19.07.09 En todas partes cuecen habas

19 julio 2009 en 16:27 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , ,

Camino de cabras

Vam decidir quedar-nos ahir a Levitha per gaudir d’aquesta cala amb la tranquil·litat que dóna saber, o creure, que les previsions de temps et són favorables. El dia anterior, per raons tècniques, no havíem pogut baixar la previsió i contàvem amb les dels dies anteriors. Quan ahir la vam baixar vam poder veure que les coses havien canviat força i que en un parell de dies tornaríem a tenir castanya de nord. Fins ara, curiosament, els vents més forts es produïen a la part est de l’Egeu; ara que ja l’hem superada, la castanya serà a la part central; ens segueixen?. Sigui com sigui, demà farem un altre salt cap el nord-oest.
El dia va transcórrer amb calma, passejant, fent alguna capbussada i contemplant com la resta de boies es buidaven per tornar-se a omplir amb nous vaixells. La major part de la flota són xarters i, alguns d’ells, francament, no saben el que porten a les mans: vam haver d’agafar el dingui  i anar a ajudar a un 52 peus amb suïssos (sens dubte no era la tripulació de l’Alinghi, no sé si ho escric bé) que al tercer intent encara no havien aconseguit agafar la boia i amenaçaven amb anar-se’n contra les roques o contra nosaltres. Ja veieu: “en todas partes cuecen habas”.

Anuncios

26.03.2009 MARMITAKO

26 marzo 2009 en 5:17 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , ,

Como casi cada día: solos

Fa dos dies i mig que som aquí i el fort vent del nord no pare, mantenint-nos atrapats sense ni poder baixar a terra. La Suri no surt de sota la capota. Darrerament hem navegat sols i aquí no hi ha ningú més; la única vida que veiem és algun camió que passa molt de tant en tant per una llunyana carretera. Jo tinc una torticolis que em dona una mobilitat semblant a la d’una planxa de fusta; i el vent no pare d’udolar i la cadena de l’ancora de donar estirades, tot això fa que no gaudim d’ aquest paratge singular com es mereix. El vent ve carregat de pols i sorra del desert, de manera que el Talula deu de ser ja una taca marró dins l’aigua: aviat ens confondran per una illa.

Però no tot és negatiu: el chef Laura ahir va sorprendre a propis i estranys, més dels primers que dels segons, amb un marmitaco de bandera el qual, tot solet, ha retornant l’optimisme als ànims de la tripulació, gossa inclosa.

25.03.2009 ESPERANDO LA CALMA EN MARSHA SHINAB

25 marzo 2009 en 21:50 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , ,

hay agua

Crestas amarillas

Hoy hace un día que apenas nos asomamos. Ayer y tal cómo vimos en la previsión meteorológica, llegó el viento del Norte.
Todo estaba tranquilo y la visibilidad era buena.
Allá, en la línea del  horizonte, podía ver una pared ocre que poco a poco se iba acercando. No le di mayor importancia. De repente y cómo si por un malentendido hubiera conjurado un maleficio, un ráfaga de viento inundó el aire de arena. Entré en el Talula y encendimos la electrónica. Viento constante de 34 nudos y con puntas que aullaban, nos hizo estar todo el día angustiados. Éste es el primer lugar en el Mar Rojo donde el fondo está lleno de rocas y coral. Sabemos que el ancla no está firme dentro de la arena. Pensábamos cambiar de lugar y buscar uno con mejor fondo pero justamente, las hojas de la guía naútica dónde supuestamente deberían mencionar este fondeo, no están. Más de 300 páginas y las dos que faltan son de Marsa Shinab.

Casualidad, Murphy o la maldad de las cosas?.
Decidan ustedes.

16.03.09 COSES EXÒTIQUES

16 marzo 2009 en 22:17 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , ,

img_1064
Mentre esperem que el vent de nord remeti i ens deixi continuar cap amunt, haurem de passar uns dies a Sawakin. No importa, repetirem l’experiència de capbussar-se en el temps, de submergir-se en l’edat mitjana africana; ahir vam passejar de nou pel poble, descobrint nous detalls: els homes  es tenyeixen les ungles amb hena i alguns adornen les seves cares amb escarificacions. Els que no van armats amb les llargues espases, porten un bastons contundents o una espècie de “boomerangs”.

Ella

De totes maneres, el més exòtic que hem vist són tres motxileros, espècie totalment desconeguda per aquestes terres.

Aquest matí intentarem agafar un bus per anar fins a Port Sudan, a veure què passa.

img_1104

11.03.09 OBRA VIVA I PROJECTILS

11 marzo 2009 en 14:16 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , ,

Ahir va arribar el vent del Nord; som vuit els velers que hem cercat refugi en aquest fondeig envoltat i protegit per esculls i illes; notem el vent però estem protegits de les onades, que és el que importa.
Hem dedicat el matí a netejar el casc, l’obra viva, la nostra creu; està força bruta d’algues i això ens treu velocitat; és una feina esgotadora que hem de repetir sovint; un parell de dies més i estarà net; després, un parell de setmanes, i a tornar-hi. Per la tarda hem baixat a l’illa de la Shakira a passejar a la Suri i fer una visita als camells (per ser exactes són dromedaris, ja que només tenen un gep), els únics sudanesos que hem vist fins ara. Són uns 15, aparentment salvatges, encara que certes marques ens donen a entendre que algú fa servir l’illa com un immens estable.
En un punt de l’illa descobrim unes línies a terra que delimiten una petita àrea, una tomba, un lloc d’oració, ves tu a saber què; el mes curiós es que aquestes línies estan fetes amb closques de cargols marins i……bales!, rovellades però sense usar, d’un calibre molt gran, quasi d’un pam de llargada, possiblement de metralladores d’aquestes antiaèries….. Mentre tornem al Talula, els “sudanesos” han decidit anar a prendre un bany i obsequiar-nos amb una bella i inèdita imatge: dromedaris envoltats no de sorra, sinó d’aigua.

Blog de WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.