22.07.2009 Girant cua de nou

22 julio 2009 en 20:34 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , ,

Tal com havíem decidit el dia anterior, ahir a les sis ja aixecàvem major i ens dirigíem al pas entre Naxos i Dhenoussa, per continuar després cap a una illa a l’oest de Mikonos. Les previsions són això, previsions, i com a tals no es pot esperar que es compleixin al peu de la lletra sistemàticament. Però darrerament sembla que sempre es desvien en contra nostre. Teníem 30 nusos i, en lloc de nord, el vent bufava del nord-oest; aquesta petites diferències ens complicaven molt la vida: en lloc de poder enfilar el pas amb un rumb directe i bon ritme, va caldre anar fent bordos, arrossegant-nos contra grans onades. Tres hores després de sortir encara no havíem aconseguit doblar el cap Stavros, al nord de Naxos i el vent i les onades anaven a pitjor, de manera que vam girar cua i retornarem a la platja nudista de Dhenoussa, a esperar una nova oportunitat per continuar, mentre ens omplim de sana enveja.

Anuncios

10.07.2009 navegant de nou l’Egeu

10 julio 2009 en 21:22 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , ,

Eren les 6 del matí i ja lliuràvem amarres per deixar Marmaris i continuar viatge cap l’oest; cap a casa. Inicialment el destí ens va obsequiar amb una popa rodona, la primera des que vam sortir de Thailàndia, 7 mesos i set mil milles enrera. Però el caràcter torrecollons de la Mediterrània aviat es va imposar i durant la resta del trajecte, diguessin el que diguessin les previsions i la lògica, el vent va ser de morro o no va ser. De manera que vam avançar fent bordos, amb els waypoints com a boia de sobrevent i, quant no podíem, a motor. L’arribada a l’illa de Simi va ser arrossegant-nos contra més de 30 nusos. Però en el fondeig, una petitíssima cala, sota una muntanya de pedres i cabres, vam tenir sort: vam trobar espai i hi vam passar la nit sols. Aquesta és una de les nombroses illes gregues a un tir de pedra de la costa turca. Demà continuem

18.05.2009 Siguiente puerto: Alanya

18 mayo 2009 en 19:20 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , ,

Al atardecer y después de media jornada flotando a la espera de que llegara el viento, éste entró con fuerza 5. Así, sin escala, sin aumentar gradualmente: cómo una pared al más puro estilo del Mar Rojo.
Continuó toda la noche hasta las 4 de la madrugada, y nosotros estuvimos haciendo bordos cada hora para intentar ganar Oeste.
Al amanecer, cansados y destemplados, encendimos a Constantino para poder descansar un poco.
Llegamos a Alanya al mediodía. Un auxiliar salió para ayudarnos en la maniobra de amarre; otra vez en tierra.
Aquí, estamos en una marina que está todavía en construcción por lo que las facilidades son mínimas. Ni electricidad, ni agua potable ni duchas. Ésta última consiste en una manguera detrás de unas bolsas de cemento para adquirir un poco de intimidad hasta el momento que llega el vecino de turno y pretende ayudarte aguantándote la manguera. Pero una vez “me ayudó” a enjuagar el pelo, le dije claramente que no necesitaba ayuda para enjuagarme el resto del cuerpo. Lo entendió perfectamente y se fue. Hubo suerte y no tuve que decírselo dos veces. Joan Antoni, en cambio, no la tuvo y aguantó dignamente la “ayuda” del vecino.
Por la noche nos invitaron a cenar pero alegando cansancio, nos pudimos escapar.
ya veremos que pasa mañana…..nos libraremos del vecino?.

16.05.2009 No problem

16 mayo 2009 en 21:47 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , ,

Les previsions per ahir eren de calma; si volíem navegar a vela, calia esperar la marinada del migdia i no hi havia pressa per sortir de Mersin. Mentre fèiem els preparatius, vam comentar a un veí que volíem pintar l’obra morta del Talula i en pocs minuts havia mobilitzat a mig port per tal que ens convencessin de fer-ho allí: un pintor, un gruista,  un propietari d’una botiga d’efectes nàutics,  un traductor i d’altre gent, tots insistint en que “no problem, no problem”, mentre feien aquest gest tan turc amb el que acompanyen aquesta afirmació i que sembla que s’espolsin les mans. Tot i els esforços del traductor, era difícil entendre’s en tots els aspectes tècnics que volíem deixar clars i, davant la nostra insistència, rebíem una pluja de “no problems” i érem comminats a fer un acte de fe. Però, malgrat el pintor feia un bon preu, el tema de la grua no estava gens clar i, tot i que els nostres recels no eren ni compartits ni entesos per l’audiència, vam optar per deixar el tema i lliurar amarres. Un parell d’hores més tard es va aixecar una brisa que ens va permetre parar en Constantino i anar fent; com que la brisa, en la més pura tradició mediterrània, venia d’on anàvem, calia anar fent bordos.

Ja fosca nit, teníem 25 nusos (visca els meteoròlegs!) i vam haver de rissar. Acostant-nos al cap Bolukada la mar es va anar fent grossa i incòmode, probablement l’efecte del canal entre la península de Cilicia i l’illa de Xipre. Sigui quina sigui la causa, per davant teníem una nit intensa.

05.04.2009 Port Ghalib

5 abril 2009 en 20:23 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , ,

Per fi, i després d’una altre esgotadora jornada de “bordos” i lluita amb les onades, ahir vam aconseguir arribar al primer destí planejat d’Egipte: Port Ghalib. La primera marina des de Malàisia, 5.000 milles més enllà; quatre mesos d’ús ininterromput de l’ancora.
Arribant a Port Ghalib, vam patir la primera mostra de burocràcia egípcia: primer ens fan anar al moll de visitants mentre no ens fan els tràmits oficials d’entrada que, segons ells, no duraran més d’una hora; al cap de dues hores, venen amb alguns papers i sablasso de 100$!; la resta dels papers, diuen, encara tardaran 3 hores més!; i mentrestant, és clar, no podem ni sortir del vaixell; quan arriben els darrers papers, ja hem sopat i ens hem allitat, de manera que decidim deixar l’entrada a la marina per l’endemà.

Blog de WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.