cinco años sin calcetines

Després d’una nit de navegació amb un vent canviant en força, de res a poc i de poc a res, i permanent en direcció, morro, vam creuar el meridià 30E. Poques milles més enllà vam parar a fer nit a un lloc anomenat Gokkaya, al costat de l’illa Kekova, el nostre primer fondeig a la Mediterrània, si descomptem l’avortat a Port Said.

El lloc ens l’havien recomanat uns amics i veníem preparats. Tot i així, vam quedar bocabadats. Un indret perfecte per ancorar, envoltat d’un paisatge meravellós; el paradigma d’una cala mediterrània clàssica. Calma i serenitat, restes de temps passats per arreu, cabres enfilant-se als penya-segats de la riba i àguiles trencant el silenci amb ocasionals crits estridents. També, no hi ha res perfecte en aquest món, alguna goleta de turistes alemanys on, a mida que els nivells alcohòlics pugen, les rialles histèriques d’alguna teutona fan la competència a l’àguila. Tot i això, és una llàstima que no ens hi podem quedar una setmana: cal arribar a Marmaris per resoldre algunes coses (entre elles en Constantino, a qui cada cop costa més convèncer que s’engegi) i continuar cap l’oest abans no es desperti el Miltemi amb força.