cinco años sin calcetines

15.04.2009 Hurghada mon amour (i II…espero)

Aquí seguim, fent feines i esperant el moment oportú per enfocar Golf de Suez amunt. Cada nit, després de la dura jornada de treball (encara que no us ho creieu), hem anat a sopar a Hurghada (la turística, està clar); després d’haver repetit la operació quatre vegades podem afirmar que aquestes incursions gastronòmiques tenen sempre dues coses en comú: la qualitat del menjar deixa molt que desitjar i, d’una manera o altra, a l’hora de pagar sempre t’estafen, o ho intenten: o et cobren plats més cars que els que has demanat, o no et tornen el canvi, o s’inventen impostos que ni figuraven en lloc ni existeixen, …, la picaresca és amplia.
Entre les feines fetes ha ocupat molt de temps la de netejar el Talula de tota la pols i fang acumulat fins ara en aquest Mar Roig (que, pel cas, podríem anomenar Marró); doncs bé, justament ahir, quant la Laura havia donat aquesta feina per acabada i el vaixell lluïa , el vent va girar a nord i ha bufat violentament, arrossegant un núvol de pols que ha tornat a deixar al Talula, tant per dins com per fora, com el pelatge d’un camell i a la Laura frustrada. Per arrodonir la jugada, el vent va separar el vaixell del pantalà més de lo habitual i, sense que ningú se n’adonés, va trencar la connexió de la manega d’aigua, de manera que aquesta ha estat brollant durant hores i aquí el preu de l’aigua és quasi com el del gas-oil. S’accepten aportacions.
Però no tot és negatiu. Ahir, inesperadament, va arribar el nostre amic Humbert, «El holandés errante» de Calafell, un personatge increïble que també esta acabant la seva circumnavegació i que confio un dia es decidirà a escriure les seves memòries las quals són senzillament delirants. També, des d’aquí, volem saludar a n’en Jaume Soler i agrair-li que ens hagi fet menció en el seu Blog (http://www.elblogdejaumesoler.blogspot.com), un dels blogs més populars del país en temes de vela.