cinco años sin calcetines

21.02.09. LA RUTINA DEL BOULEVARD

Un cop ja dins, ahir vam experimentar el que sembla ser un dia típic de travessa en aquest corredor.
A mig matí vam sentir pel canal 16 una veu de dona, probablement d’un veler, que sense entendre molt bé el que deia, semblava un pèl histèrica. Una estona després vam sentir un altre cop un Mayday pel canal digital, de nou sense posició. Vam escoltar atentament i, un cop més, no vam sentir ni aquesta boca és meva; incògnita: els autors de les dos trucades eren els mateixos i havien estat ràpidament  degollats pels inclements pirates?; la trucada tornava a ser un assaig? o, potser, després de fer-la els autors van anar a fer la migdiada?; mai no ho sabrem.
A primera hora de la tarda un vaixell gros de càrrega demanava ajut als vaixells de guerra perquè una llanxa el seguia a una milla; un cas clar de Goliat aterrit per un David. Tampoc en sabem el final.
A mitja tarda ens va tocar a nosaltres: un vaixell de fusta, tipus pescador, però arrossegant sospitosament tres llanxes amb foraborda, va creuar la nostra ruta per la proa; nosaltres vam mantenir la calma i ens quedarem a l’expectativa. El vaixell, després de creuar-se amb nosaltres es va dirigir en direcció contraria a la nostra. Cap problema. Però, just després de la posta de sol, torna a aparèixer el mateix vaixell, o un que si semblava molt, amb les tres comdemnades llanxes. Aquest cop es dirigeixen al Kiribati, el vaixell italià que és clarament el més gros i ostentós; el fet ens sembla coherent amb les pèrfides intencions de qualsevol pirata. Un cop a prop, paren el motor i comencen a cridar alguna cosa cap el veler; en Marco, que observa que son almenys 8 pàjaros, no els entén ni els vol entendre; dona gas i mira de posar aigua pel mig; els presentes pirates, davant aquesta deserció, continuen per on anaven;  els següents en la seva ruta som nosaltres, de manera que jo orso i em disposo a creuar la seva popa; ells continuen endavant i s’acosten molt al tercer veler, el noruec Malin, el que permet al nostre amic Erling distingir que, d’acord amb els preceptes del profeta, tots 8 potencials pirates estan fent la pregaria del capvespre a coberta, agenollats i mirant a la Meca, com dicten als canons. Aquest devoció i el fet de que s’allunyen, ens tranquil·litza; no obstant lo qual i per si de cas, no encenem els llums de navegació fins ben entrada la nit.
Total una jornada típica, barreja d’una mica de pirateria real i força paranoia.
Pel demés, malgrat hem pogut anar a vela unes hores, tornem a tirar de Constantino (motor); l’Eolo ens te força oblidats. Ja hem creuat el meridià 50.