cinco años sin calcetines

A trenc d’alba deixàvem Knidos, Turquia, per remuntar un tram de costa i anar a refugiar-nos a la marina de l’illa de Kos, Grècia, a l’espera de la ventada anunciada pels
propers dies. Curiós aquest navegar cosint parts d’un món tan properes geogràfica i històricament i tant llunyanes política i religiosament. La navegada va ser típica mediterrània: un ventet maco de sortida i una alegre cenyida, fins que…. ens va deixar tirats; 3 hores surant, esperant la tornada del vent (som així de tossuts) fins que se’ns va acabar la paciència i engegàrem motor; cinc minuts després el vent tornava a ser amb nosaltres!; navegàrem un altre tram i… de nou calmasso i repetició de la jugada: espera inútil, arrancada de motor i tornada immediata del vent, el qual, aquest cop, ens va deixar arribar a vela al nostre destí.

A l’entrada de la marina de Kos ens ve a guiar una zodiac; la segueixo i no m’adono
fins que es massa tard que la separació entre pantalans és petita, 10 m, i els morts dels vaixells amarrats a banda i banda deixen poc espai per maniobrar; el vent bufa
ara amb força i el tenim de través, empenyent-nos cap el pantalà oposat al que serà el nostre; no em queda més remei que acostar-me al pantalà de sobrevent sinó, al
girar per entrar al nostre lloc, el vent ens empenyerà contra els morts de sotavent; crido al de la zodiac que m’empenyi la proa per ajudar-me a entrar al lloc que ens han
destinat, però no fa res i es queda contemplant com, al no tenir prou angle, no aconsegueixo enfilar la proa al reduït espai i, irremissiblement, el vent ens empeny cap
el pantalà de sotavent, quedant atrapats en pocs segons entre els seus morts. La Laura lluita heroicament corrent d’un lloc cap un altre per salvar la pintura nova del casc
de les amenaçadores ancores dels vaixells amarrats; jo intento maniobrar amb el motor sense cap èxit i els de la zodiac no saben què fer; un dels mariners puja abordo a
ajudar a la Laura, mentre la Suri intenta mossegar-li les cames: estampes d’una tragicomèdia. Desprès d’un quart d’hora de crits, esforços i maniobres amb la zodiac
estirant d’aquí i d’allà, amb mitja marina d’espectadors dels nostre tràngol, aconseguim lliurar-nos del morts i de la trampa. Miraculosament no tenim cap esgarrinxada a la
pintura nova i els desperfectes es limiten a alguna rascada a l’antifouling, a les arestes de la pala i de la quilla. En fi, com diu la Laura, maleïdes marines.