cinco años sin calcetines

Vam decidir quedar-nos ahir a Levitha per gaudir d’aquesta cala amb la tranquil·litat que dóna saber, o creure, que les previsions de temps et són favorables. El dia anterior, per raons tècniques, no havíem pogut baixar la previsió i contàvem amb les dels dies anteriors. Quan ahir la vam baixar vam poder veure que les coses havien canviat força i que en un parell de dies tornaríem a tenir castanya de nord. Fins ara, curiosament, els vents més forts es produïen a la part est de l’Egeu; ara que ja l’hem superada, la castanya serà a la part central; ens segueixen?. Sigui com sigui, demà farem un altre salt cap el nord-oest.
El dia va transcórrer amb calma, passejant, fent alguna capbussada i contemplant com la resta de boies es buidaven per tornar-se a omplir amb nous vaixells. La major part de la flota són xarters i, alguns d’ells, francament, no saben el que porten a les mans: vam haver d’agafar el dingui  i anar a ajudar a un 52 peus amb suïssos (sens dubte no era la tripulació de l’Alinghi, no sé si ho escric bé) que al tercer intent encara no havien aconseguit agafar la boia i amenaçaven amb anar-se’n contra les roques o contra nosaltres. Ja veieu: “en todas partes cuecen habas”.