25.09.2009 Cadaqués

25 septiembre 2009 en 21:09 | Publicado en Diario de a bordo | Deja un comentario
Etiquetas: , , , , , ,

Segon dia a Cadaqués. Ens ho agafem amb calma al Talula, contemplant la façana marítima del poble, fent algunes feinetes i escoltant la ràdio; a vegades en prou feines entenem de què parlen (MP5, Pilates, Transformer,…); d’altres no sabem de qui parlen (tants de noms nous, començant pel nou batlle de Barcelona, a qui encara no hem vist el careto i que, escoltant el que diu i com ho diu, tampoc tenim cap ganes de veure-li). Per la tarda anem a visitar l’església de Santa Maria i a passejar per Cadaqués; a Cap de Creus i vam anar ahir amb el meu germà.

IMG_2860IMG_2870IMG_2865

La Suri borda a tots els gossos amb els que es creua, sense distinció de sexe, raça o mida; ella també haurà d’adaptar-se i comprendre que no és l’únic exemplar de la seva espècia sobre la terra (mar), tal com fins ara les circumstancies li podien haver fet creure. Demà sortirem cap a Roses. Salparem aviat per tal d’esquivar al recaptador d’impostos abusius de l’ajuntament i no ens emportarem la boia perquè no sabem on posar-la, ja que pagar-la ja l’hem pagada.

Anuncios

08.09.2009 Impressions

8 septiembre 2009 en 18:39 | Publicado en Diario de a bordo | 2 comentarios
Etiquetas: , , , , , ,

Per tal de gaudir de les festes de Maó, decidim mudar-nos més a prop del centre urbà; l’opció més barata és una boia de fondeig: 21 E al dia, valga’m Déu!!!; els preus de les marines, tot i estar mig buides, són prohibitius; en José, el mariner que ens acompanya a la boia, ens dibuixa una situació pessimista: el turisme baixa any rera any, però els preus no paren de pujar i la qualitat del servei de baixar; comenta que el govern acaba de donar la concessió de tots els amarres de Maó a una empresa privada, la qual ha pagat una fortuna per ella; eliminaran totes les boies i faran pantalans; els preus pujaran encara més; d’on sortiran els clients?… Un cop a la nova ubicació escoltem les notícies de Catalunya Ràdio: que si l’Estatut, que si la finançació, que si Herri Batasuna i els seus hereus, que si el PP diu que no, …ens preguntem si realment hem estat fora cinc anys o ha estat tot un somni. Per la tarda baixem al poble per gaudir de les festes; multituds a tot arreu; he perdut la costum d’estar entre tanta gent i em sento fora de lloc; la gent em trepitja i m’empeny; no és res personal, però m’incomoda; la falta de costum fa que, cada cop que veig algun rètol o escolto a algú parlar en català o castellà, em sobto i els miro encuriosit, com si fossin compatriotes amb els que coincideixo lluny, lluny de casa, fins que recordo que no, soc jo qui ha tornat. Aviat comença el Jaleo, el gran ball-lluita amb els cavalls: l’orquestra toca un cop i altre el mateix “pasodoble”, les bèsties i els seus genets corren, salten, giren, aixequen les potes davanteres, les boques plenes d’escuma, mentre els mossos els persegueixen, els empenyen, els aixequen,… Aviat esdevé una situació eufòrica, catàrtica: tots correm amb els cavalls, els toquem, ens trepitgem, ens trepitgem; els nostres amics canadencs al·lucinen. Dues hores més tard de corredisses, suors, cops, empentes, pasodobles, sorra,.. la música para de cop, cavalls i genets se’n van i nosaltres ens retirem a prendre una cervesa (la primera Estrella!). És curiós, abans de sortir vaig assistir al Jaleo de Ciutadella i a la tornada em rep el Jaleo de Maó: vol dir això que he arribat a la terra dels cavalls o que la meva futura vida serà un jaleo?.

un jaleo raro

un jaleo raro

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.
Entries y comentarios feeds.