27.09.2009 Dur futur

27 septiembre 2009 en 14:38 | Publicado en Diario de a bordo | 1 comentario
Etiquetas: , , , , , ,

Segon dia a Roses. Havíem quedat al matí per participar en un dels tradicionals esmorzars de peix que fan els meus amics de dissabte en dissabte; De peix molt i molt bo, d’amics pocs: els anys que fa que no ens veiem no ha estat raó suficient davant la força dels seus compromisos, amb els anys cada cop mes nombrosos i ineludibles, sembla. L’esmorzar es va allargar quasi nou hores; no totes menjant, és clar, sinó parlant, discutint i repassant la situació de país i paisans. Va estar bé i va ser instructiu, malgrat haig de reconèixer que en vaig sortir mes deprimit i espantat que en arribar: cada tema que tocàvem acabava recordant-nos que les coses han anat a pitjor, que les perspectives no són gaire brillants i que haurem de posar-nos les piles per resoldre tot de problemes que ens esperen darrera cada cantonada. Portem cinc anys enfrontant-nos amb la natura; un enfrontament sovint dur, però noble i senzill el qual, al final, sempre et recompensa d’una manera o altre. Ara ens haurem d’enfrontar amb les complexitats d’aquesta societat moderna, cada cop més plena de prohibicions, normes, contradiccions i frustracions; una societat que, des de fora, a vegades no li veus ni cap ni peus; una societat on, al final, tot es mesura en euros. No m’agafa per sorpresa, ja sabia que seria així; però saber-ho no disminueix la meva desorientació i espant. Sé que tenim per davant uns mesos que seran dels més durs de la nostra vida. Confio que tinguem forces per superar-los amb èxit.

Anuncios

09.05.2009 Clons

9 mayo 2009 en 22:57 | Publicado en diario | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , , ,

Finalment ahir teníem cita a l’ambaixada per fer una petita gestió, de manera que a primera hora ja saltàvem de bus en bus, tractant d’arribar a Hazmieh, la zona de
Beirut on està la delegació espanyola; el tema no és gaire fàcil doncs els autobusos no porten ni número ni destí, els conductors no parlen més que àrab i ningú té massa clar on està res (penseu que aquesta ciutat va estar dividida per la Línia Verda durant anys i els d’un costat no podien entrar a l’altre); afortunadament la gent és sol·licita i el darrer bus, ple de soldats, es va sortir del seu recorregut i, preguntant aquí i allà, no va parar fins deixar-nos en el nostre destí.

Un cop a l’ambaixada van ser 4 hores d’espera i cinc minuts de gestió davant un estirat i fatu secretari d’ambaixada. Després, tornada a capbussar-se en el tràfic de Beirut que, entre lo caòtic i intens que és, i la agressivitat que mostren els conductors, fan de la circulació una batalla campal. Aquestes passejades en bus ens permeten veure molts edificis amb marques de la guerra, amb façanes picotejades de trets i obusos; també fan que ens familiaritzem amb les cares del nombrosos candidats a les properes eleccions del mes de juny, les quals tenen al país excitat. A mi, haig de confessar, em creen una certa inquietud pel futur del Líban, ja que ningú em pot negar la semblança d’un dels candidats amb en Ruiz Gallardón, un altre es pastat que en Zaplana, un tercer podria passar per en Rajoy i, per acabar d’alarmar-me, un quart és la viva imatge d’en Ruiz Mateos, boqueta de pitiminí inclosa.
Què passa?; han emigrat d’Espanya o es que es reprodueixen clònicament?.

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.