cinco años sin calcetines

Ahir 2on dia dedicats a la major de respecte. Dos dies semblen molts per canviar una major, però no hem parat: ha calgut desmuntar els patins del full-baten, ajustar els caixetins dels sables, desmuntar tot el sistema de lazy-bag, etc. i us juro que amb un vent que et dificulta estar dret a coberta, tot això no es fàcil. Finalment vam deixar una major operativa i, si demà cedeix el vent, la provarem. Al capvespre ens van convidar a fer una copa a un catamarà veí (el que els anglosaxons en diuen un Sundowner); hi érem quasi tots els velers fondejats aquí; tots vam sortir el mateix dia de Port Ghalib, ens va agafar la broma del Roig i vam acabar refugiats al mateix lloc. Déu n’hi do amb les històries que explicava el personal, entre ron i ron, sobre la famosa nit: el catamarà on érem, durant una estona, en lloc d’avançar , anava enrera; a un altre el motor no li anava fi i feien menys de 2 nusos, mentre els militars els escridassaven per ràdio manant-los que deixessin immediatament la zona on eren; en fi…”historias para no dormir”. Quant nosaltres vam retornar al Talula, l’alcohol ja havia fet la seva funció d’afluixar els nervis dels rudes mariners i es sentien cants de “Y viva España..” des del catamarà.