniciar la darrera etapa que ens ha de portar fins el canal de Suez. Va ser un tant arriscat doncs la decisió de sortir es va prendre a partir d’una previsió que pronosticava una baixada momentània del vent. Durant la nit no va bufar res, lo qual semblava confirmar la previsió però, coincidint amb el moment de deixar anar amarres, el vent va començar a pujar i, encara no havíem fet una milla, que l’anemòmetre ja marcava 33 nusos!: el collons de l’Eolo sempre tan graciós. Però bé, ja érem fora i calia anar endavant. Havíem sortit sense un destí tancat i teníem un ventall de possibilitats entre les que escollir en funció de les condicions meteorològiques. La més fàcil i propera era anar a una altre marina a unes 20 milles i, com que pintaven bastos, cap allí ens vam dirigir. Però a mida que ens hi acostàvem el vent i l’onada es van moderar, donant a entendre que, després de tot, les previsions no anaven tan errades. Com que, masoquistes que som, encara ens agrada una bona navegada a vela, vam decidir canviar el destí i anar cap un altre fondeig més al nord, per lo qual primer calia superar un sistema d’esculls anomenat Melana. Tan bon punt ho vam aconseguir, com si algú allà dalt hagués estat esperant aquest moment (ja em perdonareu la meva paranoia), el vent va començar a pujar forta i ràpidament, arribant aviat als 35 nusos; donat que anar cap a la marina significava literalment girar cua i, com diuen els argentins, “pa tras ni pa coger impulso”, vam decidir aguantar un cop més i tirar endavant. Tres o quatre hores més tard, de nou xops i salats, amb tres rissos a la major i una pany de gènova, vam aconseguir entrar a un fondeig a l’Illa Tawila, a prop de l’estret de Gubal, on estem ben protegits i no traurem el nas fins que la cosa es calmi.

07.03.09 DESAYUNO CON EOLO

7 marzo 2009 en 13:00 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , ,

8:00 am. Joan Antoni ya está en la radio hablando con Melin y con Tobogan. Los primeros son con los que hicimos el corredor de seguridad y los segundos,son unos canadienses que conocimos en Indonesia. Jóvenes y muy considerados,conmigo, con su inglés.

Desayuno un plátano, una naranja valenciana y poco más.

Eolo llegó una mañana más y Talula ya empieza a bambolearse frenéticamente. Tengo hambre pero ni me atrevo a abrir la nevera. Paciencia, serán al menos 8 horas y poco a poco, el viento irá remitiendo. El almuerzo será merienda-cena y mientras, buscaré un buen lugar donde cogerme y quedar encajonada con la ayuda de las piernas.

Miraré el horizonte. Así durante 8 horas. Y pensaré y pensaré en que haré cuando llegue a España. Esa es ahora mi principal dedicación y motivación: buscar un nuevo proyecto.

22.02.09. ACCIÓ AL BOULEVARD

22 febrero 2009 en 6:01 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

patrullera

Ahir, durant el matí, vam tenir la que comença a ser  rutina habitual al Bulevard: un vaixell de càrrega dient que era “atacat” per varies llanxes a cada costat; diversos velers que advertien  d’un “skiff” visible a l’horitzó (!?) s’aproximava ràpidament a ells,…
Però a l’hora baixa, com diuen a ses Illes, vam tenir el “privilegi” de contemplar acció real. Primer vam començar a sentir explosions i vam poder constatar que un dels vaixells de guerra (n’hi ha diversos: a banda de l’espanyol que fa dies que no veiem, n’hi ha un d’anglès, un de Malàisia i un de ianqui), s’havia distanciat una mica del corredor i estava fent pràctiques de tir real!!!; afortunadament no ens va agafar a cap de nosaltres com a blanc, tot i les nostres visibles veles blanques a poca distància d’ell.
Unes hores més tard i coincidint amb un intens intercanvi de missatges per la VHF, vam veure un altre vaixell de guerra, o potser el mateix, el F238 anglès, que s’acostava per l’altre costat i iniciava unes maniobres. Les maniobres, vam poder veure, consistien en posar dos llanxes ràpides a l’aigua i fer enlairar el súper helicòpter que porten al darrera. Mentrestant un petit vaixell de fusta local, amb un foraborda i 7 o 8 persones dins ens va creuar per la proa; nosaltres els vam saludar amb la mà i ells van contestar. Tenia tota la pinta d’una patera portant gent de Somàlia a Iemen.
Però no, eren pirates, o al menys presumptes pirates, ja que vam veure que les dues llanxes ràpides i l’helicòpter iniciaven una frenètica persecució de la nostra “patera”, a la qual van empaitar i parar un parell de milles enllà de nosaltres. Mentrestant la F238 també es dirigia cap el nucli de l’acció. Malauradament no us podem dir com va acabar el tema, doncs binoculars i tot, no vam poder distingir si van pujar els pateristes-pirates a bord per deportar-los a Guantánamo, els varen executar sumàriament o simplement, van veure que eren èmuls d’en Drake i els van deixar marxar. Si ens assabentem del final us ho farem saber.
Pel demés, l’Eolo es segueix fent el suec i en Constantino quasi no para. Ah! i ja hem retardat els rellotges una hora més, Greenwich +3, de manera que ara anem sincronitzats amb els russos, els keniatas, els saudis i els pobres iraquians, si es que en queda algun amb rellotge.
PD: por mi parte sólo decir que hice todo lo posible para hacer un documento fotográfico de la huida/persecución de los presuntos/pobres piratas.
Cuando nos atravesaron por la proa, yo estaba allá haciendo fotos, pero el movimiento del barco hizo que perdiera el equilibrio un par de veces y por tanto, como no, las mejores tomas. Pero constancia de todo hay e incluso yo diría del saludo.

21.02.09. LA RUTINA DEL BOULEVARD

21 febrero 2009 en 10:57 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

lanchas1

Un cop ja dins, ahir vam experimentar el que sembla ser un dia típic de travessa en aquest corredor.
A mig matí vam sentir pel canal 16 una veu de dona, probablement d’un veler, que sense entendre molt bé el que deia, semblava un pèl histèrica. Una estona després vam sentir un altre cop un Mayday pel canal digital, de nou sense posició. Vam escoltar atentament i, un cop més, no vam sentir ni aquesta boca és meva; incògnita: els autors de les dos trucades eren els mateixos i havien estat ràpidament  degollats pels inclements pirates?; la trucada tornava a ser un assaig? o, potser, després de fer-la els autors van anar a fer la migdiada?; mai no ho sabrem.
A primera hora de la tarda un vaixell gros de càrrega demanava ajut als vaixells de guerra perquè una llanxa el seguia a una milla; un cas clar de Goliat aterrit per un David. Tampoc en sabem el final.
A mitja tarda ens va tocar a nosaltres: un vaixell de fusta, tipus pescador, però arrossegant sospitosament tres llanxes amb foraborda, va creuar la nostra ruta per la proa; nosaltres vam mantenir la calma i ens quedarem a l’expectativa. El vaixell, després de creuar-se amb nosaltres es va dirigir en direcció contraria a la nostra. Cap problema. Però, just després de la posta de sol, torna a aparèixer el mateix vaixell, o un que si semblava molt, amb les tres comdemnades llanxes. Aquest cop es dirigeixen al Kiribati, el vaixell italià que és clarament el més gros i ostentós; el fet ens sembla coherent amb les pèrfides intencions de qualsevol pirata. Un cop a prop, paren el motor i comencen a cridar alguna cosa cap el veler; en Marco, que observa que son almenys 8 pàjaros, no els entén ni els vol entendre; dona gas i mira de posar aigua pel mig; els presentes pirates, davant aquesta deserció, continuen per on anaven;  els següents en la seva ruta som nosaltres, de manera que jo orso i em disposo a creuar la seva popa; ells continuen endavant i s’acosten molt al tercer veler, el noruec Malin, el que permet al nostre amic Erling distingir que, d’acord amb els preceptes del profeta, tots 8 potencials pirates estan fent la pregaria del capvespre a coberta, agenollats i mirant a la Meca, com dicten als canons. Aquest devoció i el fet de que s’allunyen, ens tranquil·litza; no obstant lo qual i per si de cas, no encenem els llums de navegació fins ben entrada la nit.
Total una jornada típica, barreja d’una mica de pirateria real i força paranoia.
Pel demés, malgrat hem pogut anar a vela unes hores, tornem a tirar de Constantino (motor); l’Eolo ens te força oblidats. Ja hem creuat el meridià 50.

20.02.09. JA DINS EL BULEVARD

20 febrero 2009 en 5:46 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Anit vam entrar per fi al Bulevard; bé de fet anem pel costat nord per evitar que ens atropelli l’intens tràfic que hi ha: vaixells de guerra, combois, remolcadors, vaixells de càrrega sense llums, helicòpters, vaja, tot un ambientaço.
En aquests moments ja hem deixat enrera Socotra i som ben en dins del Golf d’Aden, el que vol dir que estem flanquejats, malgrat no els veiem, al nord pel Iemen i al sud per Somàlia, tota una alegria.
Per la radio ens hem assabentat que a un veler danès, unes 200 milles per davant nostre, ahir li van donar un ensurt: se li va acostar molt un vaixell sospitós amb set tripulants encara més sospitosos i, després de rondar-los una bona estona, quan van fer una crida de socors als vaixells de guerra, van girar cua. Potser només volien tabac o fer petar la xerrada, però tal com estan les coses….
Per aquí hi havia una fragata espanyola, la Victoria, escortant a un comboi; els vaig trocar per la VHF dient que érem un veler espanyol, esperant que això els entendriria, però no em van fer  gaire cas.
L’Eolo es fa el sord i seguim a motor.

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.