cinco años sin calcetines

Ja som més de 150 milles Mar Roig amunt, amb Eritrea a l’esquerra, Iemen a la dreta i Djibouti que ha quedat per l’aleta de babord. Meduses com grans pilotes blanques ens envolten en quantitats ingents.

El vent és molt fort i de la popa i cal aprofitar-lo; a veure fins on ens durà. Aquest vent, que sovint supera els 30 nusos, ens ha donat el primer tast de la terrible onada del Mar Roig: curta i costeruda; afortunadament ens ve per la popa i no impedeix la nostra marxa, com passarà quan el vent sigui del quadrant nord, però fa la navegació incòmode i el Talula sovint se’n va d’orçada, impedint l’ús del pilot de vent.

Com si tot això que fa la nostra marxa penosa, vent i onades, no anés amb ells, hem trobat diversos grups de pescadors locals, en barques petites, molt a prop unes de les altres, com si estiguessin de pícnic: quan passem saluden i ens intenten vendre peix!. La gent senzilla a vegades et fa sentir petit i ridícul.