cinco años sin calcetines

17.04.2009 Sempre endavant!

Ahir vam deixar la marina d’Hurghada, per iniciar la darrera etapa que ens ha de portar fins el canal de Suez. Va ser un tant arriscat doncs la decisió de sortir es va prendre a partir d’una previsió que pronosticava una baixada momentània del vent. Durant la nit no va bufar res, lo qual semblava confirmar la previsió però, coincidint amb el moment de deixar anar amarres, el vent va començar a pujar i, encara no havíem fet una milla, que l’anemòmetre ja marcava 33 nusos!: el collons de l’Eolo sempre tan graciós. Però bé, ja érem fora i calia anar endavant. Havíem sortit sense un destí tancat i teníem un ventall de possibilitats entre les que escollir en funció de les condicions meteorològiques. La més fàcil i propera era anar a una altre marina a unes 20 milles i, com que pintaven bastos, cap allí ens vam dirigir. Però a mida que ens hi acostàvem el vent i l’onada es van moderar, donant a entendre que, després de tot, les previsions no anaven tan errades. Com que, masoquistes que som, encara ens agrada una bona navegada a vela, vam decidir canviar el destí i anar cap un altre fondeig més al nord, per lo qual primer calia superar un sistema d’esculls anomenat Melana. Tan bon punt ho vam aconseguir, com si algú allà dalt hagués estat esperant aquest moment (ja em perdonareu la meva paranoia), el vent va començar a pujar forta i ràpidament, arribant aviat als 35 nusos; donat que anar cap a la marina significava literalment girar cua i, com diuen els argentins, «pa tras ni pa coger impulso», vam decidir aguantar un cop més i tirar endavant. Tres o quatre hores més tard, de nou xops i salats, amb tres rissos a la major i una pany de gènova, vam aconseguir entrar a un fondeig a l’Illa Tawila, a prop de l’estret de Gubal, on estem ben protegits i no traurem el nas fins que la cosa es calmi.