cinco años sin calcetines

Ahir va arribar el vent del Nord; som vuit els velers que hem cercat refugi en aquest fondeig envoltat i protegit per esculls i illes; notem el vent però estem protegits de les onades, que és el que importa.
Hem dedicat el matí a netejar el casc, l’obra viva, la nostra creu; està força bruta d’algues i això ens treu velocitat; és una feina esgotadora que hem de repetir sovint; un parell de dies més i estarà net; després, un parell de setmanes, i a tornar-hi. Per la tarda hem baixat a l’illa de la Shakira a passejar a la Suri i fer una visita als camells (per ser exactes són dromedaris, ja que només tenen un gep), els únics sudanesos que hem vist fins ara. Són uns 15, aparentment salvatges, encara que certes marques ens donen a entendre que algú fa servir l’illa com un immens estable.
En un punt de l’illa descobrim unes línies a terra que delimiten una petita àrea, una tomba, un lloc d’oració, ves tu a saber què; el mes curiós es que aquestes línies estan fetes amb closques de cargols marins i……bales!, rovellades però sense usar, d’un calibre molt gran, quasi d’un pam de llargada, possiblement de metralladores d’aquestes antiaèries….. Mentre tornem al Talula, els “sudanesos” han decidit anar a prendre un bany i obsequiar-nos amb una bella i inèdita imatge: dromedaris envoltats no de sorra, sinó d’aigua.