cinco años sin calcetines

Ja tenim capota i bimini nous; només queda que acabin de reparar la major i podrem continuar cap l’oest; en aquest esperit de pre-comiat, ahir l’Ahmed, el cap de l’equip de pintors, ens va treure a sopar. El restaurant està en un paratge que em recordava La Garrotxa; les taules son entre els arbres i les seves branques fan de sostre; el lloc és molt popular entre els turcs; cap turista a la vista; es clar que tampoc serveixen hamburgueses. L’Ahmed, xerraire de mena, es va passar les hores explicant-nos la seva vida. D’ètnia Kurda, la seva família és descendent directa de l’Omar, un dels lloctinents d’en Mahoma, pel que és considerada santa en el seu poble. El pare i l’oncle son com  jutges de pau a qui tothom recorre per resoldre conflictes i problemes; els seus dictàmens son obeïts cegament i, si cal, en la més pura tradició Afgana, aixequen un exercit de voluntaris per fer complir per la força la seva voluntat. Els rics i poderosos, per tal de tenir a la família del seu costat en els seus contenciosos, els fan la cort. Tot això va fer que la infància de l’Ahmed fos força peculiar: anés on anés, segons les seves paraules, els cap de família li besaven els peus: a n’en Michael Jackson li hauria encantat. Amb 17 anys el van enviar a una escola islàmica on, en el termini de pocs mesos, es va aprendre les sis-centes planes del Corà de memòria. Quant va arribar l’hora de casar-se, en lloc de seguir el procediment habitual, va raptar a la que seria la seva futura esposa de les mans del seu futur sogre, un dels homes més rics del poble, malgrat aquesta ja estava “emparaulada” a un altre. La santedat de la seva família el va lliurar pels pèls de que el seu sogre envies a un dels seus sicaris a plantar-li una bala entre els ulls; aquest sicari, famós i cercat per la policia per diversos “treballs” anteriors culminats amb èxit, s’havia ofert voluntari per l’empresa. L’Ahmed va salvar la pell, però va haver de desaparèixer amb la seva dona per un temps; sense un duro, va haver de enfrontar-se amb una vida real per a la qual la seva infància no l’havia preparat; i aquí és on va començar la seva carrera de pintor de velers…

Sant i pecadors