09.05.2008 Guba, Daman, Funa i Gene

9 mayo 2008 en 13:09 | Publicado en Empezamos | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , ,

Hola col·legues,
aquesta no és una proposta de possibles noms pels vostres propers vàstags, sinó la relació de ciclons tropicals que han pertorbat els nostres somnis durant aquests sis darrers mesos, especialment el darrer, Gene, que ens va tenir acollonits durant una setmana; afortunadament, cap d’ells és va acostar a menys de 200 milles i, malgrat van fer forces destrosses per on van passar, a nosaltres només ens van provocar por i nombroses picades dels mosquits, la pau dels quals havíem pertorbat al violar, en busca de refugi, els seus manglars de residència.
Ara, un cop acabat de preparar el Talula i tenint llum verda de ciclons, hem guillat de Noumea per iniciar la llarga ruta que, si tot va bé, ens ha de dur fins a Tailàndia a finals d’any.
Les darreres setmanes han estat liades e intenses: primer varadero, sempre, en el millor dels casos, desagradable, i després despedint-se de tothom; després de 6 mesos de vegetar per aquí, deixar Noumea ha estat, un cop mes, una mica com deixar casa: la amabilitat i generositat d’uns quants bons amics que hem fet o refet aquí, ho ha posat difícil;  ara han quedat enrera i, al retrobar-nos amb la solitud dels fondeijos, els troben molt a faltar; intentem consolar-nos, sense cap èxit de moment, pescant algun dels nombrosos calamars que envolten al Talula a tots els fondeijos. Ells no ho saben però, tard o d’hora, un arròs els espera.
De moment hem baixat fins a l’Illa dels Pins, a l’extrem S de Nova Caledonia; la poca imaginació del blanc que la va batejar (en local és Kinué), queda en evidència al acostar-se a terra; un lloc meravellós, barreja de Meditarà i Pacífic, un dels millors candidats que hem trobat per a venir a descansar del “mundanal ruido”. Ara estem resseguint alguns dels seus increïbles fondeijos d’aigües turqueses sembrades d’esculls i envoltats per les ubiques agulles del “pin caledonien”.


Des d’aquí planegem visitar Lifou i Ubea, dos illes del grup de les Loyauté, també de Nova Caledonia; voldríem esborrar la imatge de pseudo-metropolis blanca i pija, on es pot comprar i fer quasi de tot, i on els kanaks no son mes que ombres sota l’ombra dels arbres dels parcs, que ens ha inculcat Noumea, i retornar el paisatge als seus propietaris i habitants seculars.


D’allí enfocarem cap el N i les illes mes septentrionals de Vanuatu, en cerca, entre d’altres coses, d’una mica de calor tropical que, per aquí, comença a mancar (aquest matí teníem 20º, la temperatura mes baixa que recordem haver viscut en els darrers 4 anys).
Desprès les Solomon, Louisiades,Papua, Indonesia,..bé tot això ja anirà venint, si Dèu plau.

Anuncios

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.