26.01.09. MALDIVES SEGONS TALULA

26 enero 2009 en 14:47 | Publicado en El Mundo según Talula | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , ,

Maldives és una cadena d’atols que comença a l’equador i s’estén per  més de 400 milles en direcció nord, habitada per escassament 300.000 persones. Les seves condicions geogràfiques l’han convertit amb un dels països amenaçats per l’escalfament global: si no el parem, d’aquí a uns anys estaran sota l’aigua; com que els seus habitants no creuen massa en que ho aconseguim, han obtingut l’estatut genèric de refugiats i estan comprant terres a Austràlia on mudar-se quan comencin a notar humitat als peus.
És un país petit i desconegut, fins i tot pels pocs que l’ha visitat, ja que d’habitud es passen les vacances a una illa-hotel, sense sortir-ne, de manera que, a banda del clima i el meravellós coral, podrien estar a qualsevol Club Mediterranée del Món.
Nosaltres vam visitar només l’atol que està més al nord, Uligamu, però la flexibilitat que ens dona la nostra condició de navegants fa que, probablement, haguem vist més Maldives que molts altres turistes.
D’entrada cal dir que les Maldives i les Tuamotus tenen molts de paral·lelismes geogràfics i paisatgístics. De les dues, crec que em quedo amb les primeres; bàsicament per la gent que és molt mes hospitalària i senzilla que molts dels afrancesats habitants de les Tuamotus.
La gent de les Maldives son musulmans, però sense tirar-t’ho en cara; tenen la seva pròpia llengua i escriptura, aquesta darrera francament curiosa, com un braille visual. Racialment estan entre els indis de la índia i les gents de l’orient pròxim, amb unes dones que, al menys de joves, son molt estilitzades i amb uns ulls de foc.
Mai he visitat un país més net i polit; tots els carrers son de sorra, l’element més abundant, però enlloc no veus un paper o deixalla. Les cases tradicionals estan construïdes a base de petites trossos de coral i l’efecte és sorprenent; tots els pobles que vam visitar tenien uns edificis oficials nous i en molt bon estat, entre els que s’hi contaven sempre escoles i ambulatoris, i una classe burocràtica notablement eficient i sense rastres de corrupció, fenomen bastant poc habitual en aquesta part del món.
També és notable l’abundància de peix i la seva mida: enlloc havíem pescat tants de calamars (15 pescats en una hora des de la coberta del Talula), i enlloc havia vist peixos tan grans a tocar de la riba. De fet el país viu del turisme i de la pesca i això els dona per fer aquests edificis, donar els serveis bàsics i comprar terres a l’estranger; val a dir que, en carreteres, no tenen gaires despeses.
En fi, desitjo sincerament que els nostres excessos contaminants no acabin amb aquestes Tuamotus de l’Índic.

Anuncios

Blog de WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.