29.09.2009 Un dia més a Roses

29 septiembre 2009 en 13:38 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , ,

Ahir pensàvem anar tirant cap avall però, tenint en compte que ens hem d’anar buscant la vida i que el país està en hores baixes, seguint el consell d’en Manel Pedreira, director tècnic del Grup d’Esports Nàutics de Roses, i del nostre amic Tonu, Director Executiu de casa seva, vam decidir quedar-nos un dia més i practicar l’esport de la “porta freda”. Vam anar a oferir-nos com a patrons per a transports de vaixells i qualsevol altre activitat nàutica. Volem esmentar la simpàtica acollida que ens va dispensar en Jordi Batlle, de Nautamarine, amb qui esperem, tard o d’hora, fer alguna cosa plegats. Després vam anar a Capitania Marina de Roses per posar-nos al dia de temes de normativa i revisions; vam tornar al Talula acollonits i espantats pel camí que la nàutica esportiva va prenent, o millor dit, li fan prendre les autoritats pertinents (citant les paraules textuals d’un amic que allí vam trobar: “s’estan carregant la nàutica en aquest país”); afortunadament, els nostre amic Ramón Estrada, optimista i espavilat com una guineu, ens va tranquil·litzar per telèfon. Demà si que emprendrem la marxa cap a Barcelona on hem d’arribar d’aquí a molt pocs dies.

Anuncios

29.06.2009 Olors

29 junio 2009 en 11:24 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , , , ,

Les feines avancen ràpidament i, si els déus no interfereixen, en pocs dies tornarem a ser en remull. Ahir ja van aplicar la primera capa de pintura anti-vegetativa, mentre jo pintava els “pernos” per la part de la sentina. El fet és que vivim en un infern dantesc d’olors: que si la penetrant olor de l’epoxi, que si el dissolvent de les imprimacions i la pintura de poliuretà, que si la forta sentor dels vernissos i la pintura de sentines i, per acabar de rematar-ho, la fortor insofrible del “antifouling”. I no podem fugir: vivim al nucli d’aquestes olors i, com que el Talula està envoltat per una bastida amb plàstics, malgrat bufi vent, costa que les olors es dissipin. Total que som en un estat de permanent pseudo-intoxicació, amb maldecaps i freqüents aparicions de la Verge, a voltes acompanyada de la Bernadette. En Patrick Suskind ja hauria mort d’inflamació nasal. Paciència, ja queda poc.

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.