14.09.2009 Grip A, pluja i novel·la històrica

14 septiembre 2009 en 16:04 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , ,

Després de 3 dies a Illa Colom, ahir vam fer un altre saltet. Era mig dia quan, en agut contrast amb la patositat del dia que vam arribar, salpàvem professionalment a vela de la boia: major amunt, escota en banda, amarra fora, deixar que el vaixell es posi del través, caçar major, desplegar gènova i endavant. Ens vam creuar amb un senyor que navegava una petita menorquina amb vela llatina; el vam saludar com a col·legues un parell de cops, sense aconseguir més que una mirada indiferent, pel que vam arribar a la conclusió que deuria de ser una altre tràgica víctima de la Grip A. Doblant Cap Favaritx i el seu far, ens van venir imatges de la Punta de Fuencaliente, a l’extrem sud de l’illa de La Palma. Imagino que l’inconvenient, o la gràcia, d’haver donat tantes voltes és que tot et recorda alguna altre cosa. En aquest punt el poc vent va desaparèixer i vam haver de continuar a motor, mentre el cel s’enfosquia i ens amenaçava amb la pluja que ja veiem de lluny; quasi ens feia il·lusió, doncs en prou feines recordàvem la darrera vegada que un xàfec va netejar la coberta de sal: Malàisia?, Thailàndia?. A primera hora de la tarda entràvem al Port d’Addaia i ens agafàvem a una boia d’amo, per ara, desconegut. Després de dinar, vam continuar amb el nostre “màster” accelerat per a posar-nos al dia de la situació política-social del país, el qual consisteix en escoltar moltes notícies i tertúlies de Catalunya Ràdio i la Ser i, com a cas pràctic, la lectura de “Espècies Protegides” de Ferran Torrent, llibre que m’atreviria a classificar com a novel·la històrica.

Anuncios

03.09.2009 Radio cazzo 3

3 septiembre 2009 en 11:42 | Publicado en Diario de a bordo | 1 comentario
Etiquetas: , , , , , , ,

Era evident que a Bosa no eren benvinguts els vaixells fondejats, de manera que vam esperar que puges el vent, vam hissar ancora i veles i vam sortit amb direcció a l’Alguer. A la badia hi havia forces llanxes a motor d’estiuejants panxuts. Nosaltres anàvem cenyint amb tot el drap. Per alguna raó, sempre que es creuen amb un veler, les motores fan l’impossible per creuar-lo per proa, en lloc de fer-ho per popa, que és el que toca. A Tailàndia ho puc entendre: hi ha una superstició segons la qual els mals esperits passen del vaixell que creua pel davant al que es creuat. Però a Itàlia no és de rebut. Una motoreta ens va creuar a 20 m per la proa i, un cop ens havia tallat, en lloc d’allunyar-se, es posà a un rumb paral·lel al nostre; fet això, considerà que el veler intrús estava posant en perill la línia de pesca que arrossegava; va començar a recollir-la frenèticament i, mentre ens tornava a creuar per la proa, aquest cop a 10 m, es va dedicar a insultar-nos, acompanyant els insults amb tota la riquesa gestual que la mà lliure li permetia: cazzo, cazzo!!. A diferència d’ells, a mi m’han ensenyat que un vaixell navegant a vela te preferència sobre una motora d’esbarjo, pel que amb tota la cortesia i educació de la que soc capaç, li vaig contestar gentilment: Cazzo la tua mamma!!!. Resolt el contenciós, vam continuar navegant esplèndidament fins que, de sobte, a 7 milles del nostre destí, vam caure a un forat de vent; 3 hores després, havent avançat només una milla i mitja, vam engegar motor i vam anar a fondejar a cobert de l’escullera del port de l’Alguer. Mentre sopàvem, les ones hertzianes ens vam recordar que ja estàvem molt a prop de casa: vam sintonitzar Radio 3!!!

25.08.2009 Camí de Sardenya

25 agosto 2009 en 13:32 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , ,

Tenim 20 nusos del través i força mar; el Talula es mou desbocat i en aquestes circumstàncies no és fàcil escriure, de manera que seré breu. Ahir, tenint una previsió de vent raonable i no volent passar una altre nit com l’anterior, vam decidir salpar cap a Sardenya. Les primeres hores van ser a motor; després es va aixecar una brisa variable que ens va permetre arrossegar-nos cap aquí i cap allà a vela; a mitja tarda el vent es va posar més seriós i semblava com si mica a mica volgués fer honor a les previsions; efectivament, durant tota la nit hem tingut un vent del SE de força 3-4 que ens ha permès fer bona via. Devem estar a mig camí entre Sicília i Sardenya i, com aquell que no ho vol, ja som a menys de 500 milles de Barcelona.

23.08.09 35.000 !!

23 agosto 2009 en 14:07 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , ,

Abans que el personal del varador arribés i comencés a traginar llanxes amunt i avall, ja havíem deixat anar la boia i salpat; ens va saber greu no acomiadar-nos d’una gent que havia estat tan amable, però teníem 50 milles per davant, les previsions de vent eren modestes i calia disposar de temps per poder usar totes les brises que sorgissin. Al cap d’una estona, mentre navegàvem per davant de Palermo, es va aixecar un vent que prometia, però no va durar ni una hora i vam haver de recórrer de nou a n’en Constantino: en aquest mar, si vols anar a vela, cal paciència i temps. Una hora més tard es va aixecar un ventet de morro (o a les dents, com diuen els anglesos); no ens permetia navegar directament al nostre objectiu, però, què collons!, vam parar motor i vam usar les veles el millor que vam saber. Entre tant havíem superat la marca de les 35.000 milles navegades, quasi 65.000 Km, des que fa cinc anys vam sortir de Barcelona; es diu ràpid, però no s’hi fan tant. Com si el fet hagués despertat un cert respecte (o llàstima, qui sap) de l’Eolo cap a nosaltres, el vent es va anar posant a lloc i augmentant fins els 15 nusos aparents, magnitud màgica, òptima i extraordinàriament poc habitual a la navegació real. A les 6 de la tarda érem al Capo San Vito, la punta nord-occidental de Sicília i, al seu recés, tiràvem l’ancora. Un cop aquí, ja no podem marejar més la perdiu: Sicília s’acaba i cal saltar a Sardenya; i si no volem acabar amb mal de cap de tant de motor, caldrà esperar una previsió de vent favorable. A veure si la predisposició de l’Eolo continua i no hem d’esperar gaire.

26.07.2009 Trico-trico cap a Malta

26 julio 2009 en 2:16 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , ,

Navegada de rutina la d’ahir. Després d’unes poques hores a motor per falta de vent, es va aixecar una lleugera brisa del WNW que ens va permetre usar les veles i avançar, no gaire de pressa i més o menys en la direcció adequada. Ens vam passar el dia esperant que, segons les previsions, el vent augmentés d’intensitat i rolés cap el nord-oest, però això no va passar fins ja entrada la nit. A mida que avancem, els “securité-securité” en grec van deixant pas als expressats en italià. El fet a destacar del dia va ser el creuament del meridià 20E, el qual deu la seva fama a lo rodó del número ja que, que jo sàpiga, mai hi ha passat res. Pel demés podem dir que la direcció del vent ja ha decidit el nostre destí: Malta.

20.07.2009 Somos tolerantes?

20 julio 2009 en 19:57 | Publicado en Diario de a bordo | 1 comentario
Etiquetas: , , , , , , ,

Salimos de Levitha con una previsión de vientos suaves del W que por la noche girarían a N y sería fuertes. Con una buena brisa, pudimos navegar las dos primeras horas hasta que se acabó. Así pues, con Constantino rugiendo, fuimos al fondeo de la isla Dhenoussa donde una vez tiramos el ancla, vino rápidamente una chica a decirnos que estábamos muy cerca de la orilla. Nosotros le explicamos que el ancla estaba lejos pero que al haber tan poco viento y el que venía era de mar, nuestro barco se acercaba pero que en las próximas horas, el viento cambiaría y nos alejaríamos. Ella insistía que estábamos cerca y que nos fuéramos más lejos. Joan Antoni le decía que levantar el ancla e ir más lejos era fondear en mucha profundidad y que si estábamos allí era por un aviso de vientos muy fuertes del Norte por lo que veníamos a refugiarnos. Ella, sin ningún tipo de miramiento, nos dijo que eso no le importaba y se fue amenazándonos con llamar a la policia. Media hora más tarde, llegó un auxiliar lleno de chicos más la chica, gritándonos que teníamos que salir de ahí, que éramos unos malos educados y que el mar era de ellos. Eso si, ellos podían llegar a la playa a motor y tener perros casi salvajes que corrían como poseídos por toda la playa llenando a los bañistas de arena. En fin, mal sabor de boca que nuestro vecino nos compensó diciéndonos que estábamos bien y que no nos preocupáramos. Luego fui a comprobar como estaba el ancla y Joan Antoni hizo lo mismo con la del vecino. La nuestra se había clavado a medias y la de él estaba de lado. Le informamos.

Por la noche y cuando el viento giró a Norte, tiré más cadena para estar tranquilos. Sopló y sigue soplando y nuestro vecino, esta mañana fue alertado por unos pescadores de que estaba garreando. Un rato después, las sábanas las tenían enganchadas y la conciencia más que tranquila, se han levantado y con toda la mayor afuera, se han ido. Nosotros seguimos aquí enganchados a la VHF ya que esta noche se esperan vientos muy fuertes. Esperemos que el ancla aguante y que las rachas que bajan por estas montañas sean moderadas.

12.07.2009 Maleïdes marines

12 julio 2009 en 2:35 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , ,

A trenc d’alba deixàvem Knidos, Turquia, per remuntar un tram de costa i anar a refugiar-nos a la marina de l’illa de Kos, Grècia, a l’espera de la ventada anunciada pels
propers dies. Curiós aquest navegar cosint parts d’un món tan properes geogràfica i històricament i tant llunyanes política i religiosament. La navegada va ser típica mediterrània: un ventet maco de sortida i una alegre cenyida, fins que…. ens va deixar tirats; 3 hores surant, esperant la tornada del vent (som així de tossuts) fins que se’ns va acabar la paciència i engegàrem motor; cinc minuts després el vent tornava a ser amb nosaltres!; navegàrem un altre tram i… de nou calmasso i repetició de la jugada: espera inútil, arrancada de motor i tornada immediata del vent, el qual, aquest cop, ens va deixar arribar a vela al nostre destí.

A l’entrada de la marina de Kos ens ve a guiar una zodiac; la segueixo i no m’adono
fins que es massa tard que la separació entre pantalans és petita, 10 m, i els morts dels vaixells amarrats a banda i banda deixen poc espai per maniobrar; el vent bufa
ara amb força i el tenim de través, empenyent-nos cap el pantalà oposat al que serà el nostre; no em queda més remei que acostar-me al pantalà de sobrevent sinó, al
girar per entrar al nostre lloc, el vent ens empenyerà contra els morts de sotavent; crido al de la zodiac que m’empenyi la proa per ajudar-me a entrar al lloc que ens han
destinat, però no fa res i es queda contemplant com, al no tenir prou angle, no aconsegueixo enfilar la proa al reduït espai i, irremissiblement, el vent ens empeny cap
el pantalà de sotavent, quedant atrapats en pocs segons entre els seus morts. La Laura lluita heroicament corrent d’un lloc cap un altre per salvar la pintura nova del casc
de les amenaçadores ancores dels vaixells amarrats; jo intento maniobrar amb el motor sense cap èxit i els de la zodiac no saben què fer; un dels mariners puja abordo a
ajudar a la Laura, mentre la Suri intenta mossegar-li les cames: estampes d’una tragicomèdia. Desprès d’un quart d’hora de crits, esforços i maniobres amb la zodiac
estirant d’aquí i d’allà, amb mitja marina d’espectadors dels nostre tràngol, aconseguim lliurar-nos del morts i de la trampa. Miraculosament no tenim cap esgarrinxada a la
pintura nova i els desperfectes es limiten a alguna rascada a l’antifouling, a les arestes de la pala i de la quilla. En fi, com diu la Laura, maleïdes marines.

02.06.2009 fumates blanques i… que sigui el que Déu vulgui

2 junio 2009 en 21:35 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , ,

A les 9 del mati teníem aquí al mecànic acompanyat d’un “especialista”; ignorant-nos com si no hi fóssim, van començar de nou a afluixar cargols, treure mànegues, aixecar tapes,.. , com de costum, sense prendre cap precaució per evitar embrutir-ho tot per enèsima vegada amb oli i gas-oil; bé, suposo que els mecànics són descendents del déu Vulcà i, com ell, una mica guarros, i no hi ha gran cosa que nosaltres, els mortals, podem fer. Mitja hora més tard, després d’haver estat remenant amb un aparell de mesura, el qual esgrimien davant nostre com un amulet o un oracle, van dir que el motor funcionava bé i, com una exhalació, van desaparèixer, no sé si és que tenien molta feina o, un cop ja pagada la voluminosa factura, por que els féssim alguna pregunta inconvenient.
Encaminat el tema Constantino, vam continuar les negociacions amb pintor i marina i, finalment, VAM ARRIBAR A UN ACORD!. Havíem tingut esperances d’aconseguir un preu una mica millor però, si tenim en compte l’ esgotament que portem acumulat en aquesta cerca i el fastigueig de marejar tant la perdiu, crec que el tracte aconseguit no
és dolent. El temps ho dirà. Si res més no, sembla que ens quedarem una temporadeta a “Marmaris sur mer”.

31.05.2009 Compàs d’espera a Marmaris

31 mayo 2009 en 20:02 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , ,

Zaca te Moana

La primera cosa que vaig fer ahir al aixecar-me va ser engegar en Constantino; es va engegar, però no amb l’agilitat d’antany,  pel que em vaig quedar amb la mosca
darrera l’orella; l’amo alemany de l’empresa de mecànica insisteix en què dóna garantia de la reparació, però ell sap tan bé com jo que, un cop siguem fora de Turquia (i per això només calen 100 milles), ja li puc anar al darrera…Per tant calia assegurar que el problema estava resolt. Després de parlamentar amb els mecànics, em van prometre que ahir mateix vindria un especialista en temes d’injecció, armat d’un aparell revolucionari, per certificar si tot estava on deuria estar. A mitja tarda ens comunicaren que la visita del especialista seria el proper dilluns…a seguir esperant.
I mentre esperem, anem demanant pressupostos per pintar el Talula. Pintar no sé si ho acabarem fent, però de pintures, marques, preus, preparacions, processos,.. acabarem sabent-ne un feix. Igual, tornant a casa, muntem una empresa de pintura i comencem pel Talula.
Un altre distracció mentre esperem és anar a veure els treballs de restauració que fan a una espècia de  classe J de fusta, de 30 m d’eslora i un botalò tan llarg com el Talula, que es diu Zaca Te Moana (maco el nom, no?) i que és una bellesa. Ja enviarem alguna foto.

30.05.2009 Veredicto final

30 mayo 2009 en 14:51 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , ,

A las 10 ya estaba el mecánico a punto para montar todas las piezas, para mí, del rompecabezas. Fueron 4 horas de espera y de nervios. Talula está patas arriba ya que para acceder al motor, hay que vaciar el camarote de popa/babor, por lo que colchón, bicicletas, toldos, colchonetas y demás, están danzando por el salón del barco haciendo
la vida a bordo un poco claustrofóbica. A las 14h llegó el veredicto: encendido del motor y éste, arrancó sin rechistar. Esperemos que continúe así largo tiempo tal cómo nos ha asegurado el mecánico.
Luego tocó el momento de limpiar la sentina del motor, llena de agua, grasa y aceite y al mismo  Constantino que ahora brilla más que el inox de la cubierta.
Ahora empezamos las 48h de observación, de encendidos improvisados para ver si enganchamos a Constantino despistado y así de paso, asegurarnos de que todo ruge
bien. Ahora a concentrarse en el apartado pintura.

Página siguiente »

Blog de WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.