01.08.2009 De turistes

1 agosto 2009 en 19:45 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , ,

bus

Havent resolt les avaries més urgents, ahir vam agafar barrets, ulleres de sol i càmeres fotogràfiques i, a cavall  d’un bus “Bedford” dels anys 50, vam anar a visitar la Valleta Maltahistòrica.

Muralles, canons, esglésies, catedrals, palaus, monuments, banderes, estàtues policromades de sants,.. intercalats de Mc Donalds, Zaras, Diesels, BurgerKings, Calvin Kleins,.. i tot banyat en una espessa salsa mòbil i espessa de turistes cridaners, principalment italians, encara que seguits de prop per anglesos i espanyols. Vaja, un lloc amb un atractiu indubtable però que les circumstàncies dels temps en què vivim han convertit en un “parc temàtic”, on l’essència serena original ha estat envaïda per una massa consumista, d’objectes i d’imatges, que li ha acaba robant, crec, el seu encant primigeni. I la cultura és cara: vagis on vagis has de pagar per visitar; curiós com l’església catòlica s’ha modernitzat en aquest aspecte, mentre que en tants d’altres segueixen en el segle XII. Una sola excepció: l’església del Naufragi de Sant Pau la qual, com si s’haguessin descuidat de posar-la al dia, pots visitar i admirar, mentre llegeixes els textos que t’han donat a l’entrada (fins i tot en castellà!) on t’expliquen les coses més notables del lloc, i sense que ningú et persegueixi per que paguis el tiquet.
Per tal d’incorporar una lliura de Malta a la meva col·lecció de bitllets em vaig dirigir, com m’havien aconsellat, al Banc Central. Malta es va incorporar a la zona Euro el 2008, pel que la seva moneda autòctona ja no circula i, com a Espanya, els que en tenen poden anar al Banc Central a canviar-la per euros. La resposta que em van donar va ser una barreja de modernitat i absurd: que intentés aconseguir-la per e-bay!!.
La visita acabà amb un cop de sort: vam trobar un bar, el més proper possible en aquestes circumstàncies a un bar de poble, on vam poder gaudir d’algunes especialitats gastronòmiques, com el formatge maltès, i d’un agradable intercanvi d’impressions amb de l’amo i alguns parroquians.

Anuncios

27.07.2009 Problemes i recursos

27 julio 2009 en 12:25 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , ,

La navegació tranquil·la, aquella en la qual t’has de preocupar només del vent i les veles, es va acabar ahir a primera hora del matí amb un soroll de plàstics rossegats: l’Edgar, el pilot automàtic, ens indicava que alguna cosa no anava bé; efectivament, amb un increment dels “catacrecs”, aviat va deixar de controlar la roda; probablement son els engranatges del braç; ja ens ha passat alguna vegada. Com que navegàvem amb un bon ventet, vam posar a punt en Hans, el pilot de vent, que no usàvem des de Sudan, el qual va prendre el comandament i ens va conduir fins les deu del vespre, moment en el qual es va acabar la brisa i, inherent a la seva natura, en Hans va deixar de funcionar. En aquest punt ens va tocar agafar la roda a nosaltres. Malgrat diuen que els navegants polinesis anaven a tot arreu orientant-se per les estrelles i sense pilot automàtic, aquesta és una tasca pesada, especialment quant l’has de fer de nit, sense referències i amb 100 milles per davant. Quant clarejà decidim usar el darrer recurs, l’Edgarito, el qual estava previst però encara mai havíem provat; consisteix en acoblar un pilot automàtic de canya al pilot de vent; es diu ràpid, però els ajustaments no ho són tant; sigui com sigui, després de traginar una mica, l’Edgarito pren el comandament!. Per celebrar-ho me’n vaig a visitar a n’en Jabsco, versió marinera d’en Roca, i descobreixo que ha deixat de funcionar!!!, no bombeja aigua; una vàlvula?, un “retén”?. Em sembla que a Malta estarem entretinguts.

16.07.2009 La ronyonada i la crisi

16 julio 2009 en 13:50 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , ,

Ahir el vent seguia, potser un pèl menys fort i més de nord, i el Beneteau continuava saltant impertèrrit al mig de la badia de Kos. Vam aprofitar per fer algunes feines que
no havíem pogut fer a Marmaris: pintat de la taula de la banyera, obra d’art del nostre amic Xavi Caubet, el Sant Josep de Vilanova; cosit d’un tram de la baluma de la gènova que, com que el vent no aconsellava desenrotllar-la i arriar-la, vaig haver de fer “in situ”, penjat com un xoriç de la driça d’espi, amb la cabellera al vent i castigant la ronyonada.
Per la tarda vam parlar amb un anglès que, fart dels preus abusius de les marines a Espanya (sic), es dirigeix a Turquia per hivernar allí el seu Grand Soleil. I pel que
diu, deu tenir raó: 25 E diaris és el que val un dia de marina a Kos en temporada alta, per un vaixell de 40 peus, en una marina bona, moderna, segura i que ofereix tots els
serveis. Segons l’anglès, l’estiu passat va haver de pagar uns 150 E per una nit a la Sabina, en una marina on, sempre segons ell, les dutxes estaven fetes un desastre. Formentera és una gran illa, però no crec que Kos tingui res a envejar-li. Potser la cobdícia ens ha fet perdre el nord?; potser la crisi de la que tant ens queixem ens l’hem cercat nosaltres mateixos?.

16.05.2009 No problem

16 mayo 2009 en 21:47 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , ,

Les previsions per ahir eren de calma; si volíem navegar a vela, calia esperar la marinada del migdia i no hi havia pressa per sortir de Mersin. Mentre fèiem els preparatius, vam comentar a un veí que volíem pintar l’obra morta del Talula i en pocs minuts havia mobilitzat a mig port per tal que ens convencessin de fer-ho allí: un pintor, un gruista,  un propietari d’una botiga d’efectes nàutics,  un traductor i d’altre gent, tots insistint en que “no problem, no problem”, mentre feien aquest gest tan turc amb el que acompanyen aquesta afirmació i que sembla que s’espolsin les mans. Tot i els esforços del traductor, era difícil entendre’s en tots els aspectes tècnics que volíem deixar clars i, davant la nostra insistència, rebíem una pluja de “no problems” i érem comminats a fer un acte de fe. Però, malgrat el pintor feia un bon preu, el tema de la grua no estava gens clar i, tot i que els nostres recels no eren ni compartits ni entesos per l’audiència, vam optar per deixar el tema i lliurar amarres. Un parell d’hores més tard es va aixecar una brisa que ens va permetre parar en Constantino i anar fent; com que la brisa, en la més pura tradició mediterrània, venia d’on anàvem, calia anar fent bordos.

Ja fosca nit, teníem 25 nusos (visca els meteoròlegs!) i vam haver de rissar. Acostant-nos al cap Bolukada la mar es va anar fent grossa i incòmode, probablement l’efecte del canal entre la península de Cilicia i l’illa de Xipre. Sigui quina sigui la causa, per davant teníem una nit intensa.

15.04.2009 Hurghada mon amour (i II…espero)

15 abril 2009 en 16:47 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , ,

Aquí seguim, fent feines i esperant el moment oportú per enfocar Golf de Suez amunt. Cada nit, després de la dura jornada de treball (encara que no us ho creieu), hem anat a sopar a Hurghada (la turística, està clar); després d’haver repetit la operació quatre vegades podem afirmar que aquestes incursions gastronòmiques tenen sempre dues coses en comú: la qualitat del menjar deixa molt que desitjar i, d’una manera o altra, a l’hora de pagar sempre t’estafen, o ho intenten: o et cobren plats més cars que els que has demanat, o no et tornen el canvi, o s’inventen impostos que ni figuraven en lloc ni existeixen, …, la picaresca és amplia.
Entre les feines fetes ha ocupat molt de temps la de netejar el Talula de tota la pols i fang acumulat fins ara en aquest Mar Roig (que, pel cas, podríem anomenar Marró); doncs bé, justament ahir, quant la Laura havia donat aquesta feina per acabada i el vaixell lluïa , el vent va girar a nord i ha bufat violentament, arrossegant un núvol de pols que ha tornat a deixar al Talula, tant per dins com per fora, com el pelatge d’un camell i a la Laura frustrada. Per arrodonir la jugada, el vent va separar el vaixell del pantalà més de lo habitual i, sense que ningú se n’adonés, va trencar la connexió de la manega d’aigua, de manera que aquesta ha estat brollant durant hores i aquí el preu de l’aigua és quasi com el del gas-oil. S’accepten aportacions.
Però no tot és negatiu. Ahir, inesperadament, va arribar el nostre amic Humbert, “El holandés errante” de Calafell, un personatge increïble que també esta acabant la seva circumnavegació i que confio un dia es decidirà a escriure les seves memòries las quals són senzillament delirants. També, des d’aquí, volem saludar a n’en Jaume Soler i agrair-li que ens hagi fet menció en el seu Blog (http://www.elblogdejaumesoler.blogspot.com), un dels blogs més populars del país en temes de vela.

09.03.09 EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT

9 marzo 2009 en 2:59 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , ,

Ahir a les 13:30 hora local vam cridar: Àfrica a la vista; una hora i mitja més tard ancoràvem.

Entrant al fondeig ens vam trobar amb un vent de 35 nusos de morro que, per tal de poder avançar, ens va obligar a pujar les revolucions del motor fins a nivells que mai abans havíem exigit d’en Constantino. Pel camí vam passar a la vora d’un illot anomenat Shatira, habitat per un grup de camells salvatges, de la varietat coneguda entre els naturalistes com els “Shakira Camels” pels seus crits estridents (d’aquí el perquè de tot plegat).

Hem fondejat davant d’un altre petit illot on hi ha pelicans XXXL que es resguarden del vent: son tan grans que una ventada els portaria directes a Tombuctú. Bé, ara a esperar el canvi de vent abans de continuar i a reparar les coses que s’han fet malbé: pala del pilot de vent torçada, rebló de la botavara perdut, agafador de la contra trencat,..

Blog de WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.