27.09.2009 Dur futur

27 septiembre 2009 en 14:38 | Publicado en Diario de a bordo | 1 comentario
Etiquetas: , , , , , ,

Segon dia a Roses. Havíem quedat al matí per participar en un dels tradicionals esmorzars de peix que fan els meus amics de dissabte en dissabte; De peix molt i molt bo, d’amics pocs: els anys que fa que no ens veiem no ha estat raó suficient davant la força dels seus compromisos, amb els anys cada cop mes nombrosos i ineludibles, sembla. L’esmorzar es va allargar quasi nou hores; no totes menjant, és clar, sinó parlant, discutint i repassant la situació de país i paisans. Va estar bé i va ser instructiu, malgrat haig de reconèixer que en vaig sortir mes deprimit i espantat que en arribar: cada tema que tocàvem acabava recordant-nos que les coses han anat a pitjor, que les perspectives no són gaire brillants i que haurem de posar-nos les piles per resoldre tot de problemes que ens esperen darrera cada cantonada. Portem cinc anys enfrontant-nos amb la natura; un enfrontament sovint dur, però noble i senzill el qual, al final, sempre et recompensa d’una manera o altre. Ara ens haurem d’enfrontar amb les complexitats d’aquesta societat moderna, cada cop més plena de prohibicions, normes, contradiccions i frustracions; una societat que, des de fora, a vegades no li veus ni cap ni peus; una societat on, al final, tot es mesura en euros. No m’agafa per sorpresa, ja sabia que seria així; però saber-ho no disminueix la meva desorientació i espant. Sé que tenim per davant uns mesos que seran dels més durs de la nostra vida. Confio que tinguem forces per superar-los amb èxit.

Anuncios

25.06.2009 Awl-Grip

25 junio 2009 en 10:01 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , ,

Els treballs a varador son exasperants i encara més quant s’ha de desfer el ja fet i refer-ho: tot el dia d’ahir va ser dedicat a tornar a preparar les superfícies i embolicar de nou al Talula per tal de pintar per segon cop nom, matrícula i línia de flotació. Aquest cop juren en kurd i turc que funcionarà bé i, com a premi de consolació, la pintura serà Awl-Grip (poliuretà. of course), com si fóssim un Swan!. Malgrat per aquí no plou a l’estiu, a mitja embolicada, van caure unes gotes per recordar-nos que la darrera paraula la té sempre la natura. Demà veurem.
Nosaltres, per tal d’estar entretinguts i com si encara no tinguéssim la vida prou complicada, anem demanant pressupostos: de capoteria, de reparació de la teca de la banyera; no és que sigui molt barat, però si comparem amb Espanya…

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.