25.02.09. CONSECUENCIAS DE UN ESCOTE

25 febrero 2009 en 22:13 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , ,

Kiribati está a punto de levantar ancla. Nosotros estamos detrás de ellos esperando. Salen. Mientras, un barco de pescadores intentan abarloarse al muelle. No lo consiguen. Con motor a fondo hacen marcha atrás. Kiribati da media vuelta y los esquiva. Nosotros no tenemos la misma suerte. Con el ancla a medio sacar, una mole de 30 metros apunta a toda velocidad hacia Talula. Dejo el ancla y rápidamente, empujo con todas mis fuerzas a ese barco. Mientras, toda la tripulación del pesquero queda paralizada. Nadie hace nada. Están como hipnotizados. Les grito para que reaccionen y empujen también pero no hace efecto. No entiendo nada pero sigo empujando.
Finalmente y gracias a que Joan Antoni hizo marcha atrás y luego  marcha avanti a todo gas, evitamos lo que hubiera sido un desastre para el Talula.
Por la tarde sigo pensando porqué nadie hizo nada y de repente, me di cuenta que yo solo llevaba una camiseta con un poco de escote que al agancharme y empujar su barco, ellos pudieron entreveer algo.

Anuncios

23.02.09. A PROP D’ADEN.

23 febrero 2009 en 6:07 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , ,

helicoptero

La crònica d’esdeveniments d’ahir és també notable. Destaca el missatge pel 16 de VHF del capità d’un mercant comunicant a les fragates de “la coalició” i a tothom que volgués escoltar, que el seu vaixell havia estat pres pels pirates. Els 22 membres de la tripulació estaven bé, deia, però ell ja no manava. El nom d’aquest mercant crec que és Santana i podria ser el mateix que va reportar ser hostilitzat el dia abans per diverses llanxes. Des del missatge per ràdio no n’hem sabut res més.
A banda d’això, el nostre petit grup ha rebut la visita en tres ocasions d’un helicòpter (no el mateix), el quals s’han acostat molt, especialment al Kiribati, probablement cercant indicis de pirates o rastres de sang sobre coberta. També en plena nit s’ha sentit el missatge d’un altre mercant dient que estava essent atacat per diverses llanxes.
Com veieu la mescla d’amenaces reals i paranoia està fent el seu agost per aquestes latituds, especialment entre els velers del Blue Water Rallye que, essent tots ells molt rics, van més juntets i espantats que ningú, es passen el dia cridant als vaixells de la coalició perquè veuen “skiffs” amenaçadors a l’horitzó, i es neguen a donar la seva posició, no foren a delatar-se. Aquesta és una regla força general: quan més rica és la gent, més por te de que la robin; perquè serà?.
En qualsevol cas, en aquest dia Tejeril, hem deixat ja la seguretat del corredor per dirigir-nos amb un rumb més directe a Aden. Som a unes 30 milles del nostre destí i ja podem distingir entre boires la costa del Iemen. Si tot va bé, aquesta nit dormiren d’una tirada al port de Madinat Ash Sha’b, el nom d’estar per casa d’Aden.

21.02.09. LA RUTINA DEL BOULEVARD

21 febrero 2009 en 10:57 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

lanchas1

Un cop ja dins, ahir vam experimentar el que sembla ser un dia típic de travessa en aquest corredor.
A mig matí vam sentir pel canal 16 una veu de dona, probablement d’un veler, que sense entendre molt bé el que deia, semblava un pèl histèrica. Una estona després vam sentir un altre cop un Mayday pel canal digital, de nou sense posició. Vam escoltar atentament i, un cop més, no vam sentir ni aquesta boca és meva; incògnita: els autors de les dos trucades eren els mateixos i havien estat ràpidament  degollats pels inclements pirates?; la trucada tornava a ser un assaig? o, potser, després de fer-la els autors van anar a fer la migdiada?; mai no ho sabrem.
A primera hora de la tarda un vaixell gros de càrrega demanava ajut als vaixells de guerra perquè una llanxa el seguia a una milla; un cas clar de Goliat aterrit per un David. Tampoc en sabem el final.
A mitja tarda ens va tocar a nosaltres: un vaixell de fusta, tipus pescador, però arrossegant sospitosament tres llanxes amb foraborda, va creuar la nostra ruta per la proa; nosaltres vam mantenir la calma i ens quedarem a l’expectativa. El vaixell, després de creuar-se amb nosaltres es va dirigir en direcció contraria a la nostra. Cap problema. Però, just després de la posta de sol, torna a aparèixer el mateix vaixell, o un que si semblava molt, amb les tres comdemnades llanxes. Aquest cop es dirigeixen al Kiribati, el vaixell italià que és clarament el més gros i ostentós; el fet ens sembla coherent amb les pèrfides intencions de qualsevol pirata. Un cop a prop, paren el motor i comencen a cridar alguna cosa cap el veler; en Marco, que observa que son almenys 8 pàjaros, no els entén ni els vol entendre; dona gas i mira de posar aigua pel mig; els presentes pirates, davant aquesta deserció, continuen per on anaven;  els següents en la seva ruta som nosaltres, de manera que jo orso i em disposo a creuar la seva popa; ells continuen endavant i s’acosten molt al tercer veler, el noruec Malin, el que permet al nostre amic Erling distingir que, d’acord amb els preceptes del profeta, tots 8 potencials pirates estan fent la pregaria del capvespre a coberta, agenollats i mirant a la Meca, com dicten als canons. Aquest devoció i el fet de que s’allunyen, ens tranquil·litza; no obstant lo qual i per si de cas, no encenem els llums de navegació fins ben entrada la nit.
Total una jornada típica, barreja d’una mica de pirateria real i força paranoia.
Pel demés, malgrat hem pogut anar a vela unes hores, tornem a tirar de Constantino (motor); l’Eolo ens te força oblidats. Ja hem creuat el meridià 50.

19.02.09. A TOCAR DEL BULEVARD

19 febrero 2009 en 5:42 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

velero

Ja fa un dia que vam deixar Salalah i ens estem acostant a l’entrada del corredor de seguretat; de fet ens acaba de creuar per la popa un vaixell de guerra, el qual deu guardar l’entrada est d’aquest “Bulevard dels Pirates”; segurament serà el primer d’una llarga llista que veurem en els propers dies.
Seguim navegant en conserva amb els nostres amics noruecs del Malin i els nostres amics italians del Kiribati; amb ells hem pactat prèviament tots uns procediments d’emergència: canals de VHF i de HF pels que comunicar-nos i que, per evitar ser descoberts, anomenem amb lletres; horaris per posar-nos en contacte; procediments nocturns (anem sense llums de navegació i el Kiribati, posseïdor del radar més potent, ens adverteix de qualsevol perill, hostil o no, que s’acosti). De moment la primera nit ha estat molt tranquil·la i la única cosa a ressaltar, absolutament positiva, era la increïble fosforescència de les aigües que feia que l’estela que deixem il·lumines amb el seu resplendor les veles. També es tremenda la quantitat de crancs i bestioles similars que es veuen nedant al mig del mar i que contribueixen també a la fosforescència general; la profunditat on som es de mes de 2000 metres, pel que no em pregunteu que hi fan crancs aquí.
Esperem que tot segueixi així i que, a més a més, l’Eolo ens regali una mica de vent ja que, de moment, portem moltes hores de motor.

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.