cinco años sin calcetines

Ahir a les 13:30 hora local vam cridar: Àfrica a la vista; una hora i mitja més tard ancoràvem.

Entrant al fondeig ens vam trobar amb un vent de 35 nusos de morro que, per tal de poder avançar, ens va obligar a pujar les revolucions del motor fins a nivells que mai abans havíem exigit d’en Constantino. Pel camí vam passar a la vora d’un illot anomenat Shatira, habitat per un grup de camells salvatges, de la varietat coneguda entre els naturalistes com els “Shakira Camels” pels seus crits estridents (d’aquí el perquè de tot plegat).

Hem fondejat davant d’un altre petit illot on hi ha pelicans XXXL que es resguarden del vent: son tan grans que una ventada els portaria directes a Tombuctú. Bé, ara a esperar el canvi de vent abans de continuar i a reparar les coses que s’han fet malbé: pala del pilot de vent torçada, rebló de la botavara perdut, agafador de la contra trencat,..