04.04.2009. Casi casi

4 abril 2009 a las 14:31 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , ,

Fondeados en Marsa Alam (a 27 millas de la entrada de Port Ghalib). Viendo que nos tocaba una noche de espera en medio del mar con olas que nos hacían saltar cómo un pequeño saltamonte, decidimos enfocar hacia esta marsa que está al Sur de nuestra primera parada en Egipto. Llegábamos ya con el sol en mal lugar por lo que el sudor, nervios y dolor de barriga, empezaban a hacer acto de presencia en el Talula. En la guía nos hablaba de un canal estrecho, difícil y tal vez señalizado con algunas cañas; nada tranquilizador. Aún seguimos lamiéndonos las heridas. Llegamos a la entrada y vemos el arrecife del Norte. Nos aproximamos por el Sur y así con el sol bajando por el Oeste, aún nos permite cierta visibilidad. Me voy rápido a proa. Veo el canal. Empezamos la cuenta atrás. Joan Antoni me canta las profundidades. De los diez pasa al metro y medio bajo la quilla: poca agua. Si me equivoco… pues será el tercer patapam en pocos días. Vamos haciendo zig zags. Me desgañito. Entramos. Busco una zona blanca entre patatas. Tiro el ancla. Hoy nos merecemos una cerveza.

22.02.09. ACCIÓ AL BOULEVARD

22 febrero 2009 a las 6:01 | Publicado en Diario de a bordo | 1 comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

patrullera

Ahir, durant el matí, vam tenir la que comença a ser  rutina habitual al Bulevard: un vaixell de càrrega dient que era «atacat» per varies llanxes a cada costat; diversos velers que advertien  d’un «skiff» visible a l’horitzó (!?) s’aproximava ràpidament a ells,…
Però a l’hora baixa, com diuen a ses Illes, vam tenir el «privilegi» de contemplar acció real. Primer vam començar a sentir explosions i vam poder constatar que un dels vaixells de guerra (n’hi ha diversos: a banda de l’espanyol que fa dies que no veiem, n’hi ha un d’anglès, un de Malàisia i un de ianqui), s’havia distanciat una mica del corredor i estava fent pràctiques de tir real!!!; afortunadament no ens va agafar a cap de nosaltres com a blanc, tot i les nostres visibles veles blanques a poca distància d’ell.
Unes hores més tard i coincidint amb un intens intercanvi de missatges per la VHF, vam veure un altre vaixell de guerra, o potser el mateix, el F238 anglès, que s’acostava per l’altre costat i iniciava unes maniobres. Les maniobres, vam poder veure, consistien en posar dos llanxes ràpides a l’aigua i fer enlairar el súper helicòpter que porten al darrera. Mentrestant un petit vaixell de fusta local, amb un foraborda i 7 o 8 persones dins ens va creuar per la proa; nosaltres els vam saludar amb la mà i ells van contestar. Tenia tota la pinta d’una patera portant gent de Somàlia a Iemen.
Però no, eren pirates, o al menys presumptes pirates, ja que vam veure que les dues llanxes ràpides i l’helicòpter iniciaven una frenètica persecució de la nostra «patera», a la qual van empaitar i parar un parell de milles enllà de nosaltres. Mentrestant la F238 també es dirigia cap el nucli de l’acció. Malauradament no us podem dir com va acabar el tema, doncs binoculars i tot, no vam poder distingir si van pujar els pateristes-pirates a bord per deportar-los a Guantánamo, els varen executar sumàriament o simplement, van veure que eren èmuls d’en Drake i els van deixar marxar. Si ens assabentem del final us ho farem saber.
Pel demés, l’Eolo es segueix fent el suec i en Constantino quasi no para. Ah! i ja hem retardat els rellotges una hora més, Greenwich +3, de manera que ara anem sincronitzats amb els russos, els keniatas, els saudis i els pobres iraquians, si es que en queda algun amb rellotge.
PD: por mi parte sólo decir que hice todo lo posible para hacer un documento fotográfico de la huida/persecución de los presuntos/pobres piratas.
Cuando nos atravesaron por la proa, yo estaba allá haciendo fotos, pero el movimiento del barco hizo que perdiera el equilibrio un par de veces y por tanto, como no, las mejores tomas. Pero constancia de todo hay e incluso yo diría del saludo.

21.02.09. LA RUTINA DEL BOULEVARD

21 febrero 2009 a las 10:57 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

lanchas1

Un cop ja dins, ahir vam experimentar el que sembla ser un dia típic de travessa en aquest corredor.
A mig matí vam sentir pel canal 16 una veu de dona, probablement d’un veler, que sense entendre molt bé el que deia, semblava un pèl histèrica. Una estona després vam sentir un altre cop un Mayday pel canal digital, de nou sense posició. Vam escoltar atentament i, un cop més, no vam sentir ni aquesta boca és meva; incògnita: els autors de les dos trucades eren els mateixos i havien estat ràpidament  degollats pels inclements pirates?; la trucada tornava a ser un assaig? o, potser, després de fer-la els autors van anar a fer la migdiada?; mai no ho sabrem.
A primera hora de la tarda un vaixell gros de càrrega demanava ajut als vaixells de guerra perquè una llanxa el seguia a una milla; un cas clar de Goliat aterrit per un David. Tampoc en sabem el final.
A mitja tarda ens va tocar a nosaltres: un vaixell de fusta, tipus pescador, però arrossegant sospitosament tres llanxes amb foraborda, va creuar la nostra ruta per la proa; nosaltres vam mantenir la calma i ens quedarem a l’expectativa. El vaixell, després de creuar-se amb nosaltres es va dirigir en direcció contraria a la nostra. Cap problema. Però, just després de la posta de sol, torna a aparèixer el mateix vaixell, o un que si semblava molt, amb les tres comdemnades llanxes. Aquest cop es dirigeixen al Kiribati, el vaixell italià que és clarament el més gros i ostentós; el fet ens sembla coherent amb les pèrfides intencions de qualsevol pirata. Un cop a prop, paren el motor i comencen a cridar alguna cosa cap el veler; en Marco, que observa que son almenys 8 pàjaros, no els entén ni els vol entendre; dona gas i mira de posar aigua pel mig; els presentes pirates, davant aquesta deserció, continuen per on anaven;  els següents en la seva ruta som nosaltres, de manera que jo orso i em disposo a creuar la seva popa; ells continuen endavant i s’acosten molt al tercer veler, el noruec Malin, el que permet al nostre amic Erling distingir que, d’acord amb els preceptes del profeta, tots 8 potencials pirates estan fent la pregaria del capvespre a coberta, agenollats i mirant a la Meca, com dicten als canons. Aquest devoció i el fet de que s’allunyen, ens tranquil·litza; no obstant lo qual i per si de cas, no encenem els llums de navegació fins ben entrada la nit.
Total una jornada típica, barreja d’una mica de pirateria real i força paranoia.
Pel demés, malgrat hem pogut anar a vela unes hores, tornem a tirar de Constantino (motor); l’Eolo ens te força oblidats. Ja hem creuat el meridià 50.

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.