cinco años sin calcetines

Ahir va ser un dia d’adéu-siaus: adéu als pintors, als cambrers del restaurant de “ranxo”, als del restaurant de “güais”, a la recepcionista Mina, als gruers,….. Curiosament no hem hagut d’acomiadar-nos ni d’un sol vaixell. Després de 6 setmanes en aquesta marina, només hem fet amistat amb el mallorquí Robert, qui ja deu ser a mig camí de ca seva. En un mes i mig les poques ocasions en les que hem xerrat amb algun guiri ha estat després de dirigir-nos-hi nosaltres. Això si, salutacions ignorades per nassos aixecats, les que vulguis; al final t’acostumes a ser transparent i a ignorar a tothom, com si els únics humans sobrevivents del planeta fossin els turcs i els usuaris de la marina fossin tots zombies mormons de Salt Lake City . Francament, la tercera edat benestant europea promet poc pel futur. Cap problema, demà continuarem la nostra ruta.