24.04.2009 Baksheesh

24 abril 2009 en 13:28 | Publicado en Diario de a bordo | 2 comentarios
Etiquetas: , , , , , , , , , ,

5 de la mañana. Llevo horas dando vueltas en la cama. Entre las luces de la ciudad y todos los “noctámbulos” que hay en el pantalán, no consigo conciliar el sueño. Decido levantarme y enfrentarme a la nueva dura realidad: el frío.
Después de las compras y volver a la marina en un autobús vacío donde el conductor pretendía “amores explícitos” con una amiga y conmigo a la vez, sin comentarios, llego al Talula y ya está el medidor. No empezamos bien. No nos ponemos de acuerdo con las medidas.
Más tarde, viene el agente con las tarifas y la cantidad que nos quiere cobrar es sencillamente ridícula para el tamaño del barco. Le decimos que no estamos de acuerdo y que vuelva a hablar con las autoridades del canal. Con un “don’t worry captain”, el agente nos asegura que nos dará un buen precio.
Hora del combustible. A través de los agentes, los veleros compran diesel a un precio más razonable que el que ofrece el Estado. Por tanto, toda la operación es ilegal y se debe de hacer en el momento en que los señores de inmigración o aduanas que rondan constantemente la marina, no estén. Llega el momento y vemos una avalancha de hombres corriendo arriba y abajo con depósitos de 25l vacíos. Desaparecen en una lancha. Al cabo de una hora, vuelven cargados y todo se realiza de la misma manera: corriendo. Y no sólo ellos, sino también nosotros para meter los depósitos dentro del barco. Para finalizar la operación “diesel”, tiraron un cubo de agua con detergente en el lugar donde colocaron todos los depósitos, para borrar de esta manera, cualquier rastro de líquido.
Por la noche nos avisan de que finalmente podremos cruzar una parte del canal al día siguiente; no transitará ningún barco de guerra (cuando es así, el canal queda cerrado sólo para los militares) que lo suelen hacer bastante a menudo.
Vuelve el agente. El precio se ha reducido pero a pesar de ello, sigue siendo excesivo. Negociamos. No hay nada que hacer, así que como no queremos discutir, pagamos. Antes de irse el agente, nos dice que mañana, tenemos que darle una propina al piloto: su baksheesh
y ya de paso, un “present” para él.
No hay nada que hacer y ya veremos mañana que clase de “baksheesh” quiere el piloto.
Así pues, siguiente parada, Ismailia.

Anuncios

23.02.09. A PROP D’ADEN.

23 febrero 2009 en 6:07 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , ,

helicoptero

La crònica d’esdeveniments d’ahir és també notable. Destaca el missatge pel 16 de VHF del capità d’un mercant comunicant a les fragates de “la coalició” i a tothom que volgués escoltar, que el seu vaixell havia estat pres pels pirates. Els 22 membres de la tripulació estaven bé, deia, però ell ja no manava. El nom d’aquest mercant crec que és Santana i podria ser el mateix que va reportar ser hostilitzat el dia abans per diverses llanxes. Des del missatge per ràdio no n’hem sabut res més.
A banda d’això, el nostre petit grup ha rebut la visita en tres ocasions d’un helicòpter (no el mateix), el quals s’han acostat molt, especialment al Kiribati, probablement cercant indicis de pirates o rastres de sang sobre coberta. També en plena nit s’ha sentit el missatge d’un altre mercant dient que estava essent atacat per diverses llanxes.
Com veieu la mescla d’amenaces reals i paranoia està fent el seu agost per aquestes latituds, especialment entre els velers del Blue Water Rallye que, essent tots ells molt rics, van més juntets i espantats que ningú, es passen el dia cridant als vaixells de la coalició perquè veuen “skiffs” amenaçadors a l’horitzó, i es neguen a donar la seva posició, no foren a delatar-se. Aquesta és una regla força general: quan més rica és la gent, més por te de que la robin; perquè serà?.
En qualsevol cas, en aquest dia Tejeril, hem deixat ja la seguretat del corredor per dirigir-nos amb un rumb més directe a Aden. Som a unes 30 milles del nostre destí i ja podem distingir entre boires la costa del Iemen. Si tot va bé, aquesta nit dormiren d’una tirada al port de Madinat Ash Sha’b, el nom d’estar per casa d’Aden.

22.02.09. ACCIÓ AL BOULEVARD

22 febrero 2009 en 6:01 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

patrullera

Ahir, durant el matí, vam tenir la que comença a ser  rutina habitual al Bulevard: un vaixell de càrrega dient que era “atacat” per varies llanxes a cada costat; diversos velers que advertien  d’un “skiff” visible a l’horitzó (!?) s’aproximava ràpidament a ells,…
Però a l’hora baixa, com diuen a ses Illes, vam tenir el “privilegi” de contemplar acció real. Primer vam començar a sentir explosions i vam poder constatar que un dels vaixells de guerra (n’hi ha diversos: a banda de l’espanyol que fa dies que no veiem, n’hi ha un d’anglès, un de Malàisia i un de ianqui), s’havia distanciat una mica del corredor i estava fent pràctiques de tir real!!!; afortunadament no ens va agafar a cap de nosaltres com a blanc, tot i les nostres visibles veles blanques a poca distància d’ell.
Unes hores més tard i coincidint amb un intens intercanvi de missatges per la VHF, vam veure un altre vaixell de guerra, o potser el mateix, el F238 anglès, que s’acostava per l’altre costat i iniciava unes maniobres. Les maniobres, vam poder veure, consistien en posar dos llanxes ràpides a l’aigua i fer enlairar el súper helicòpter que porten al darrera. Mentrestant un petit vaixell de fusta local, amb un foraborda i 7 o 8 persones dins ens va creuar per la proa; nosaltres els vam saludar amb la mà i ells van contestar. Tenia tota la pinta d’una patera portant gent de Somàlia a Iemen.
Però no, eren pirates, o al menys presumptes pirates, ja que vam veure que les dues llanxes ràpides i l’helicòpter iniciaven una frenètica persecució de la nostra “patera”, a la qual van empaitar i parar un parell de milles enllà de nosaltres. Mentrestant la F238 també es dirigia cap el nucli de l’acció. Malauradament no us podem dir com va acabar el tema, doncs binoculars i tot, no vam poder distingir si van pujar els pateristes-pirates a bord per deportar-los a Guantánamo, els varen executar sumàriament o simplement, van veure que eren èmuls d’en Drake i els van deixar marxar. Si ens assabentem del final us ho farem saber.
Pel demés, l’Eolo es segueix fent el suec i en Constantino quasi no para. Ah! i ja hem retardat els rellotges una hora més, Greenwich +3, de manera que ara anem sincronitzats amb els russos, els keniatas, els saudis i els pobres iraquians, si es que en queda algun amb rellotge.
PD: por mi parte sólo decir que hice todo lo posible para hacer un documento fotográfico de la huida/persecución de los presuntos/pobres piratas.
Cuando nos atravesaron por la proa, yo estaba allá haciendo fotos, pero el movimiento del barco hizo que perdiera el equilibrio un par de veces y por tanto, como no, las mejores tomas. Pero constancia de todo hay e incluso yo diría del saludo.

11.02.09

11 febrero 2009 en 4:57 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , , , , , , , , ,

Avui un fotimé de coses. Primer de tot: Eureka!!!. Després de 10 dies de treure brillo a la “rapala” sense cap èxit, avui per fi hem pescat una tonyina. No diré que faci mig metre o que pesi 20 quilos; Ès petitona, però servirà per tenir uns filets de peix per dinar, a la planxa per nosaltres i crus per la Suri.
En l’apartat negatiu: aquesta nit s’ha acabat el vent i les previsions meteorològiques no anuncien masses canvis, de manera que, mal ens pesi, hem engegat el motor per tractar d’arribar a Salalah demà (divendres no ès un bon dia per arribar a un país musulmà).
En l’apartat Pirates tenim dos notícies: una d’agències i l’altre des de primera lÌnia de foc i rabiosa actualitat. Anem per la primera: ahir vam rebre un correu d’uns amics des de Salalah, que ens diuen que les forces franceses han apressat a 8 pirates del Iemen; això són males notícies per nosaltres, doncs indica que els pirates no són nomès somalis i que la costa del Iemen no ès massa segura i es millor seguir el corredor de seguretat, pel que segurament caldrà deixar de costat el nostre pla inicial de parar a Al-Mukalla i a Ras Sharma, a la costa del Iemen, i anar directes a Aden. Veurem.
Des de primera línia del front. Havia quedat per parlar amb el nostre amic hispà francès per la ràdio de HF a les 05:00 UTC; quan ens hem posat en contacte ha resultat que en aquell moment tenien un vaixell sospitós a dues milles que, aparentment, els estava seguint; l’Eddy ha trucat ràpidament als vaixells de guerra de la Coalició i, al no obtenir resposta, s’ha posat en contacte amb un vaixell de càrrega que estava a prop; aquest a l’hora ha contactat amb les forces de la coalició, les quals han contestat que efectivament aquest era un vaixell sospitós i que enviaven immediatament un avió; l’avió ha arribat al cap de 10 minuts i ha resultat que era de les forces espanyoles; el vaixell sospitós ha canviat de rumb i s’ha acostat a un altre de característiques semblants a ell. Han girat cua al veure que anaven mal dades o  simplement ha coincidit així?. Jo he assistit a tot aixó en directe a travès de la ràdio de HF i espero que tot plegat sigui lo mès a prop que arribi a estar de “l’acció”.

09.02.09.A 330 MILLAS.

9 febrero 2009 en 22:44 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , ,

Pues si, ya estamos a 330 millas de nuestro destino. De momento buen viento y navegando a una media de 6,5 nudos. Es hora de cocinar pero no tengo fuerzas para pelearme con la escora que llevamos hoy, así que, probablemente, abriré unas latas de comida que aunque no sea lo más delicioso si lo más práctico.
Hoy JA ha estado hablando con un amigo español-francés que conocimos en Langkawi y que está haciendo un transporte de un velero al Mediterráneo. En estos momentos se encuentra en la zona más conflictiva del Golfo de Adén. Cada día dice que suenan las alarmas de Mayday. Ayer por la noche, un pescador arrastraba tres lanchas rápidas y cuando se acercaba a los barcos, éstos, lanzaban el SOS y poco después, los helicópteros sobrevolaban la zona. También decía que el corredor de seguridad va saturadísimo de veleros y mercantes por lo que es bastante seguro aunque los piratas se pasean por los alrededores provocando mucho nerviosismo. Luego le ha preguntado por la “guapa muchacha” (palabras textuales)y le ha dicho que lo mejor que puedo hacer, es vestirme de musulmana y que no seamos abordados por los piratas ya que entre los bienes más preciados que pueden obtener de un velero, es una muchacha joven y guapa. Os imagináis, yo, secuestrada por un grupo de piratas somalíes o yemeníes y siendo luego rescatada por las fuerzas internacionales?

P.D: me voy a tirar la línea que aún no he pescado nada. El otro día, justo recogiéndola antes de que anocheciera, picó un buen pez y luego se soltó. Cuando es así, siempre les sonrío. Hoy estoy de buen humor :-)

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.