cinco años sin calcetines

Ahir vam anar a fer gas-oil. Sona fàcil, no?.Però imagineu que primer heu d’anar al “Banking Department” a sol·licitar oficialment quant en voleu, en tones mètriques, es clar; després de fer la paperassa corresponent, et diuen quants de $ has de pagar (no Reals Yemenis) i t’envien a un altre lloc a fer el pagament; fet aquest, has de tornar al primer edifici on, ara fan un paper on et diuen els “galons imperials” que has comprat (una dels grans llegats de l’Imperi Britànic).

Fet això ja podem anar a omplir, però es clar, la gasolinera es una barcassa rovellada a la qual fa una mica d’esma apropar-s’hi; agafo l’auxiliar i començo a fer viatges amb bidons; com que hem de mesclar el gas-oil amb un producte per evitar el creixement d’algues en aquests climes tant càlids, cal tenir molt clar quants galons imperials haig de posar a cada bidó. Acabat el transport, faltaria més, cal tornar al “Banking Department” a signar que tot està be.Total, tot un matí i, a més a més, desllomat de tant de traginar bidonets amunt i avall.

El meu germà em va fer saber ahir que en Pepe Rubianes és mort; ens sap molt de greu i li agraïm tots els bons moments que ens havia fet passar. Va morir el mateix dia que l’Isidro, el pare de la Laura; espero que facin el viatge junts i que es facin un bon tip de riure.