17.04.2009 Sempre endavant!

17 abril 2009 a las 23:58 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , ,

Ahir vam deixar la marina d’Hurghada, per iniciar la darrera etapa que ens ha de portar fins el canal de Suez. Va ser un tant arriscat doncs la decisió de sortir es va prendre a partir d’una previsió que pronosticava una baixada momentània del vent. Durant la nit no va bufar res, lo qual semblava confirmar la previsió però, coincidint amb el moment de deixar anar amarres, el vent va començar a pujar i, encara no havíem fet una milla, que l’anemòmetre ja marcava 33 nusos!: el collons de l’Eolo sempre tan graciós. Però bé, ja érem fora i calia anar endavant. Havíem sortit sense un destí tancat i teníem un ventall de possibilitats entre les que escollir en funció de les condicions meteorològiques. La més fàcil i propera era anar a una altre marina a unes 20 milles i, com que pintaven bastos, cap allí ens vam dirigir. Però a mida que ens hi acostàvem el vent i l’onada es van moderar, donant a entendre que, després de tot, les previsions no anaven tan errades. Com que, masoquistes que som, encara ens agrada una bona navegada a vela, vam decidir canviar el destí i anar cap un altre fondeig més al nord, per lo qual primer calia superar un sistema d’esculls anomenat Melana. Tan bon punt ho vam aconseguir, com si algú allà dalt hagués estat esperant aquest moment (ja em perdonareu la meva paranoia), el vent va començar a pujar forta i ràpidament, arribant aviat als 35 nusos; donat que anar cap a la marina significava literalment girar cua i, com diuen els argentins, «pa tras ni pa coger impulso», vam decidir aguantar un cop més i tirar endavant. Tres o quatre hores més tard, de nou xops i salats, amb tres rissos a la major i una pany de gènova, vam aconseguir entrar a un fondeig a l’Illa Tawila, a prop de l’estret de Gubal, on estem ben protegits i no traurem el nas fins que la cosa es calmi.

22.02.09. A UN DÍA Y MEDIO

22 febrero 2009 a las 20:44 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , ,

piratas?!

sólo deciros que ya estamos a un día y medio de Adén. Si todo va bien y no nos cogen los piratas (es broma), mañana por la tarde llegaremos con los otros dos barcos.
Por aquí pues tirando de motor ya que no hay viento.
Por cierto, ayer por la tarde pudimos contemplar a primera vista como un helicóptero inglés y dos super lanchas que bajaron de la fragata, perseguían a una patera somalí que llevaba al menos a 10 personas a bordo. Éstos últimos pasaron a 15 metros por la proa del Talula. Saludamos y saludaron. Piratas pero caballeros. Fueron interceptados pero ya no pudimos ver claramente si los detuvieron o los dejaron continuar su camino.
En fin, más «poca feina» que no otra cosa me parece.
Por la radio, los mercantes y los veleros tal como ven algo moverse por el horizonte ya llaman a los militares. A nosotros ya nos han cruzado tres barquitos de los presuntamente sospechosos y la verdad es que no son más que pescadores que son acosados por una flota internacional y por la histeria de otros barcos.
No digo que no haya piratas (todo este despliegue es por algo y además, es muy caro) pero repito, me parece que hay más de paranoia que no realidad.
En fin, como dice otra persona, cuídate de los piratas de cuello blanco, gordos, enjoyados y sudados. Esos si que son peligrosos y difíciles de esquivar. Ánimo.
Pues eso, besos a todos. Hoy estoy de muy buen humor. Gracias.

21.02.09. LA RUTINA DEL BOULEVARD

21 febrero 2009 a las 10:57 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

lanchas1

Un cop ja dins, ahir vam experimentar el que sembla ser un dia típic de travessa en aquest corredor.
A mig matí vam sentir pel canal 16 una veu de dona, probablement d’un veler, que sense entendre molt bé el que deia, semblava un pèl histèrica. Una estona després vam sentir un altre cop un Mayday pel canal digital, de nou sense posició. Vam escoltar atentament i, un cop més, no vam sentir ni aquesta boca és meva; incògnita: els autors de les dos trucades eren els mateixos i havien estat ràpidament  degollats pels inclements pirates?; la trucada tornava a ser un assaig? o, potser, després de fer-la els autors van anar a fer la migdiada?; mai no ho sabrem.
A primera hora de la tarda un vaixell gros de càrrega demanava ajut als vaixells de guerra perquè una llanxa el seguia a una milla; un cas clar de Goliat aterrit per un David. Tampoc en sabem el final.
A mitja tarda ens va tocar a nosaltres: un vaixell de fusta, tipus pescador, però arrossegant sospitosament tres llanxes amb foraborda, va creuar la nostra ruta per la proa; nosaltres vam mantenir la calma i ens quedarem a l’expectativa. El vaixell, després de creuar-se amb nosaltres es va dirigir en direcció contraria a la nostra. Cap problema. Però, just després de la posta de sol, torna a aparèixer el mateix vaixell, o un que si semblava molt, amb les tres comdemnades llanxes. Aquest cop es dirigeixen al Kiribati, el vaixell italià que és clarament el més gros i ostentós; el fet ens sembla coherent amb les pèrfides intencions de qualsevol pirata. Un cop a prop, paren el motor i comencen a cridar alguna cosa cap el veler; en Marco, que observa que son almenys 8 pàjaros, no els entén ni els vol entendre; dona gas i mira de posar aigua pel mig; els presentes pirates, davant aquesta deserció, continuen per on anaven;  els següents en la seva ruta som nosaltres, de manera que jo orso i em disposo a creuar la seva popa; ells continuen endavant i s’acosten molt al tercer veler, el noruec Malin, el que permet al nostre amic Erling distingir que, d’acord amb els preceptes del profeta, tots 8 potencials pirates estan fent la pregaria del capvespre a coberta, agenollats i mirant a la Meca, com dicten als canons. Aquest devoció i el fet de que s’allunyen, ens tranquil·litza; no obstant lo qual i per si de cas, no encenem els llums de navegació fins ben entrada la nit.
Total una jornada típica, barreja d’una mica de pirateria real i força paranoia.
Pel demés, malgrat hem pogut anar a vela unes hores, tornem a tirar de Constantino (motor); l’Eolo ens te força oblidats. Ja hem creuat el meridià 50.

Blog de WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.