11.08.09 després de la tranquil.litat …problemes

11 agosto 2009 en 17:51 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , ,

Com que en la nostre espera tenim temps lliure, cosa poc habitual, ahir ens vam posar a fer una revisió del motor, que ja tocava. I la tranquil·litat es va acabar: vam descobrir que la bomba d’aigua dolça perd!!. Accedir a aquest part per desmuntar-la no és evident i, a més a més, ni tenim recanvis ni creiem que siguin ràpidament adquiribles, ja que és un element car. Per altre banda, degut a un seguit de circumstàncies, no podem assegurar que sigui un problema recent; és possible que ja faci temps que s’arrossega; en la mateixa línia, tampoc podem dir si el problema anirà a més i, per tant, exigeix una solució immediata, o si s’anirà mantenint de manera que, procurant que mai falti refrigerant, ens deixi arribar a casa. Algú està familiaritzat amb els problemes d’aquesta bomba?…. En fi, caldrà anar a cercar algun mecànic que ens aconselli i reflexionar per veure que fem….Us mantindrem informats.

Anuncios

02.06.2009 fumates blanques i… que sigui el que Déu vulgui

2 junio 2009 en 21:35 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , ,

A les 9 del mati teníem aquí al mecànic acompanyat d’un “especialista”; ignorant-nos com si no hi fóssim, van començar de nou a afluixar cargols, treure mànegues, aixecar tapes,.. , com de costum, sense prendre cap precaució per evitar embrutir-ho tot per enèsima vegada amb oli i gas-oil; bé, suposo que els mecànics són descendents del déu Vulcà i, com ell, una mica guarros, i no hi ha gran cosa que nosaltres, els mortals, podem fer. Mitja hora més tard, després d’haver estat remenant amb un aparell de mesura, el qual esgrimien davant nostre com un amulet o un oracle, van dir que el motor funcionava bé i, com una exhalació, van desaparèixer, no sé si és que tenien molta feina o, un cop ja pagada la voluminosa factura, por que els féssim alguna pregunta inconvenient.
Encaminat el tema Constantino, vam continuar les negociacions amb pintor i marina i, finalment, VAM ARRIBAR A UN ACORD!. Havíem tingut esperances d’aconseguir un preu una mica millor però, si tenim en compte l’ esgotament que portem acumulat en aquesta cerca i el fastigueig de marejar tant la perdiu, crec que el tracte aconseguit no
és dolent. El temps ho dirà. Si res més no, sembla que ens quedarem una temporadeta a “Marmaris sur mer”.

31.05.2009 Compàs d’espera a Marmaris

31 mayo 2009 en 20:02 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , ,

Zaca te Moana

La primera cosa que vaig fer ahir al aixecar-me va ser engegar en Constantino; es va engegar, però no amb l’agilitat d’antany,  pel que em vaig quedar amb la mosca
darrera l’orella; l’amo alemany de l’empresa de mecànica insisteix en què dóna garantia de la reparació, però ell sap tan bé com jo que, un cop siguem fora de Turquia (i per això només calen 100 milles), ja li puc anar al darrera…Per tant calia assegurar que el problema estava resolt. Després de parlamentar amb els mecànics, em van prometre que ahir mateix vindria un especialista en temes d’injecció, armat d’un aparell revolucionari, per certificar si tot estava on deuria estar. A mitja tarda ens comunicaren que la visita del especialista seria el proper dilluns…a seguir esperant.
I mentre esperem, anem demanant pressupostos per pintar el Talula. Pintar no sé si ho acabarem fent, però de pintures, marques, preus, preparacions, processos,.. acabarem sabent-ne un feix. Igual, tornant a casa, muntem una empresa de pintura i comencem pel Talula.
Un altre distracció mentre esperem és anar a veure els treballs de restauració que fan a una espècia de  classe J de fusta, de 30 m d’eslora i un botalò tan llarg com el Talula, que es diu Zaca Te Moana (maco el nom, no?) i que és una bellesa. Ja enviarem alguna foto.

28.05.2009 Bromes egípcies i victòries blaugranes

28 mayo 2009 en 18:34 | Publicado en Diario de a bordo | 2 comentarios
Etiquetas: , , , , , ,

Aquí van per feina: ahir ja ens van desmuntar en Constantino i enviar els injectors i la bomba d’injecció a revisar i ajustar. Podria ser que l’avaria fóra la darrera broma egípcia: la qualitat del gas-oil és tan dolenta allí que acaba afectant a parts vitals del motor. En fi, si el mecànic és capaç de tornar a posar a lloc tot el que va treure, aviat sabrem alguna cosa.
Mentre feia les habituals indagacions en cerca d’un Piero dela Francesca baratet, em vaig assabentar que ahir era la gran final. Malgrat mai he aguantat més de cinc minuts
seguits de partit de futbol, veient la quantitat de banderes britàniques que onegen per la marina (per cert que és el geriàtric…vull dir, la marina més gran d’Europa), em
vaig disposar a complir amb els meus deures patriòtics i, a les 21:30 hora local, estàvem la Laura i jo, armats de cerveses, a falta de banderes blaugranes, davant les pantalles de TV del “pub” de la marina. Vam ser els únics en aclamar el primer gol del Barça; quan va arribar el segon, els britànics ja feia estona que s’havien sumit en el silenci i alguns turcs havien engrossit les nostres files. No entenc un borrall de futbol, però crec que va
ser una victòria esplèndida i merescuda.

I ara us deixo que tinc hora al dentista.

27.05.2009 Velles Fúries

27 mayo 2009 en 20:18 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , ,

Un cop el sol visible, i amb el cor en un puny, vam girar la clau per engegar en Constantino. Li va costar una mica més que ahir, i segur que menys que demà, però és va engegar.

Vam aixecar ancora i cap a Marmaris, que falta gent. Era el tercer cop que sortíem amb aquest destí i tenia que ser el definitiu, ja que allà esperem trobar un bon mecànic. Pel camí es feia evident que les Fúries jugaven amb nosaltres: mar de fons en contra, corrent en contra i un vent fluix de proa que cada deu minuts canviava d’amura: esgotador i enervant. Afortunadament el paisatge de la costa turca que teníem a estribord era deliciós i, per babord, començava a retallar-se Rhodes. Al voltant de les 4 de la tarda, un cop més, va saltar un vent fort de component N que inicialment ens va fer guanyar velocitat; posteriorment, al acostar-nos a la escarpada costa i a l’estret de Sark, entrada a la badia de Marmaris, el vent va embogir: ratxes que passaven de 10 a 30 nusos i canviaven la seva direcció 180º; vam haver de rissar major, treure les veles de proa i continuar només a motor. Ja dins la badia de Marmaris, a tot arreu es veien cartells anunciant la marina on anàvem i el canal de VHF pel qual calia avisar però, com sempre, per més que intentàvem comunicar-nos ningú responia. Va costar trobar l’entrada i, un cop allí, vam despertar al vigilant de la caseta a crits, sistema de comunicació de baixa tecnologia, però molt socorregut. A les 8 del vespre estàvem amarrats a una marina gegantina, amb supermercat, bars, restaurants, botigues de subministraments nàutics, perruqueria i, fins i tot, una emissora de FM; marina que, a jutjar pel personal que veiem, fa també les funcions de geriàtric flotant.
Cap queixa, amb cinquanta anys estar en llocs on tothom és més gran que jo em fa sentir jove.

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.